Nolly: una estrella televisiva com cap altra

Gairebé ningú coneix Noele Gordon, Nolly (1919-1985), fora del Regne Unit. Però el seu acomiadament injustificat l'any 1981 de Crossroads, el serial que protagonitzava des de feia dues dècades a l'ATV, va causar un terrabastall colossal al país. L'actriu era popularíssima i la ficció aplegava milions d'espectadors davant de la pantalla. Tanmateix, Gordon es va veure obligada a abandonar la seva carrera sense saber per què. El creador Russell T Davies parteix d'aquest "misteri" mediàtic per endinsar-se en una figura única, una intèrpret que ens parla de les singularitats de l'estrella televisiva respecte a les seves homòlogues cinematogràfiques, de les dificultats d'una dona per mantenir-se en un lloc de poder i dels prejudicis envers aquelles que no han format una família tradicional.

Cadascun dels tres episodis d'aquesta minisèrie arrenca amb alguna de les fites televisives que va protagonitzar la Nolly. Va ser la primera dona a aparèixer en una prova de la televisió en color, comandada pel pioner John Logie Baird. Tampoc cap altra dona havia entrevistat mai un primer ministre abans que ella conversés davant de les càmeres amb Harold Macmillan. I el 1978 es va endur per desè cop consecutiu el Premi TV Times a la millor interpretació, batent els seus més grans competidors, el repartiment de la mítica sèrie Coronation street. El seu triomf més gran va consistir en convertir-se en una estrella com a protagonista de Crossroads, un serial de baix pressupost ambientat en un motel de les Midlands que es va emetre durant més de dues dècades a l'ATV.

Canvi de paradigma

El comiat de la Nolly té lloc en un moment de canvi de paradigma televisiu marcat, com explica un dels personatges, pel tret que rep J.R. a Dallas, que va mantenir en suspens milions d'espectadors arreu del món. La sèrie ambientada al ranxo dels Ewing va fixar un altre model de ficció televisiva, de més curta durada i més grans pressupostos, en què es feien lluir els diners davant i darrere de la càmera. La modèstia artística i pressupostària de culebrons com Crossroads començava a passar de moda, malgrat que encara mantinguessin certa popularitat. Nolly va ser en part víctima d'aquesta transformació. El seu comiat també posava en evidència com de poc agradava als homes al càrrec de l'ATV que una dona com ella hagués adquirit tant de poder.

Gran part de l'interès de Nolly rau en aquest retrat d'un moment específic i irrepetible de la història de la televisió, que origina una estrella tan diferent de qualsevol homòloga cinematogràfica. Gordon es fa famosa com a dona de mitjana edat que encarna un personatge amb molta personalitat però sense especial glamur, una figura que admiraven milions d'espectadores. L'actriu no va arribar mai a casar-se ni va tenir fills, cosa que contravé un altre dels elements que semblen essencials en la condició d'estrella, la projecció d'un estil de vida heteronormatiu.

Aquest és un dels trets que explica que Nolly es convertís en una icona de la cultura gai. De fet, ens trobem davant d'una sèrie queer al voltant d'una dona heterosexual. Davies rendeix tribut a aquesta actriu que es va reivindicar com a estrella per a milions de dones de classe obrera a través d'un tipus de ficció, el melodrama televisiu, menystinguda a tots nivells. I ho fa amb un paper al servei d'una extraordinària Helena Bonham-Carter disposada a fer lluir tots els seus registres interpretatius, des del més emotiu fins al més insolent.