"Necessito riure": 8 comèdies recents que potser no coneixes

BarcelonaLes comèdies estan en risc de convertir-se en els unicorns de les plataformes: són un tipus de sèries que amb la creixent hibridació de gèneres sembla que estiguin desapareixent a poc a poc. Trobar ficcions que simplement vulguin fer riure els espectadors –un objectiu tan lloable com difícil– és cada cop més complicat i, per això, quan se n'estrena alguna cal caçar-la al vol. En la llista de les sèries més esperades del 2024 la comèdia no és el gènere majoritari, tot i que aquesta setmana Filmin va donar la bona notícia que aviat incorporarà al seu catàleg Big boys, un dels grans èxits recents de l'humor britànic. L'esperança de la comèdia es troba fora del mercat ianqui, i d'això n'és un bon exemple la primera recomanació d'aquesta llista, una de les estrenes destacades de Movistar+ per a aquesta setmana.

La incorporació més recent a l'oferta còmica de les plataformes és una sèrie australiana que no s'avergonyeix de transitar per l'humor escatològic si és necessari. Una història d'amor que comença de forma accidentada: el Gordon està conduint quan l'Ashley passa per davant seu i li ensenya un pit, una distracció que fa que ell atropelli un gos. Amb l'animal ferit i necessitat de cures intensives, els protagonistes decideixen col·laborar i fer-se responsables del gos, al qual bategen com a Colin. Amb aquesta situació, tots dos s'aniran apropant i compartint les seves misèries. La sèrie funciona com un rellotge gràcies a una parella encantadora, especialment a ella, que s'allunya de la tendència actual de fer personatges femenins de vida desastrosa i amb cert punt de crueltat. Sí, l'Ashley, estudiant d'últim curs de medicina, té la vida cap per avall, però en essència és una bona persona. Els creadors de Colin de cuentas són els mateixos protagonistes, Patrick Brammall i Harriet Dyer, matrimoni a la vida real. La sèrie s'estrena aquest dissabte a Movistar+ amb capítol doble i s'emetrà cada dissabte fins a completar els vuit episodis de la primera temporada (la segona ja està en fase de producció).

Poques persones més tèrboles que l'Eliseo, el porter d'una finca règia de Buenos Aires que de cara a la galeria és tot bones maneres però que en el fons detesta gairebé tots els veïns de l'edifici. La decisió de la comunitat de construir una piscina al terrat i, de pas, enderrocar el seu habitatg posa en marxa les arts manipulatives del porter, que és capaç de qualsevol cosa per mantenir la seva feina i casa seva. La comèdia argentina, dels creadors de Nada (també a Disney+), no només brilla amb la seva primera temporada, sinó que aguanta molt bé el tipus amb la segona entrega (una mica més curta que la primera). Divertidíssima i addictiva, El encargado ens ha permès descobrir un actor superlatiu, Guillermo Francella, que fa que l'espectador no tingui mai clar si l'Eliseo és una persona desesperada o un autèntic psicòpata.

La pel·lícula Quan en Harry va trobar la Sally es preguntava si un home i una dona poden ser amics; a Platonic ja han passat aquesta pantalla. La comèdia d'AppleTV+ és la celebració de l'amistat entre un home –solter i sense responsabilitats familiars– i una dona –casada i amb tres fills– que es retroben després d'uns anys sense contacte. Les seves sortides seran una regressió al passat, especialment per a la Sylvia, en plena crisi de mitjana edat, però també desestabilitzaran les seves vides. Rose Byrne i Seth Rogen ja havien demostrat la seva bona sintonia còmica a la pel·lícula Malditos vecinos i la seva seqüela, i a Platonic estan perfectes com dos col·legues que volen recuperar el temps perdut i que poden arribar a ser excessivament codependents. La plataforma ha anunciat la segona temporada i els creadors, Nick Stoller i Francesca Delbanco, ja han fet un avís per a navegants: "Spoiler alert de la segona temporada: aquesta vegada el Will i la Sylvia tampoc s'embolicaran".

La primera escena de Smothered defineix a la perfecció la seva protagonista, la Sammy. Enmig d'una festa sexual, la noia clava la tabarra a un noi sobre les ganes que té de trobar l'amor, una fita que en principi no sembla que pugui assolir en una orgia. En plena crisi, coneixerà el Will en un karaoke i li proposarà tenir un afer sense compromís i amb data de caducitat: tres setmanes. Sembla un pla sense fissures fins que comencen a aparèixer esquerdes per tot arreu. Sobre el paper, no tenen res a veure: ella és despreocupada i viu amb unes companyes de pis amb un humor difícil de qualificar, mentre que ell és tot seny (hi ha qui diria que, fins i tot, en té un pèl massa). La vida estructurada del Will té un motiu: una filla de 6 anys que és tota una sorpresa per a la Sammy. Els britànics són els reis de les comèdies romàntiques amb secundaris estrafolaris, i aquesta sèrie ho torna a demostrar.

Terapia sin filtros, creada per part de l'equip de Ted Lasso, entra a la categoria de sèries còmiques que et volen escalfar una mica el cor amb personatges trencats però tendres. És una ficció que va de menys a més, perquè la gràcia és que l'espectador vagi agafant estima als protagonistes. Jason Segel és un psiquiatre que encara ha de recuperar-se del dol per la mort de la seva dona, un procés difícil sobretot si mentrestant has de tenir cura d'una adolescent, l'Alice, que tampoc ho està passant bé. Per sort –o per desgràcia–, el protagonista té el suport d'una veïna una mica tafanera que s'ha autoerigit com a mare suplent de l'Alice; un mentor rondinaire (Harrison Ford), i una companya de feina que sempre va amb la veritat per davant. Terapia sin filtro no és Ted Lasso, però tampoc li cal: és un lloc feliç que combina les rialles amb algunes llàgrimes.

Humor negre i, fins a cert punt, destraler. Això és el que proposa División Palermo, una producció argentina que s'enriu del mort i de qui el vetlla. Aquesta comèdia, poc apte per a persones de pell fina, segueix un equip inclusiu de la guàrdia urbana de Buenos Aires format per persones amb diversitat funcional o pertanyents a minories. Són agents cívics, amb una formació mínima i una alta capacitat per ficar-se en embolics. De fet, gràcies a la seva poca traça, acabaran involucrats en una trama criminal que no estan gens preparats per resoldre. Segons va anunciar el director i protagonista de la sèrie, Santiago Korovsky, la segona temporada s'estrenarà aquest 2024.

Aquesta comèdia d'AppleTV+ té el dubtós honor de ser una de les grans tapades del catàleg de la plataforma. És una sèrie petita, en què gairebé tot el pes recau en els dos protagonistes, un noi i una noia que són amics i pateixen insomni. Per passar l'estona es truquen i xerren durant hores, mentre els passen coses surrealistes, molt sovint per la seva pròpia incompetència emocional. Gairebé tota la seva relació és via telèfon, ja que el Danny (Craig Roberts), a banda de no poder dormir, té agorafòbia i no surt mai del seu apartament. A part de la Lisa (Antonia Thomas), els seus únics vincles amb el món exterior són els seus veïns; l'Adam, el seu suport incondicional, i un senyor estrany que viu envoltat de gats als quals tracta com si fossin els seus fills.

Les comèdies de situació són les parentes pobres de les ficcions d'humor. Fa temps que van ser catalogades com a passades de moda i, per això, sovint molts espectadors no en fan cas quan n'apareix una de nova en una plataforma. És cert que sovint no són els productes més arriscats, però són ideals per a quan necessitem un somriure i trames que passin bé. Not dead yeat compleix aquesta funció. Gina Rodriguez, que ja va demostrar que està feta per a la comèdia amb Jane the virgin, interpreta una periodista que torna a la seva ciutat natal, Portland, després de deixar-ho amb la seva parella, amb qui s'havia traslladat a Londres. Reincorporada al diari en el qual treballava, rep l'encàrrec d'escriure els obituaris. La missió arriba amb sorpresa: els morts dels quals ha d'escriure se li apareixen i li expliquen la seva vida. Els fantasmes no desapareixen fins que ella ha escrit un obituari que resolgui comptes pendents dels morts. La segona temporada s'estrena al febrer als Estats Units.