El pioner del “I un, i dos, i tres, i quatre!”
La pandèmia i el confinament més estricte van fer retornar a les llars les classes dirigides d’exercici físic a través de la pantalla. Però el visionari que va veure que la televisió podia convertir-se en un pràctic tutor de gimnàstica sense que els alumnes es moguessin de casa va ser el californià Jack LaLanne. Va néixer a San Francisco el 1914. Se’l considera un dels fundadors del fitness modern. De petit era addicte al sucre i s’atipava de menjar deixalla. Va tenir una infantesa conflictiva, amb episodis violents i va deixar els estudis amb catorze anys. Patia migranya i bulímia. Amb quinze anys va sentir una xerrada de Paul Bragg, un famós divulgador de l’alimentació saludable. Era el 1929 i ja advertia dels riscos de les dietes amb excés de carn i sucres. Per a LaLanne aquelles paraules van ser messiàniques. “Vaig tornar a néixer”, va escriure temps després. Va reprendre els estudis, va anar a la universitat i es va formar com a quiropràctic.
El 1936 va obrir el seu propi gimnàs fins a desenvolupar una cadena de més de dos-cents locals. Va dissenyar màquines de pesos per al gimnàs amb sistemes de politges i va inventar el mètode que permet seleccionar la quantitat de pes que es vol aixecar tal com el coneixem avui. The Jack LaLanne Show es va emetre durant trenta-quatre anys, primer a la KGO-TV de San Francisco i després a través de la xarxa de redifusió nacional. Es va convertir en el programa d’exercici físic més longeu de la televisió. Només començar apareixia LaLanne vestit amb un mallot de cos sencer. Coll de pic escotat, màniga curta per lluir els bíceps, un cinturó per marcar cintura i sabatilles de ballarí. Era un estil semblant al d’un trapezista. Apareixia davant d’un enorme finestral d’un saló majestuós on s’hi veia un jardí frondós i un llac. El presentador quedava emmarcat per unes enormes cortines de vellut a cada costat. A vegades l’acompanyava la seva esposa. I és que LaLanne va ser un ferm defensor de la integració plena de la dona en l’exercici físic. En aquella època es considerava que les dones no podien aixecar pesos perquè era perjudicial per a la salut, la maternitat i la feminitat. A través de la televisió –i amb la seva dona com a model– va demostrar que eren fal·làcies. A vegades el seu gos servia d’esquer per captar l’interès de la canalla i aleshores els demanava que anessin a buscar qui fos que estigués a casa amb ells i l’esperonessin a fer exercici. Eren moviments molt fàcils i utilitzava objectes casolans com cadires, coixins, escombres... LaLanne era un magnífic venedor d’un estil de vida. Més enllà de proposar exercicis, no parava d’insistir en la importància de cuidar-se i els beneficis que s’obtenien. Sempre somreia i demanava als espectadors que somriguessin a casa. El programa va ser una plataforma per promocionar estris de gimnàs, liquadores per fer batuts saludables i llibres propis.
The Jack LaLanne Show va desaparèixer amb el boom del VHS i les classes enllaunades de Jane Fonda, però ell no es va aturar. Va viure fins als noranta-sis anys i va seguir la seva rutina física fins al dia abans de la seva mort.