Mayra Cisneros: “La majoria d’assassinats de periodistes a Mèxic no s’investiguen”

BarcelonaDurant 12 anys, Mayra Cisneros ha encapçalat un programa de ràdio a la ciutat de Coahuila, a Mèxic, un dels països del món més perillosos per als periodistes. Segons l’organització Artículo XIX, des del 2000 fins avui 123 periodistes han sigut assassinats al país i 24 continuen desapareguts. El 99% dels crims continuen impunes. El 2006 la violència es va disparar amb l’anomenada guerra contra el narcotràfic del president Felipe Calderón, però va continuar amb Peña Nieto i encara es manté amb el govern d’esquerres d'Andrés Manuel López Obrador. El 26 de juny de l’any passat, Cisneros va ser segrestada per un escamot, després d’haver patit amenaces directes de l’alcalde, que es presentava a la reelecció. Algú va donar una contraordre i se’n va sortir. Ha pogut viatjar a Barcelona acollida per un programa de l’Ajuntament i la Taula per Mèxic, que pretén que els informadors amenaçats tinguin un “respir” i reforçar les seves capacitats per afrontar la seva difícil situació.

Per què va haver de marxar?

Vaig fer la crònica del tancament de la campanya electoral, explicant l’efervescència política que es vivia a la ciutat, que no s’havia donat des de feia molts anys. Les coses ja no es jugaven entre el PRI i el PAN, els dos partits que s’han alternat al poder a Mèxic. Vaig explicar que l’acte del candidat del PRI i alcalde de Cohauila, Florencio Siller Linaje, havia acabat abans d’hora. L’alcalde es va queixar a la cadena. Hi vaig parlar i em va dir que estava cansat de mi, que jo tenia molta audiència i que hauria d’aprendre que no era ningú per qüestionar el poder, que sabria de què era capaç, que em destruiria. I em van acomiadar.

En què es va traduir l’amenaça?

Al matí, quan em vaig llevar, Facebook anava ple de pàgines de perfils acabats de crear que deien que jo era una estafadora. Vaig decidir gravar-me en vídeo per explicar el que havia passat i dir que feia responsable l’alcalde del que em pogués passar i vaig presentar una denúncia.

I la van segrestar.

El 2 de juliol la meva filla, que estava embarassada i vivia en una altra ciutat, em va dir que es trobava malament. Ella és tot el que tinc: al meu fill petit el van matar en un tiroteig a la universitat el 2010. Tenia por de sortir en plena nit, però volia estar al seu costat. La fiscalia em va assegurar que tindria protecció. Vaig pujar al cotxe i se’m va acostar una furgoneta negra amb tres homes amb la cara tapada que em van obligar a pujar-hi. Em van pegar, em van dir que em matarien, em van posar una pistola al cap. Un d’ells em va dir que deixés de parlar malament del Lencho, que és com es coneix l’alcalde. Que si em feien callar a mi farien callar tots els periodistes. Jo només pensava que no em trobarien, perquè no tenia bateria al mòbil. Dues hores més tard va aparèixer algú i els va preguntar què feien. “És la Mayra Cisneros? Qui us ho ha ordenat?”, els va preguntar. “El cap”, van respondre. “El vostre cap soc jo: porteu-la a casa i assegureu-vos que està bé”. Van obeir, però de camí a casa em van continuar pegant. Es van endur els discos durs de casa. Després em van posar protecció, però continuaven molestant-me. Jo em passava el dia tancada i morta de por. Vaig arribar a autolesionar-me. No em reconeixia. Vaig demanar que em traguessin d’allà.

Va marxar a Ciutat de Mèxic amb el mecanisme federal de protecció de periodistes. Com està a Barcelona?

Em va costar marxar, perquè no volia separar-me de la meva família, però vaig entendre que no podia fer res per a ells. Després d’unes setmanes a Ciutat de Mèxic vaig presentar una denúncia federal i vaig venir a Barcelona: aquí estic tranquil·la, perquè almenys no he de canviar de recorregut cada dia. Tornaré a la capital a mitjans de maig per continuar el procés judicial i operar-me de les lesions que arrossego als ulls i a la cama pels cops que em van donar. Vull tornar a fer de periodista: estimo la meva feina. No suporto estar callada. Però prefereixo fer-ho en un altre país llationamericà per no posar en perill la meva família.

¿Creu que amb el nou govern de López Obrador la situació dels periodistes a Mèxic pot millorar?

Espero que el president destini més recursos als programes de protecció de periodistes. La majoria de casos d’assassinats no s’investiguen. Més del 45% d’agressions que patim els periodistes són per part de funcionaris. Però, per desgràcia, assenyalant els mitjans que el critiquen no ajuda a canviar les coses. Entenc també que té el càrrec però no el poder. I que s’acabi amb la impunitat dels càrrecs públics, que són aforats. I cal dir que aquest càncer que hi ha a Mèxic contra el periodisme s’està escampant per molts països.