La mofa fallida de Telecinco amb el català i l’euskera
Dimarts al matí, el nou magazín matinal de Telecinco, La mirada crítica –el que substitueix El programa de Ana Rosa–, obria de manera molt original. La seva presentadora, Ana Terradillos, nascuda a Sant Sebastià, es dirigia en euskera a l’audiència. “Egun on!”, començava dient. I la veu d’un traductor simultani la traduïa: “Buenos días. Hoy llega al Congreso el uso de las lenguas cooficiales. Bienvenidos al día del pinganillo en el Congreso para traducir las lenguas de nuestro país”. Després d’aquesta breu introducció, Terradillos recuperava el seu castellà habitual per aclarir el que estava passant: “No. Lo que están escuchando, señores, no es un error técnico. Su televisión funciona bien. Así, con traducción simultánea, van a ser desde hoy las intervenciones de los diputados en la Cámara Baja. Pero todo esto no es gratis. Polémica por el coste de una medida que muchos ven innecesaria. ¿No es así Claudia Collado?” I aleshores connectava amb la redactora que estava en directe a les portes del Congrés. I Claudia Collado contestava en català: “Què tal, Ana? Molt bon dia des del Congrés dels Diputats. I benvinguts al dia del pinganillo aquí a les Corts”. Feta la breu introducció va repetir tot el que havia dit en castellà. I aleshores afegia: “Esto que estoy haciendo yo, esta nueva era que se inicia aquí, va a tener un coste adicional que asciende a 300.000 euros desde hoy hasta finales de año”. A continuació, Terradillos aprofundia en el cas, especificant la tecnologia emprada, les contractacions i la despesa de tot plegat. En un reportatge demanaven a la gent del carrer que escoltés antigues intervencions de diputats catalans, gallecs i bascos i la veu en off subratllava l’enorme dificultat que suposava entendre aquestes llengües: “A sus señorías se les quedará esta cara”, deien. I mostraven una senyora gran fent ganyotes mentre escoltava una diputada parlar en euskera. També un home fent que no amb el cap i dient “no entiendo nada” quan escoltava una diputada en gallec i una altra en català.
Ana Terradillos va fer un editorial esbiaixat i una informació que menyspreava el plurilingüisme al Congrés. Ho va comparar a una avaria del televisor, un obstacle comunicatiu, una situació d’elevada complexitat, una circumstància de desconcert per als ciutadans, una mesura de gran dispendi econòmic. Però amb la seva posada en escena per ridiculitzar la iniciativa va fer tot al contrari. Va normalitzar l’ús de les llengües cooficials, va evidenciar el munt de persones que són capaces de parlar i d’entendre el català, el gallec o l’euskera. Alguns, fins i tot, sense haver nascut en cap autonomia que els parla. Terradillos va demostrar, sense voler, amb quina facilitat es podia adaptar la televisió a un context multilingüe sense ni tan sols gastar-se un euro. Perquè tot plegat ni és tan difícil ni la gent és tan idiota com Terradillos i tants altres ens volen fer creure. La presentadora va deixar constància que només cal voluntat i predisposició.
