Els periodistes del setmanal 'JDD' perden la batalla contra el nou director afí a l'extrema dreta

Barcelona"No hem guanyat". Amb aquesta frase, els treballadors de la capçalera francesa Le Journal du Dimanche (JDD) van desconvocar dimarts una vaga que, durant 40 dies, ha encès els cercles mediàtics i polítics del país. La plantilla de la capçalera –que es publica els diumenges i és un referent, sobretot, per les seves entrevistes amb els principals líders polítics i per les anàlisis polítiques– va començar una protesta el 22 de juny, després de l'anunci que el periodista d'extrema dreta Geoffroy Lejeune seria el director de redacció del setmanari. Amb l'aturada, els treballadors volien evitar l'entrada de Lejeune a l'empresa i argumentaven que, si no ho aconseguien, haurien de deixar les seves feines. Aquesta ha estat la vaga més llarga d'un mitjà de comunicació francès des del 1975, quan els treballadors de Le Parisien es van aturar durant 28 mesos.

El perfil professional de Lejeune està marcat per les polèmiques en les seves intervencions i feines anteriors. Entre el 2016 i el 2023, va dirigir la redacció de Valeurs Actuelles, una revista que ha estat multada en diverses ocasions per publicar insults racistes, articles antisemites, enquestes polítiques i informacions falses i difamacions. El periodista en va marxar després d'un conflicte editorial amb la direcció, que el va acabar acomiadant. Lejeune ha donat suport públicament al polític ultradretà i candidat presidencial Éric Zemmour, que considera el seu mentor.

Quan es va saber que fitxaria com a director de redacció del JDD, algunes veus públiques van mostrar-s'hi en contra. El sindicat de periodistes francès va expressar en un comunicat que Lejeune anava "en total contradicció amb els valors del JDD", considerada una capçalera de centre i propera al president Emmanuel Macron. La ministra de Cultura, Rima Abdul Malak, va expressar a través de les xarxes socials la seva inquietud per l'entrada de Lejeune a la capçalera. "El meu ritual dominical era despertar-me amb el JDD. Avui no ha aparegut. Entenc les preocupacions de la redacció. El JDD té tot el dret a convertir-se en el que vulgui, sempre que respecti la llei. Però, pels nostres valors republicans, ¿com no alarmar-se?", va escriure la ministra.

Al llarg de sis setmanes, el JDD no ha aparegut als quioscos. Els treballadors de la capçalera (un centenar abans de la protesta) també han reunit les firmes de centenars d'economistes, acadèmics, polítics i figures culturals en suport de les seves reivindicacions. Tot plegat ha fet que el Parlament francès estigui considerant implementar una mesura perquè els periodistes de mitjans de comunicació amb subvencions del govern (com és el cas del JDD) puguin tenir veu a l'hora de triar l'editor en cap. Tot i això, la vaga ha acabat amb un acord entre els sindicats i la direcció de l'empresa aprovat pel 94% de la redacció i que inclou estímuls per als que vulguin plegar.

"Lejeune entrarà en una redacció buida"

"Dia rere dia hem empès la vaga amb dos objectius: evitar la nova direcció, que posa en perill el JDD tal com existeix des de fa 75 anys, i garantir la independència jurídica i editorial de la redacció", expliquen en un comunicat. "Davant del nostre accionariat, no hem guanyat. Geoffroy Lejeune pren les seves funcions i entrarà en una redacció buida. Dotzenes de periodistes refusen treballar amb ell i hauran de marxar del JDD", afegeixen. Lejeune va assumir dimarts les funcions com a director de redacció i el grup va anunciar que el setmanari tornaria als quioscos a mitjans d'agost.

El fitxatge de Lejeune és una aposta del bilionari francès Vincent Bolloré, que, amb una fortuna de 10.000 milions de dòlars, és una de les persones més riques de França. Els últims anys, Bolloré ha dut a terme moviments econòmics per controlar diversos mitjans de comunicació. El 2014 el bilionari va adquirir Vivendi, un conglomerat que aglutina el grup Canal+, Prisma Media i l'empresa de videojocs Gameloft, entre d'altres. A principis de juny, la Comissió Europea va donar llum verda a la fusió entre Vivendi i Lagardère, dos gegants de la comunicació i de l'edició a França. El JDD formava part del grup Lagardère, que ara ja és propietat de Bolloré. Amb aquest moviment empresarial, el bilionari també ha adquirit l'agència France Presse, la revista Paris Match i les emissores de ràdio Europe 1 i Europe 2.

La vaga al JDD ha tornat a posar sobre la taula les preocupacions sobre la llibertat de premsa a França, on més del 80% dels diaris, canals de televisió i emissores de ràdio privats són propietat de multimilionaris francesos o estrangers. En aquest sentit, el sindicat de periodistes ha anunciat que alguns treballadors del JDD estan creant una associació per impulsar canvis en el marc legislatiu francès i "garantir la independència de la redacció i la protecció dels periodistes". "Avui hem perdut una batalla, però la nostra lluita no ha acabat –ha afegit el sindicat–. Al final d'aquesta vaga històrica, traiem aquesta conclusió: davant el poder dels accionistes, els periodistes només poden confiar en la llei".