Quatre tendències tecnològiques per al 2025

L'any que acabem d’encetar es presenta com un període de transformació tecnològica accelerada, amb avenços en intel·ligència artificial (IA), ciberseguretat, robòtica, exploració espacial o biotecnologia. Aquests canvis oferiran oportunitats significatives, però també plantegen reptes ètics i socials importants.

La IA toca de peus a terra

En el tercer any des de la irrupció de ChatGPT, la intel·ligència artificial generativa (GenIA) continuarà dominant el 2025, però amb un canvi substancial: les empreses propietàries de les grans plataformes es concentraran en rendibilitzar les enormes inversions que han fet fins ara per entrenar els seus models. S’ha acabat el breu període d’accés obert a les versions més avançades, que ja han passat a ser de pagament, i no pas assequible. Una pista significativa la dona l’acord entre OpenAI i Microsoft, subscrit el 2023 i conegut el 2024, en el qual l’indicador d’assoliment de la futura IA general (IAG) no és tècnic ni filosòfic, sinó econòmic: les dues empreses consideren que es podrà parlar d’IAG quan una plataforma generi 100.000 milions de dòlars en beneficis. Clarament, això no passarà durant aquest 2025.

Pel camí, i mentre els inversors no tanquin l’aixeta dels diners, els desenvolupadors continuen creant models d’IA cada vegada més poderosos i eficients, suplint l’exhauriment de dades noves per entrenar-los amb l’ús de contingut sintètic i orientar-los així en la direcció que volen. En el sector hi ha nombrosos actors incipients, molts dels quals –una quinzena, segons les comparacions més recents– ja superen OpenAI en rendiment.

L’augment d’eficiència ja permet executar en els mateixos dispositius (telèfons intel·ligents, ordinadors portàtils) models fins ara reservats als grans centres de dades, i també ha fet caure en picat el preu de les consultes: interrogar la versió més avançada de GPT-4 costa 100 vegades menys que fer-ho amb GPT-3. Per això els gegants digitals s’han proposat cobrar per l’ús a com més gent millor, especialment a les empreses, que contractaran les funcions de GenIA en forma de suplement a la quota mensual que ja paguen per l’ofimàtica de Microsoft 365 o Google Workspace.

Al mateix temps, els opulents gegants digitals ianquis segueixen construint enormes centres de dades que requereixen energia nuclear per funcionar, tot i que el model xinès DeepSeek v3 demostra que la IA es pot entrenar amb molts menys recursos, quan les restriccions dels EUA a l’exportació de xips avançats t’obliguen a esprémer l’enginy en l'optimització.

Finalment, la consultora Gartner assegura que el 2025 els xatbots cediran protagonisme als agents d’IA, capaços de prendre decisions autònomament, gestionar tasques complexes i interactuar amb l’usuari de manera més natural. És el primer pas cap a cedir a les màquines el poder sobre el nostre futur laboral, les nostres finances i el nostre lleure. Encreuem ben fort els dits, però sobretot triem bé quines autoritats han de regular-ho.

Tecnopolítica i ciber(in)seguretat

L’univers digital mai més no tornarà a ser com abans. Una mostra és la degradació de l’antic Twitter en la seva evolució cap a X sota el comandament d’Elon Musk. La plataforma continuarà perdent pes en el discurs públic, però no serà desplaçada per cap de les alternatives, es diguin Bluesky –que ningú no ens assegura que Musk no acabi comprant–, Threads –peça del complex xuclador de dades de Mark Zuckerberg– o la benintencionada Mastodon. Aquesta fragmentació portarà cadascú a triar la seva aventura digital i tancar-se en una bombolla diferent, i això afavorirà la manipulació de la informació amb sortides de to com la recent crida de Musk a no fer donacions a la Wikipedia perquè la troba massa woke. La tecnopolítica està trencant internet, i no només físicament com en els talls de cables submarins de telecomunicacions per part d’un vaixell de pesca xinès.

En aquesta línia, les guerres ja es lliuren també en el camp de batalla digital. Ho estem veient a Ucraïna i a l’Orient Mitjà, dos laboratoris on es proven amb foc real els drons autònoms, el reconeixement d’objectius per destruir i la detonació massiva de dispositius personals.

Els estats i els delinqüents explotaran a fons la IA per continuar ciberatacant infraestructures crucials, segrestar dades empresarials i espiar, desinformar i estafar els ciutadans de manera més productiva. Una part d’aquest espionatge es farà des de Barcelona, que ostenta el dubtós mèrit d’acollir moltes empreses israelianes de ciber(in)seguretat que aquí esperen tenir més facilitat per vendre els seus productes. En general, caldrà també més IA per protegir-nos d’aquestes amenaces: es calcula que el 2025 es gastaran al món gairebé 290.000 milions d’euros en ciberseguretat.

Biotecnologia, ciència i salut

Aquest any serà clau per a l'exploració espacial, amb la creació d’assentaments permanents a la Lluna i l'inici de l'extracció de minerals d'asteroides. Aquests avenços poden marcar l'inici d'una presència econòmica sostenible a l'espai. En biotecnologia es continuarà avançant cap a la medicina personalitzada, gràcies a les innovacions basades en IA per al tractament de malalties cròniques i les teràpies antienvelliment. Les eines d'edició genètica com CRISPR i l'ús de la IA en el desenvolupament de nous medicaments canviaran la manera d’entendre la salut.

A peu de carrer, però, l’assignatura pendent continuarà sent la integració dins del sistema sanitari públic dels indicadors que proporcionen els dispositius de salut que molts ciutadans portem posats. Facilitarien passar de l’atenció sanitària reactiva a la preventiva, però ara com ara no s’estan aprofitant.

Reposicionament de les Big Tech

Els gegants de la tecnologia es van adaptant a un nou panorama que ells mateixos han contribuït a impulsar. Microsoft confia al núvol d’internet i a la IA un futur en el qual Windows tindrà menys pes, desplaçat per Android com a sistema operatiu més popular. Més complicat ho té Intel, l’altra pota del binomi Wintel que ha dominat la informàtica personal durant dècades: l’abans omnipotent fabricant de xips, superat per ARM i Qualcomm en els telèfons intel·ligents i per Nvidia en els centres de dades per a la IA, ha acomiadat milers d’empleats, inclòs el CEO de l’empresa.

Samsung té un mercat de milions d’electrodomèstics en el qual pot incorporar IA i pantalles –que són plataformes excel·lents per mostrar anuncis–, està accelerant en dispositius de salut com l’anell Galaxy Ring i acaba de convertir-se en l’accionista principal de Rainbow Robotics, i ha emulat la compra de Boston Dynamics per la seva compatriota Hyundai.

Google continua liderant les cerques a la web, però la incorporació dels resums amb IA i l’ús creixent dels xatbots per buscar informació són dues amenaces a la gallina dels ous d’or de l’empresa, la publicitat digital, que haurà d’afrontar en un clima regulador hostil que podria acabar amb l’obligació de vendre parts del negoci.

Finalment, Apple ha arribat tard a la IA, amb una solució limitada com Apple Intelligence, que per molt que vulguin disfressar-ho apel·lant al respecte de la privadesa dels usuaris, no satisfà ningú. Pendents de comprovar fins a quin punt la IA millora les prestacions de la majordoma digital Siri –incloent-hi la possibilitat d’afegir idiomes nous com el català–, és molt probable que el 2025 assistim a un cop de timó per part d’Apple en matèria d’IA.