Mediaset espera batre rècords d’audiència amb el Mundial

BarcelonaA partir de dijous, el Mundial de futbol omplirà les graelles de Telecinco i Cuatro durant un mes. El grup Mediaset té l’exclusiva del campionat, que es disputarà a Rússia fins al 15 de juliol, i al llarg d’aquests 32 dies oferirà en obert i en directe els 64 partits del torneig. Emetre una competició d’aquestes característiques és sinònim de grans índexs d’audiència i de lideratge mensual, però amb això no n’hi ha prou: per fer rendible una inversió milionària com és la compra dels drets d’emissió d’un Mundial calen unes xifres d’audiència estratosfèriques que reverteixin en uns ingressos per publicitat molt elevats, i això és el que Mediaset espera que passi durant les pròximes setmanes.

El grup que dirigeix Paolo Vasile ha posat el llistó de les expectatives molt amunt. En l’oferta comercial que va presentar als possibles anunciants al febrer, Mediaset estimava que l’audiència mitjana que assoliran els set partits que disputarà la selecció espanyola si és capaç d’arribar fins a la final de Moscou serà de 13.598.000 espectadors. Aquest resultat, si s’assolís, representaria un rècord històric, ja que fins ara la millor audiència obtinguda pels partits de la roja en un gran torneig internacional són els 13.249.000 seguidors de l’Eurocopa del 2012, emesa també a Telecinco i en què l’equip espanyol es va proclamar campió. En un Mundial, el millor resultat es va assolir el 2010, que també va acabar amb la selecció espanyola alçant la copa després d’haver reunit una mitjana de 12.262.000 espectadors davant la pantalla de Telecinco.

Això sí, la quota de pantalla que Mediaset creu que assolirà amb l’emissió dels hipotètics set partits d’Espanya és més baixa que la dels tornejos del 2010 i el 2012: el grup aspira a un 70% de share, mentre que fa sis anys havia fet un 73,2% i el 2010 havia arribat al 75,4%. L’explicació a aquesta aparent incongruència es pot trobar, possiblement, en l’horari dels partits: aquest any Espanya disputarà tots els enfrontaments de la fase de grups en prime time, mentre que en aquelles dues competicions n’havia jugat un a la tarda, una franja en què, fins i tot amb una xifra d’espectadors més baixa, el share que es pot assolir és més elevat, perquè el nombre total de persones que miren la televisió en aquell moment sol ser inferior.

Pel que fa al conjunt del Mundial (és a dir, comptant també els partits en què no jugui la selecció espanyola), Mediaset també confia que serà el més vist de la història, i calcula que es quedarà a tocar dels 10 milions d’espectadors de mitjana, amb una quota del 54,5%. Les millors dades fins ara són les del Mundial del 2006, que van compartir, en obert, Cuatro i La Sexta, i que va aconseguir 7.764.000 espectadors i una quota del 53,1% malgrat que Espanya només va arribar fins als vuitens de final.

Precisament el campionat del 2006 és l’únic que trenca la norma que diu que com més positiva sigui la trajectòria de la roja més bons són els resultats d’audiència. Això s’observa si es tenen en compte només les xifres dels partits que disputa l’equip espanyol (els tres tornejos amb millors dades són les Eurocopes del 2008 i el 2012 i el Mundial del 2010, tots tres guanyats per Espanya), però també si es computen tots els partits: deixant de banda l’excepció del 2006, les competicions del 2008, el 2010 i el 2012 van ser també les més vistes.

Rendiment econòmic

Però a la pràctica l’audiència d’un canal privat té poc valor si no es tradueix en ingressos publicitaris. Mediaset diu que ha convertit el Mundial en “la finestra comercial de més qualitat i notorietat en la història d’aquest esdeveniment”, amb “més de 250 opcions de patrocini” i una proposta “pionera” i “exclusiva a Europa” consistent en “una finestra comercial de 40 segons en la posició d’entrada de cada partit”.

Si tot això serà suficient per cobrir la despesa que va suposar la compra dels drets (calculada en més de 35 milions d’euros) és difícil de dir. D’entrada, depèn del rendiment de la selecció espanyola, però ni tan sols amb la roja campiona del món hi ha garanties de recuperar la inversió. L’any 2012, després que Espanya guanyés l’Eurocopa, Vasile va admetre que havia sigut “un mal negoci”. I el 2016 el grup va afirmar que comprar el torneig continental d’aquell any pels 40 milions que demanava la UEFA li generaria 15 milions de dèficit. Però tres setmanes després n’adquiria els drets.