'Paradise', la sèrie de Disney+ de la qual tothom parla

Paradise és una sèrie amb un misteri dins d'un altre misteri. En el primer episodi de la nova proposta de Dan Fogelman i Sterling K. Brown, creador i protagonista respectivament de This is us, se'ns presenta el personatge principal, Xavier Collins, un membre del servei secret, en la seva rutina matinal en un aparentment típic barri suburbial nord-americà. Collins treballa per al jove president dels Estats Units, Cal Bradford (James Marsden). Quan aquell mateix matí arriba a la casa del governant, se'l troba assassinat al dormitori. Mentre es posa en marxa una investigació per saber qui hi ha darrere el magnicidi, una sèrie de flashbacks ens situen en el passat dels protagonistes per explicar entre moltes altres coses la relació de lleialtat entre el president i el seu protector.

Així també anem descobrint l'altre misteri, el marc distòpic en què s'emmarca una sèrie que en principi semblava que passés en un context de ficció realista. Els personatges formen part d'un grup selecte de ciutadans que s'han refugiat en una nova urbs subterrània després que un desastre que no s'acaba d'explicar destruís el món tal com el coneixíem. En què va consistir aquesta catàstrofe? Hi ha supervivents allà fora? De quina manera funciona aquest "paradís" del títol per reproduir sota terra la vida a l'exterior? Com es va decidir qui viuria en aquest refugi i qui es quedava fora?

Fogelman va apuntant aquests interrogants mentre s'intenta esbrinar qui va assassinar Cal Bradford. El que li interessa menys al creador és el manual d'instruccions d'aquest univers fictici. Pel que fa a la posada en escena, la major part del temps Paradise funciona com un thriller dramàtic realista en què només la il·luminació un pèl artificiosa delata que no ens trobem en un entorn natural. El context de ciència-ficció, per tant, no condiciona tant el paisatge com el marc de conflicte moral que es va dibuixant. La sèrie planteja quins serien els límits ètics per mantenir la seguretat i el privilegi d'uns pocs en un escenari de col·lapse mundial, una situació ara mateix del tot versemblant. En aquesta trama agafa protagonisme Samantha Sinatra Redmond (Julianne Nicholson), l'arquitecta de la construcció subterrània, un personatge maquiavèl·lic amb una experiència tràgica. Sinatra representa una nova figura de poder molt identificable, una milionària que es va enriquir amb una empresa tecnològica i ara controla el sistema des de l'ombra. Una persona que sembla disposada a tot per mantenir l'statu quo.

La solidesa dels personatges

Des de l'arrencada, Paradise juga fort, i de vegades de forma abusiva, als girs sorpresa i a la dosificació dels misteris. La sèrie enganxa com a thriller, però troba la seva força en la solidesa dels personatges, que van adquirint profunditat a mesura que avancen els episodis, i dels dilemes ètics a què s'enfronten. Xavier Collins encarna un típic heroi moral de ficció nord-americana des que se'ns el presenta fent exercici de bon matí i preparant l'esmorzar per a la mainada. Representa un servidor de la llei amb un codi ètic de ferro. Com passa sovint amb aquest tipus d'herois masculins d'acció, Collins és viudo. La seva dona es va quedar enrere en el moment de traslladar-se a aquesta zona de seguretat. Els detalls d'aquesta etapa del seu passat és un dels altres secrets pendents de desvelar a Paradise, un dels títols més exitosos de la temporada en el panorama cada cop més àrid de la ficció televisiva.