La polarització també arriba al món dels xips

BarcelonaEl mercat mundial de semiconductors podria batre nous rècords aquest any i superar els 560.000 milions d’euros –un creixement del 16% respecte al 2023–, segons les previsions corregides a l’alça fa poques setmanes per WSTS, la font més respectada del sector. El sector creia fins fa poques setmanes que el creixement podria ser encara més elevat, però el conseller delegat d'ASML, Christophe Fouquet, va alertar dimarts passat sobre la “cautela dels clients” i va dir que la recuperació del sector serà "més gradual" l’any que ve en totes les àrees, fora dels xips específics per a intel·ligència artificial (IA).

El mercat global de semiconductors va patir una forta caiguda el 2023, del 8,2%, quan tot just s’havia començat a recuperar tímidament els anys 2021 i 2022, després dels desastrosos 2019 i part del 2020. Les vendes de xips sempre han estat cícliques en el seu més de mig segle d’història, però les oscil·lacions no havien sigut mai tan pronunciades ni tan seguides. La causa principal de la davallada del 2023 va ser l’ensorrament del preu de les memòries (tant les DRAM que fan servir els processadors dels aparells com les de tipus flaix on es guarden les dades): van caure un 29%. Aquest any el creixement també vindrà sobretot pel fort creixement de les memòries, que es calcula que serà del 77%. I de cara al 2025 es pronostica que creixerà un 25% més.

Aquest comportament tan erràtic del preu de les memòries –que determina el mercat global de semiconductors, perquè les memòries representen entre el 25% i el 30% del total del sector– s’explica per la inabastable demanda dels components clau per fer rutllar els programes dels centres de dades d'IA, que són bàsicament dos: els processadors de Nvidia –que l’empresa ven al preu que vol, perquè no dona l’abast a atendre la demanda– i les memòries HBM –un tipus específic molt recent que funciona a gran velocitat–. Aquestes les domina l’empresa coreana SK Hynix, que també les ven al preu que vol perquè els hi prenen de les mans. La seva compatriota Samsung també tenia previst vendre memòries HBM, però la seva producció s’endarrereix fins al punt que el seu conseller delegat va haver de demanar disculpes públiques fa dues setmanes, cosa que va provocar una caiguda pronunciada del preu de les accions.

Les vendes de xips per a la IA tenen una gran incidència en el conjunt del sector. Però també es confiava molt en l’impuls que donaria la indústria de l’automòbil –en especial, els cotxes elèctrics– i en el que fa referència a les energies alternatives, on el paper dels semiconductors és igualment molt rellevant. Tanmateix, al Saló de l’Automòbil d’aquests dies a París s’han vist mals auguris per als cotxes elèctrics, i les mesures d’estalvi energètic tampoc no encapçalen les agendes dels governs. La venda d’ordinadors i de smartphones va relativament bé, però està molt lluny de compensar el creixement previst del mercat europeu de cotxes elèctrics, que ara es creu que serà bastant reduït (i, a sobre, acaparat per les marques xineses).

L’esmentat comentari del directiu d'ASML és molt rellevant, perquè aquesta empresa holandesa és qui ven a TSMC, Samsung i Intel els equips amb els quals fabriquen els xips més sofisticats, que passen a formar part dels seus catàlegs de processadors, o bé dels de Nvidia, Qualcomm, Apple, MediaTek i AMD en el cas de TSMC. ASML calcula que el 2025 facturarà entre 27.600 i 32.300 milions de dòlars, quan la previsió més recent dels inversors era de gairebé 38.000 milions.

El problema del mercat de semiconductors és que hi ha alguns xips que tenen un preu molt elevat (i un marge de benefici encara més alt, en especial els que TSMC fabrica per encàrrec), però la gran majoria dels xips són molt econòmics: poden costar menys d’un euro i, a més, són fets per empreses xineses. I aquesta polarització del sector va a l'alça.

La indústria europea de xips és molt competitiva a escala mundial en el sector de l'automoció, com també en sensors i en processadors de senyal industrials, on es treballa amb components a mida per a cada client. A Europa tenim dissenyant i fabricant xips empreses importants com NXP, ST, Infineon i Bosch. D’aquí la gran preocupació d’Europa per la situació actual de la indústria de l'automòbil, que és el puntal per a moltes d’aquestes companyies de xips. Altres sectors, com l’aeroespacial, són igualment estratègics, perquè constitueixen un mercat important i relativament controlable.

En canvi, Europa mai serà competitiva fabricant en el seu territori memòries o processadors de propòsit general, perquè amb el mercat interior no n’hi ha prou per amortitzar les gegantines inversions necessàries. És el cas contrari de la Xina, on l’immens mercat interior permet ser altament competitiu en la fabricació de xips –com molts altres productes– de consum massiu.

Per això, la Unió Europea va formular fa dos anys un pla de renaixement de la indústria de xips a Europa, on els cotxes eren la peça clau. Però les noves autoritats de Brussel·les tindran difícil fer realitat aquests xips europeus amb una crisi dels cotxes elèctrics tan forta com es preveu, sobretot després d’haver defenestrat Thierry Breton, el comissari que va inspirar la iniciativa.

Ara es veu que l’empresa taiwanesa TSMC construirà a Alemanya (i amb forta subvenció pública) una planta de fabricació de xips a mida molt avançats. Això pot ser estratègic per complementar els dissenys i la fabricació de xips de companyies ubicades a Europa. És notori que per a tirades relativament curtes tenir a prop la fàbrica i el personal marca la diferència. Però no tenia cap sentit subvencionar fortament Intel perquè fes una fàbrica de xips seus a Alemanya; per sort, la mala situació d’Intel ha fet avortar el projecte.

Espanya va aprovar el 2022 el programa PERTE de semiconductors, dotat amb un pressupost de 12.500 milions d'euros en el qual la partida més important, de 9.350 milions, es destina a tenir fàbriques locals de xips. Espanya no pot aspirar a fer xips altament integrats ni de consum massiu, però sí a dissenyar i fabricar xips especialitzats, siguin circuits integrats analògics, lògics o processadors digitals de senyal, així com circuits optoelectrònics o sensors per a diversos aparells, amb una inversió relativament modesta. No és senzill i exigeix voluntat, tenacitat i visió de futur, però tampoc és impossible.

Tot plegat es desenvolupa en un panorama mundial en què el govern dels EUA ofereix a TSMC i Samsung uns incentius aprovats –com els europeus– fa dos anys i en un context d’eufòria que no s’ha confirmat. I amb la Xina demostrant que pot ser autosuficient en semiconductors malgrat les sancions comercials del govern nord-americà. Ara bé, el més problemàtic és que la inèrcia del mercat mundial de semiconductors és tan forta i accelerada que pot carregar-se negocis i empreses molt importants i arrelades. Com a exemple, l’abans totpoderosa Intel, amb un futur que no pinta gens bé. O, sense anar més lluny, el mercat de la IA, que ho ha capgirat tot en molt poc temps però que, més enllà dels pronòstics exagerats, no sabem com serà l’any 2030, ni tan sols a finals de l’any que ve.