S'apaga la veu tendra i vital de Tatiana Sisquella

BarcelonaLa periodista Tatiana Sisquella va morir ahir als 35 anys d'edat com a conseqüència d'un càncer de pit contra el qual lluitava des de feia set anys. Actualment Sisquella era la presentadora de La tribu de Catalunya Ràdio, el magazín de tarda de l'emissora pública catalana, i fins al juny de l'any passat havia col·laborat a l'ARA, on cada dissabte publicava una columna a la contraportada.

Nascuda l'any 1978 i llicenciada en comunicació audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona, Sisquella va iniciar la seva carrera professional al canal de televisió Barça TV, on va col·laborar amb programes com Tenim un nom i Jugadors. Al cap de sis mesos, però, va fer el salt a la ràdio, el mitjà al qual va estar vinculada durant més temps. "Em vaig sentir atreta per la màgia de la ràdio i vaig anar a treballar a RAC1", explicava ella mateixa en una fitxa de presentació d'un dels programes que, posteriorment, presentaria a TV3.

La seva vinculació amb l'emissora del Grupo Godó es va allargar durant prop d'una dècada, durant la qual va treballar en nombrosos programes. Destaca especialment la seva participació a El món a RAC1, en l'època en què el conduïa Xavier Bosch, on s'encarregava de les connexions amb la unitat mòbil. Per aquest motiu, la seva secció va ser batejada amb el nom de Tatimòbil. A més, durant diversos estius va fer-se càrrec del programa de cuina Volta i volta i del magazín de cap de setmana Via lliure, i més endavant va col·laborar amb els programes d'humor Minoria absoluta i La segona hora.

El salt a la pantalla

A principis del 2007 Sisquella va reprendre el camí de la televisió que havia iniciat anys abans, en convertir-se en col·laboradora del nou programa de 8TV Envasat al 8, una feina que va compaginar amb la seva tasca a RAC1. La seva presència en aquest espai, però, va ser més breu del previst, ja que la malaltia, que llavors va manifestar-se per primera vegada, la va obligar a allunyar-se de la feina.

Amb tot, més endavant reapareixeria a la pantalla, en aquest cas de la mà de TV3. Va ser durant la tardor del 2009, quan la televisió pública li va confiar la presentació d'un nou format titulat Sexes en guerra. El programa era una sèrie documental d'onze capítols amb voluntat de divulgació científica que, de manera planera i entretinguda, investigava si les diferències biològiques entre homes i dones tenen com a conseqüència diferents maneres de comportar-se i d'entendre el món entre els dos sexes.

A partir d'aquí, Sisquella va seguir lligada a TV3, i durant la temporada 2010-2011 va ser col·laboradora del magazín Divendres, on va participar, entre d'altres, a la tertúlia Guerra de sexes. Malgrat això, va ser sobretot gràcies al departament de nous formats que els espectadors van tenir ocasió de seguir-la veient, fins fa tot just un mes. Així, la tardor del 2011 es va fer càrrec de Passat particular, una sèrie de quatre programes en cadascun dels quals acompanyava dues persones -una de coneguda i una altra d'anònima- en la recerca d'algun element concret del passat de la seva família que volien descobrir.

La seva última aparició a TV3 va ser durant la tardor passada, com a presentadora de Summa positiva, un espai de divulgació que tenia com a objectiu ajudar els espectadors a disposar de les eines necessàries per superar conflictes, sotracs emocionals o situacions delicades de la vida quotidiana. Tot i que l'espai havia estat enregistrat anteriorment, l'últim capítol es va emetre el 22 de desembre passat.

De nou a la ràdio

Bona part d'aquesta trajectòria televisiva la va fer en paral·lel a una nova etapa radiofònica, que de fet ha estat la seva principal ocupació durant els últims anys. El setembre del 2012, tot just dos anys després d'haver tancat la seva etapa a RAC1, Sisquella va aterrar a Catalunya Ràdio per fer-se càrrec d' El suplement, l'espai que ocupa la franja matinal dels caps de setmana a l'emissora pública. Curiosament, tal com ella mateixa recordava en una entrevista publicada llavors a El Punt Avui, aquell programa és el que li havia permès tenir, encara com a becària, el seu primer contacte amb el mitjà radiofònic. "Per tant, quan em van dir si volia presentar El suplement, vaig pensar que la vida era molt divertida", assegurava en aquella conversa.

Precisament des d'aquest programa Sisquella va mantenir el lligam amb TV3, i més concretament amb el programa L'endemà, emès a principis del 2011. Aquest espai presentava casos de persones que havien vist com la seva vida canviava de cop i de manera inesperada, i reflexionava sobre com ho havien afrontat. Des d' El suplement, Sisquella entrevistava cada setmana un expert en el tema que s'havia tractat al programa de televisió, per tal d'oferir un punt de vista més científic sobre les realitats personals que s'havien vist per la pantalla.

El seu pas pels caps de setmana, però, només va durar un any: l'estiu del 2011 l'emissora pública va proposar-li encapçalar un nou projecte per a les tardes, i així va néixer La tribu de Catalunya Ràdio. Durant les últimes tres temporades, Sisquella ha estat al capdavant d'aquest magazín, que, segons va explicar en una entrevista a l'ARA publicada just després de l'estrena, vol ser "un punt de trobada per a gent que tingui ganes de passar les tardes amb un estil que anirem fent dia a dia, entre tots", i que es fixa en "les petites coses de què es parla a les sobretaules". Ja fa unes quantes setmanes que Sisquella va desaparèixer de l'antena i va cedir el seu lloc al subdirector de l'espai, Xavi Rosiñol, que s'ha hagut de fer càrrec del programa en unes circumstàncies molt dures per a tot l'equip.

A més de la seva feina a la ràdio, des del naixement de l'ARA i fins a l'estiu passat va escriure setmanalment a la contra del diari una columna titulada Pilot vermell.

Lluitadora incansable

Tatiana Sisquella va saber que patia càncer amb 28 anys, el 26 de març del 2007 -el dia de l'aniversari de la seva germana, segons ella mateixa havia detallat-, i se'n va passar gairebé set intentant derrotar-lo. Ho va fer amb optimisme, amb esperança i enfrontant-se de cara a la malaltia, sense amagar-se'n. La prova és que set mesos després del primer diagnòstic va visitar el plató del programa de TV3 El club per explicar el seu cas, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional Contra el Càncer de Mama.

"És una cosa que no t'esperes mai de la vida, i menys quan encara no has arribat als 30 anys", reflexionava Sisquella en aquella conversa amb Albert Om. I afegia: "És una putada. Però a partir d'aquí hi ha vida, hi ha moltíssimes coses". De fet, aquell dia ja va donar mostres de les seves ganes de tirar endavant: "No puc fer gaire cosa, només ser optimista, ser positiva, treure energies d'on sigui, enfocar-ho a vegades amb sentit de l'humor i a vegades amb resignació. Es pot viure, i es pot viure feliç [amb càncer] -reflexionava-. El que has de fer és acceptar que aquestes coses passen a la vida, i jo estic jugant al joc de la vida. Em podia passar i m'ha passat", va continuar.

Aquell, però, no va ser l'únic dia que Sisquella va aparèixer a TV3 per parlar de la malaltia que patia: la tardor del 2008 va ser una de les protagonistes del capítol del programa Sense embuts dedicat al càncer. "He anat a treballar, he sortit de festa, he anat de viatge. He fet una vida normal", assegurava en aquell programa, per deixar clar que, malgrat tot, no estava disposada a tirar la tovallola. Tot i així, el càncer sí que la va obligar a repensar els seus plans de futur més immediats: "Jo m'havia de casar al juliol", és a dir, quatre mesos després de rebre el diagnòstic, va explicar el dia que va visitar El club.

Com a mostra també de la seva valentia, destaca una anècdota que va explicar en aquells dos programes: "Em vaig fer una perruca, me la vaig posar un dia i va ser un drama. I no me l'he tornat a posar mai més perquè em fa sentir fatal". Per això, quan la quimioteràpia li va fer caure els cabells, va decidir que no ho amagaria. I així ho va fer fins a l'últim dia.