"No me la trec del cap": quan la música és un personatge més

BarcelonaLa música de capçalera de la sèrie és, juntament amb les imatges dels títols de crèdit inicials, la carta de presentació d’una ficció. Encertar amb el to i la melodia pot ser tan important com escollir correctament els actors que han d’interpretar els personatges principals. Dels tots els elements fascinants que tenia Twin Peaks, la música d’Angelo Baladamenti n’era un dels més destacats i ha aconseguit inserir-se en la ment dels espectadors com un sinònim de tot allò que té a veure amb l’ocult (de fet, és la sintonia del programa Misteris, de Sebastià d’Arbó, a RAC1). Una situació similar es dona amb la música que Mark Snow va escriure per a Expediente X. Repassem quatre sèries que han convertit la música en un personatge més de la trama.

‘Succession’

El so grandiloqüent dels rics i poderosos

Acompanyant unes imatges que semblen gravades amb una Súper8 però que s’allunyen d’una nostàlgia feliç, sonen les notes fosques del tema principal de Succession, el drama de la HBO sobre els membres d’una família liderada per un magnat de la comunicació sense escrúpols. La música, que es va endur l’Emmy al millor tema principal per a una sèrie, és un dels molts elements hipnòtics -molts espectadors n’han deixat constància a les xarxes- d’un drama que va començar sense gaires expectatives però que ha aconseguit colar-se en els llistats del millor de l’any.

La peça és una composició de Nicholas Britell, responsable de la banda sonora de la pel·lícula Moonlight, i vol ser un reflex dels deliris de grandesa dels Roy, des de l’implacable patriarca, Logan Roy (Brian Cox), fins al bocamoll del més petit del clan, el Roman (Kieran Culkin). “Vaig pensar: «Quin és el tipus de música que els Roy imaginarien per a ells mateixos? A quina música creurien que sonen?»”, explicava a Variety Britell, que afegeix que va escriure la banda sonora agafant com a referència l’aspecte més fosc de la música clàssica de finals del segle XVIII.

Les notes clàssiques es combinen amb el so urbà del hip-hop, la música preferida del Kendall (Jeremy Strong), el torturat i suposat hereu del Logan, que en una de les escenes més memorables de la sèrie intenta demostrar les seves dots com a raper. La fusió total entre les dues vessants de la ficció es va produir fa uns dies, quan Britell va anunciar que ha fet un remix de la sintonia amb el raper Pusha T, que rapeja sobre alguns dels temes que aborda la sèrie, com la família i el poder.

‘Joc de trons’

L’avantsala de la guerra dels Set Regnes

L’èpica de Joc de trons es pot apreciar als primers segons dels crèdits inicials de la sèrie: un gran mapa dels Set Regnes que es va desplegant i construint a mesura que avança una música que fa anticipar el xoc de clans.

Quan D.B. Weiss i David Benioff li van encarregar la banda sonora de Joc de trons a Ramin Djawadi, li van posar una condició: no podia utilitzar ni llaüts ni flautes, ja que són dos instruments que s’utilitzen de forma freqüent en el gènere fantàstic i tots dos creadors volien que la música sonés actual. Per això, Djawadi, que també ha treballat a Westworld, va decidir que tot el protagonisme se l’endugués el violoncel.

‘Downton Abbey’

El classicisme de l’aristocràcia anglesa

Lleugera i, sobretot, clàssica. Les primeres notes del tema principal de Downton Abbey -una melodia amb una base d’instruments de corda i una tornada en piano- remeten instantàniament a la grandiositat de la família Crawley i, per això, en la pel·lícula que es va estrenar el 20 de setembre com a continuació de la sèrie la melodia s’ha mantingut intacta. “Quan la música va començar i van entrar els títols de crèdit inicials de la sèrie, tothom va aplaudir i victorejar. Per al director i els productors era evident que la música de la sèrie és tant important com el càsting”, va explicar l’autor de la peça, el compositor escocès John Lunn, després d’una de les primeres projeccions de prova de la pel·lícula de Downton Abbey a Los Angeles.

Curiosament, la melodia principal de Downton Abbey, que avui és gairebé tan imprescindible per a la sèrie com Lady Mary (Michelle Dockery), va estar a punt de no sonar amb els títols de crèdit. De fet, la sintonia era en un principi una peça més de la banda sonora pensada per acompanyar unes escenes del primer episodi, en el qual no apareixien els icònics títols de crèdit. El primer capítol arrencava directament amb la imatge d’un telegrama -que anunciava l’enfonsament del Titanic- i després passava a l’escena d’un tren en moviment. Va ser el ritme del ferrocarril el que va marcar la música que Lunn va escriure per a l’episodi i que després va condensar i reversionar perquè aparegués als títols inicials.

‘Stranger things’

Com condensar la nostàlgia i el misteri dels 80

Kylie Dixon i Michael Stein, membres de la banda de música electrònica Survive, són els responsables de la banda sonora de la sèrie i del tema que acompanya la caràtula amb forma de llums de neó de la sèrie de Netflix: una música amb una atmosfera fantasmagòrica que remet als misteris de les pel·lícules de ciència-ficció. En una entrevista a IndieWire la parella va explicar que la sintonia parteix d’una antiga maqueta de Stein, però que la versió final s’assembla poc a la idea original. “Ens van recomanar que fos més gran, intensa i construïda cap a un clímax”.

La popularitat de la sintonia -que recupera el so dels 80 fent ús de sintetitzadors, una de les obsessions de Dixon i Stein- ha provocat que se’n facin versions de tot tipus: el raper Wiz Khalifa la va utilitzar com a base d’una de les seves cançons, un productor en va fer un mash-up barrejant-la amb el single Bonfire de Childish Gambino i un productor australià en va fer una versió amb sis sintetitzadors diferents.