Netflix vol els teus diners (i els està aconseguint)

BarcelonaLa superpoblació de plataformes de streaming ha accelerat la competència i de retruc ha provocat un degoteig de pujades de preus i canvis en les condicions d'ús. La gran referent del sector, Netflix, sempre va al davant en aquesta qüestió i aquesta setmana ha anunciat que els nous subscriptors ja no tindran la possibilitat de triar la quota més barata sense anuncis, que desapareix de la seva oferta. Amb aquesta mesura, que es va posar en pràctica a l'estiu als Estats Units i que ja ha arribat a l'estat espanyol, els nous clients tenen les següents opcions de subscripció: el pla estàndard amb anuncis de 5,99 euros al mes; l'estàndard sense anuncis per 12,99 euros al mes; i la prèmium per 17,99 euros. Així, el pla bàsic de 7,99 euros deixa d'estar disponible.

Amb aquest canvi la plataforma de Ted Sarandos confirma una de les tendències del sector: el que ara interessa és aconseguir ingressos a través de la publicitat, ja que el sostre de subscriptors s'apropa. No és cosa només de Netflix, a partir del novembre Disney+ també oferirà un pla de subscripció amb anuncis. En el cas de Netflix, els nous subscriptors que de cap manera vulguin haver de passar pel tràmit de la publicitat –una incomoditat que recorda la televisió de tota la vida– no tenen una opció econòmica i hauran d'optar tant sí com no per un pla de subscripció que superarà els 10 euros.

Aquesta nova mesura se suma a la decisió de prohibir als subscriptors compartir compte amb amics i familiars, una estratègia de pressió que tenia com a objectiu que totes aquelles persones que fins ara feien un ús comunitari del servei acabessin pagant la seva pròpia subscripció. Malgrat les queixes i les prediccions apocalíptiques, Netflix sembla que l'ha encertat: segons els resultats del darrer trimestre, ha sumat 8,76 milions de nous subscriptors entre juliol i setembre, una xifra que ha excedit les previsions de Wall Street, que pronosticava 5,4 milions de nous clients. La companyia ha atribuït el seu creixement a l'èxit de la seva política per aturar la compartició i als plans amb anuncis: assegura que els abonats als plans amb publicitat han augmentat un 70% de trimestre a trimestre. Afegeix que un 30% dels nous subscriptors opten per la quota amb anuncis, que no està disponible a tots els mercats (es pot contractar a Alemanya, Austràlia, Brasil, el Canadà, Corea, Espanya, els Estats Units, França, Itàlia, Japó, Mèxic i el Regne Unit).

El servei de streaming continua sent el que té més quota de mercat, tot i que les seves sèries no gaudeixen del favor de la crítica que sí que tenen les d'altres plataformes. En les nominacions als Emmy d'aquest any, per exemple, Netflix està en minoria. Com a mostra, en la categoria de millor drama només ha col·locat una de les seves produccions, The Crown, mentre que HBO en té quatre (The last of us, Succession, The white lotus i La casa del dragón).

Què passa amb la resta de plataformes?

Netflix marca el pas de la resta de plataformes i aquesta tardor serà la de l'augment de preus. AppleTV+ acaba d'actualitzar la seva tarifa i ha apujat en tres euros l'abonament mensual, que passa de 6,99 euros a 9,99 euros, mantenint la setmana de prova. És la segona vegada que la companyia canvia els seus preus d'ençà que va començar a operar, l'octubre de 2019: la seva quota inicial era de 4,99 euros però la tardor del 2022 ja va passar a costar 6,99 euros. A diferència de la resta de plataformes, la companyia no té previst de moment introduir publicitat en el seu servei.

A partir de l'1 de novembre també estaran en marxa els nous plans de subscripcions de Disney+, que busquen augmentar els ingressos. Fins ara la quota mensual de Disney era de 8,99 euros. A partir del mes que ve l'usuari podrà escollir entre tres opcions: es manté el pla de 8,99 euros i se n'hi afegeixen dos més, un pla amb anuncis per 5,99 euros al mes i un prèmium d'11,99 euros (inclou resolució 4K UHD i HDR, 4 reproduccions simultànies i descarregues a fins a 10 dispositius). La situació de Disney és més precària que la de Netflix. Els seus últims resultats mostraven una pèrdua d'11 milions de subscriptors arreu del món en el trimestre que acabava al juliol (s'ha quedat en 146 milions de subscriptors). Per aconseguir que el servei de streaming sigui rendible, Bob Iger, director executiu de Disney, ha prioritzat obtenir més diners dels subscriptors i la publicitat apujant les quotes a mercats com per exemple el nord-americà –a finals d'any el pla estàndard sense publicitat passarà de 8 a 11 dòlars– més que no pas atreure nous clients. Iger també té previst seguir les passes de Netflix i prohibir la compartició de comptes entre persones que no viuen a la mateixa casa.

Una estratègia habitual en el llançament de plataformes és aterrar amb ofertes atractives i molt econòmiques per, posteriorment, començar un increment progressiu dels preus. Segons una anàlisi elaborada per Kelisto.es, un comparador de preus, els serveis de streaming han apujat els preus una mitjana del 82% des de la seva arribada a l'estat espanyol. Netflix va desembarcar el 2015 amb un pla estàndard de 9,99 euros que ara costa 12,99 euros (+30%) i un prèmium d'11,99 euros que ara costa 17,99 euros (+50%). En aquest període el cost de la vida s'ha encarit un 21,1%.