AUDIOVISUAL

Una mala temporada per a la pirateria

L’augment de l’oferta i les sancions, factors clau per rebaixar les descàrregues il·legals del 16,1% al 3,7%

La pirateria ha disminuït dràsticament a Espanya els últims anys. L’arribada de plataformes com Netflix i l’enduriment de la legislació han facilitat que cada vegada més usuaris optin pel consum legal de continguts audiovisuals.
Víctor Garrido
23/11/2019
3 min

BarcelonaUna de les primeres conclusions que es poden extreure de l’enquesta quadriennal sobre hàbits i pràctiques culturals dels espanyols que va presentar el ministeri de Cultura al setembre és la següent: a mesura que ha augmentat l’oferta legal de continguts culturals a internet, la pirateria s’ha reduït. L’estudi també visibilitza la pronunciada caiguda de les descàrregues il·legals en l’àmbit audiovisual respecte als resultats obtinguts en l’informe anterior (corresponent al curs 2014-2015), amb una reducció del 16,1% al 3,7%. Un descens que, segons confirma l’estudi, es deu a la conscienciació, al control de webs pirates per part de l’administració i a l’augment de plataformes legals.

Des del febrer, quan es va aprovar la nova llei de propietat intel·lectual, el govern espanyol té la potestat de tancar llocs web d’enllaços a descàrregues sense la necessitat de disposar d’autorització judicial. Un exemple d’aquest enduriment de la regulació de les descàrregues il·legals és el cas Euskaltel. Al maig es va fer públic que alguns clients de la companyia havien rebut una carta que els exigia pagar entre 50 i 150 euros en un termini de cinc dies a canvi de no anar a judici. La denúncia els reclamava aquest import per haver descarregat mitjançant un sistema P2P un llistat de pel·lícules entre les quals hi havia Once upon a time in Venice, Lady Bloodfight, A family man o Colossal.

Els advocats especialitzats en dret informàtic i propietat intel·lectual David Bravo i David Maeztu van alertar que s’estan repetint casos similars per tot el territori, i de moment recomanen als afectats no pagar la multa. Els lletrats al·leguen que la forma en què s’han obtingut les adreces IP i s’ha fet la sol·licitud al jutjat té diversos defectes rellevants. D’entrada, per una total absència de proves sobre la forma de recopilació de la informació obtinguda. En segon lloc, per la incompatibilitat d’una mesura com l’accés a les dades retingudes pels prestadors de servei d’internet per a una reclamació civil. I, per últim, pels dubtes legals que la mateixa decisió judicial suposa, ja que no es respecten els principis que la llei exigeix per acordar aquesta mesura, com és bàsicament que es tracti d’un nombre significatiu d’arxius compartits, no només un o dos capítols d’una sèrie (ja que la llei s’orienta cap a aquells que no són mers consumidors finals anomenats “de bona fe”).

D’altra banda, aquesta setmana el jutjat penal número 2 de Huelva ha determinat que J.A.M.L., conegut com a DJMoralo, era responsable d’un delicte contra la propietat intel·lectual i l’ha condemnat a un any de presó, quinze mesos de multa i inhabilitació especial per a l’exercici d’administració i gestió de pàgines web i servidors informàtics durant el temps de condemna. La sentència, derivada d’una denúncia presentada per la plataforma de drets d’autor Egeda, també ordena el bloqueig de l’accés des de territori espanyol a les webs Tucinecom.com i Oranline.com, així com als seus successors o a qualsevol pàgina que hi redirigeixi.

Consum legal

En tot cas, no és només l’acció coercitiva de la llei i les seves sancions el que està fent minvar la pirateria a Espanya: també hi ajuda la multiplicació d’oferta a preus assequibles. L’arribada de Netflix l’octubre del 2015 va marcar un abans i un després pel que fa als hàbits de consum audiovisual a l’Estat. Gràcies a l’ampli ventall de sèries i pel·lícules que va oferir des de bon principi, a la facilitat i practicitat de la integració del vídeo sota demanda i a uns plans de subscripció econòmics, la plataforma de streaming nord-americana ha anat ampliant el seu nombre d’usuaris any rere any. L’aparició d’altres serveis similars, com HBO i Amazon Prime Video, ha seguit consolidant l’èxit de l’oferta de continguts digitals de pagament.

Tot i que cap dels tres operadors ha fet públiques dades oficials del seu nombre d’abonats a Espanya, segons les dades recollides al panel de llars de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) el novembre de l’any passat, aquestes tres plataformes s’acostaven en total als tres milions d’abonats: Netflix lidera el mercat amb molta diferència, ja que arribava a 2,05 milions de llars o usuaris; HBO en tenia 475.000, i Amazon Prime Vídeo, 363.000. D’altra banda, l’enquesta del ministeri de Cultura constata l’augment de l’ús de les noves tecnologies i que la meitat dels enquestats, un 52,2%, disposen de subscripcions a plataformes digitals de contingut cultural.

stats