Kate Winslet: “Els meus nus en pantalla tenen els dies comptats. Ja no em sento còmoda”

Filadèlfia és una ciutat dura. Si hi ha una història per excel·lència sobre la ciutat de l’amor fraternal, és aquesta: el 2015, uns investigadors canadencs van desenvolupar un robot de mida infantil d’un autoestopista amb un gran somriure i unes botes d'aigua grogues que va viatjar per Europa i part de la costa est dels Estats Units oferint xerrades en diversos actes. Quan va arribar a Filadèlfia, el van desmuntar: li van arrencar una peça rere una altra i el van abandonar en un carreró.

La ciutat cosina poc estimada de Boston i Nova York és sovint ignorada per Hollywood. El seu accent és tan difícil de replicar que molts actors ni ho intenten (ni Rocky s’acostava a l’autèntic deix de Filadèlfia). Així que no deixa de ser divertit que hagi sigut una britànica de veu elegant, pell cremosa i aspecte radiant qui hagi aterrat sense paracaigudes als suburbis de Filadèlfia i hagi clavat la presència, els sons i l’actitud desmenjada del comtat de Delaware, o Delco, com se’l sol anomenar. 

Kate Winslet s’emociona quan parla del final de Mare of Easttown, la minisèrie de la HBO de la qual Saturday night live ja ha fet un gag paròdic i que té en la primera dama dels Estats Units, Jill Biden –”una noia de Philly”, com es descriu ella–, una de les seves majors fans. 

Winslet ha dit en el passat que per a un actor és difícil deduir si el que està rodant emocionarà l’audiència, que moltes vegades pots creure que estàs fent una feina genial i que acabi sent un producte sense nervi. Mare Sheehan és qualsevol cosa menys una dona sense nervi. La detectiu de policia existeix en un núvol de fum de vapejador, camises de franel·la, cervesa Rolling Rock i xarrups de Jameson. “Una àvia massa sexi", com l'anomena el personatge de Guy Pearce, que està en baralla constant amb una mare (Jean Smart) que adora beure Manhattans.

Winslet assegura que l'ha sorprès la manera en què el públic s'ha enamorat "d'aquesta dona salvatge, defectuosa, desordenada, trencada, fragmentada i difícil". "Em van encantar les seves marques, les seves cicatrius, els seus errors i els seus defectes, i el fet que mai es dona per vençuda. No té un botó d’apagada. Ella només coneix la paraula continua”.

"No només m'havia d'ocultar completament en el personatge, sinó que vaig haver d'amagar la història, portar el secret", explica. “L’he mantingut en secret des del 2018, quan vaig llegir els guions per primer cop. La meva feina era portar els espectadors a aquest horrible viatge i resar perquè, al final, estiguessin preparats per entrar a les golfes amb mi. Ha sigut una agonia, agonia, agonia. Ja veus que encara estic com... ” –sona com si estigués a punt de plorar, cosa que mai no deixaria fer a la Mare, llavors es recomposa i deixa anar una de les seves freqüents i alegres paraulotes–. "No puc fer-hi front. És ridícul".

La minisèrie és una ficció sobre un assassinat que toca molts temes: el dol, la crisi dels opioides, la vida en una comunitat petita. Winslet, mare de tres fills, entén la ficció des d’aquesta perspectiva: “Tracta sobre mares que protegeixen els seus fills passi el que passi, i sobre fins on és capaç d’arribar un pare per protegir els seus fills”. Sobre el gir de l’últim episodi, afegeix: “És increïble. Et trenca el cor”. 

Darrere la façana de la Mare, explica, “hi ha una dona que està tan arrelada al dolor pel seu fill que no l’ha processat i, a mesura que ho comparteix i que en parla amb una terapeuta, es trencarà. Ella no vol afecte. No vol ser estimada. I no vol que tinguin cura d’ella, perquè això la fa sentir vulnerable i, si se sent vulnerable, ja no pot ser forta i no pot continuar endavant”.

Un èxit equivalent a ‘Titanic’

L’entrevista la fem per Zoom mentre ella està a la seva casa de la costa sud d’Anglaterra. Està asseguda còmodament amb els peus descalços i la cabellera daurada sembla molt més brillant que la de la Mare. Porta una vella samarreta blanca de Calypso, un parell de collarets daurats i uns pantalons de xandall negres. 

Moltes vegades l’actriu es queda amb alguna cosa del set de rodatge. Mou la càmera i m’ensenya el senyal de la comissaria de policia d’Easttown penjat a la paret. També s’ha quedat la jaqueta i la placa de la Mare. 

L’actriu recorda que el paper que la va fer coneguda arreu del món també era una noia de Filadèlfia dura, però en aquell cas de classe alta: Rose DeWitt Bukater. “És un altre cop com Titanic”, diu rient. “Torno a sortir als anuncis dels autobusos! És com tirar enrere en el temps 24 anys. Quan camino pel carrer la gent m’assenyala i xiuxiueja”. L’actriu explica com fa poc estava fent un passeig amb bicicleta a Anglaterra i una dona la va parar, la va agafar pel braç i li va explicar totes les teories que tenia sobre qui era l’assassí. 

Winslet assegura que sap que molta gent es pregunta “com deixa que la treguin tan poc glamurosa”. Quan el director Craig Zobel li va dir que tallarien un tros de l’escena de sexe amb Guy Pearce en què se li veia “una mica de panxa” ella li va respondre “Ni t’hi atreveixis!” També va tornar dues vegades el pòster promocional després d’adonar-se que la seva imatge havia sigut retocada. “Ells em deien «Kate, de veritat, no ho pots fer això» i jo els contestava «Nois, sé quantes arrugues tinc als ulls, sisplau, torneu-les a posar»”. Confessa que es va sentir desanimada quan va veure un primer tall de la minisèrie en què la seva pell normalment lluminosa tenia massa bon aspecte. “Vam intentar il·luminar-la de manera que no es veiés massa maca”, detalla. 

“La meva intenció era interpretar la Mare com una dona d’edat mitjana –jo en faré 46 a l’octubre– i que la gent connectés amb el personatge com finalment ho han fet, perquè realment no hi ha filtres. És una dona en plenes capacitats, amb els seus defectes, però que té un cos i una cara propis de la seva edat, la seva vida i del lloc d’on és. Crec que tots estem desitjant veure coses així”, continua. 

“En el primer episodi té relacions sexuals en un sofà. I jo li vaig preguntar al meu marit: «Això m’ha de semblar bé? ¿Està bé que interpreti una dona de mitjana edat que és àvia i que té per costum tenir relacions d’una nit?» I ell em va dir: «Kate, és genial. Deixa-la fer»”. 

Confessa que en moments de dubte ella mateixa i l’assistent de direcció es torturaven al preguntar-se si altres actrius –“hi havia tres persones en concret que em venien al cap, però no diré els seus noms”– podrien fer millor el paper. 

La directora de vestuari de la sèrie va recórrer els grans magatzems Wawa per trobar inspiració per a les camises de franel·la, les samarretes barates, els jerseis de xandall i “els texans dolents” –com els hi diu Winslet– que porta la Mare. “Quan trobàvem una peça poc afavoridora ens posàvem a saltar com unes boges i dèiem: «Sí, ens posarem això!»” 

En una gran escena, la Mare arriba a casa i es menja de cop un cheesesteak que li ha comprat la seva mare. Ho fa sense treure’s la jaqueta i encara carregant papers de la feina. “És clarament una dona que no cuina, que no li importa què es fica a la boca, que segurament s’oblida de menjar i que, quan ho fa, té tanta gana que menja qualsevol cosa”, explica. El seu pare, Roger, també actor, la va ajudar a treballar aquesta part de la personalitat del personatge. “Sent honesta, el meu pare em recorda bastant la Mare. Va ser una mena d’inspiració”, reconeix.  

Sense filtres

Kate Winslet és coneguda per recomanar als actors més joves que no confonguin la fama de les xarxes socials amb el difícil ofici de la interpretació. “En dues ocasions he sentit que s’escollien determinats actors perquè tenien més seguidors a les xarxes socials. De fet, he sentit gent dient: «Ella no és qui volíem per al paper, però té més seguidors». Gairebé no em surten les paraules, és trist i és un error. Crec que és un perill per als actors més joves, però també per al jovent en general. Crec que fa que estiguis menys present en la vida real. Tothom està constantment fent fotos del seu menjar o fent-se selfies amb filtres”.

Winslet acosta la cara a la càmera i m’assenyala l’absència de filtres, i diu una paraulota.  

“Les cares són boniques. Les cares que canvien, que es mouen, són cares boniques, però hem deixat d’estimar aquestes cares perquè les seguim tapant amb els filtres de les xarxes socials i tothom sap fer servir el Photoshop i esborrar coses. Aquesta generació em preocupa, perquè no la veig aturar-se, no la veig ni la sento canviar, i això m’entristeix. Només espero que no s’estiguin perdent la vida real i intentant assolir ideals inabastables".

L’actriu és tan famosa per desvestir-se en pel·lícules que el seu perfil a la web iMDB diu que la seva senya d’identitat és “la seva figura voluptuosa”. Ella, però, diu que les escenes de nu són cosa del passat. “Crec que els meus nus en pantalla tenen els dies comptats. Ja no em sento còmoda fent-ho. No té res a veure amb l’edat. Arribarà un punt que la gent dirà: «Ja hi torna»”. Winslet fa broma dient que no és just per als operadors de càmera haver de fer la seva feina i alhora estar pendents de quin és el millor angle a mesura que el seu cos canvia. 

Winslet té una filla, la Mia, de 20 anys, amb el seu primer marit, Jim Threapleton, un director que va conèixer al set de la pel·lícula Hideous Kinky. Té un segon fill, el Joe, de 17 anys, nascut de la seva relació amb Sam Mendes, el seu segon marit. El seu tercer fill, el Bear, de 7 anys, és fruït del seu actual matrimoni amb Edward Abel Smith, que ha tornat al seu nom original després d’anys d’utilitzar el seu pseudònim lúdic de Ned Rocknroll.

L’actriu va créixer a Reading, a l'oest de Londres, en una casa modesta, i quan era jove treballava tallant pernil en una xarcuteria. "Soc d'una petita comunitat que no era gaire diferent d'Easttown, en el sentit que les parets eren fines com el paper", va dir. Podies sentir els veïns barallar-se. Es podien sentir les granades verbals que es llançaven els uns als altres”.

Explica que el seu pare li va trucar per dir-li que li encantava un episodi de Mare, i després va afegir la seva precaució habitual: "Ja ho saps, no t’encantis. Només ets tan bona com ho sigui la teva última actuació”. 

Confirma o desmenteix

Bob Iger et va proposar fer Titanic II per a Disney+.

— No, no ha fet mai, i mai la faria.

Et vas quedar unes quantes coses abans de saltar del vaixell al set de Titanic.

— La gent robava salseres i tasses de White Star Lines. Jo vaig ser bona. Em vaig quedar un parell d'arracades de la Rose, però en algun moment les vaig perdre.

Com la Mare, ets gloriosament malparlada a la vida real.

— [Riu] És veritat, sí!

Guardes el teu Oscar en algun racó del lavabo.

— Ara mateix no sé on és, el meu Oscar. És probable que estigui a l'habitació del meu fill. Però sí, és veritat que durant molt temps va estar al lavabo.

Guy Pearce renta les llaunes al rentavaixelles abans de tirar-les a la paperera de reciclatge.

— Això és veritat.