Les principals prediccions (fallides) sobre la mort del paper

BarcelonaAl paper l’han intentat matar moltes vegades, però probablement el Nostradamus més persistent sigui Nicholas Negroponte, fundador del MIT Media Lab. En un article de la revista American Printer, publicat el 1995, aixecaven crònica d’un congrés d’impressors i litògrafs i recollien una intervenció seva en què augurava que la defunció del material imprès seria l’any 2000. Va arribar el nou mil·lenni, i el paper va continuar ben present a les vides quotidianes de la humanitat. Negroponte ho va tornar a intentar el novembre del 2010, quan va ser investit doctor honoris causa per la Universidad Camilo José Cela. “En poc temps, cap al 2015, la premsa escrita no existirà”, va vaticinar. I de nou va errar en el diagnòstic.

Molts han volgut ser els primers a estirar la corda del campanar per anunciar la defunció del paper. El 2011 un estudi del Centre per al Futur Digital, de la Universitat del Sud de Califòrnia, aventurava que la majoria dels diaris en paper desapareixerien en cinc anys. Aleshores s’editaven 1.452 capçaleres. Una dècada després –o sigui, el doble del temps anunciat– als Estats Units es continuaven imprimint 1.260 diaris, la qual cosa suposa una caiguda del 13%, però en cap cas de més del 50%, com se suggeria.

El consultor estratègic Ross Dawson va publicar en aquella època un mapa del món que es va fer cèlebre en el seu moment: assenyalava l’any en què desapareixerien els diaris a cadascun dels països. Per exemple, als Estats Units es marcava el 2017 com a data per a l’extinció de la premsa escrita. Al Regne Unit, el paper havia de desaparèixer el 2019. A Espanya es marcava el 2024, però no hi ha símptomes que en només dos anys hagin de desaparèixer els diversos centenars de milers de persones que diàriament compren un exemplar imprès de diari (generalista, local, esportiu o econòmic).

Arturo Catalán, professor de periodisme digital de la Universitat de Santiago de Xile, va posar el 2020 com a horitzó per tenir l’últim diari imprès. Fins i tot Bill Gates es va apuntar al funeral precipitat del paper, quan als noranta va assegurar que en una dècada desapareixeria el paper de les oficines, cosa que milers de treballadors comproven diàriament –davant una impressora a la qual s'han encallat els fulls– que no és així. El fundador de Microsoft, l’any 2000, també va vaticinar que els diaris deixarien d’imprimir-se en deu anys, per connectar-se a dispositius mòbils connectats a internet. I, per bé que efectivament la majoria de consum de premsa es fa a través de smartphones, cada matinada les rotatives rugeixen per recordar que el paper potser ja no és el rei de la selva, però que els que ja li canten les absoltes s’equivoquen.

Dossier La resistència del paper

Següent

Paper o digital: com interpreta el cervell allò que llegeix?

Anterior

Menys dies de diari imprès i l'auge dels PDF, tendències de futur

Vés a l’ÍNDEX