Raffaella Carrà, la xòuman televisiva, comunista i feminista

BarcelonaLa seva música és sinònim de festa i la seva cara un símbol de la televisió italiana i espanyola, especialment als anys 90. Raffaella Carrà, morta aquest dilluns a l'edat de 78 anys, era una show woman total, una dona que dominava com ningú el mitjà televisiu i que tenia una capacitat innata per seduir l'espectador. Lluny de ser només una imatge, Carrà destacava com a figura compromesa que no tenia cap problema per explicar el seu lligam comunista –ho va confessar en una entrevista a la revista Interviú l'any 1977– o posar a prova les ments més reaccionàries de l'època ensenyant el melic a la televisió italiana, censurat per petició expressa del Vaticà. "No m'hauria imaginat mai que el meu petit melic arribaria a fer tant soroll", explicava la cantant en una entrevista a La Vanguardia quatre dècades després.

La defensa dels treballadors i de les dones no era una posició de cara a la galeria, era una convicció profunda que posava en pràctica en el seu dia a dia. La guionista Almudena Montero, que va treballar amb ella a la televisió, va explicar en un extens fil a Twitter com la cantant i presentadora aplicava el seu pensament d'esquerres als platós de televisió. "Vivia permanentment en un estat d'excitació política d'esquerres mentre dirigia departaments sencers vestida de lluentons vermells", recordava Montero, que explicava que Carrà es preocupava per la seguretat de les seves ballarines –ensenyant-los tècniques d'autodefensa– i per les seves condicions laborals.

La primera aparició de Carrà a la televisió espanyola va ser a ¡Señoras y señores! , espai de Valerio Lazarov per a TVE. Arran de l'èxit d'aquella primera aparició, els directius de TVE no van trigar gaire a proposar-li protagonitzar un especial de quatre episodis de l'espai musical La hora de..., que es va emetre l'any 1976. Després d'aquesta primera presa de contacte amb la televisió espanyola, l'idil·li va continuar fins a explotar als anys 90, quan la cantant es va traslladar a Espanya i es va convertir en una de les personalitats més populars del panorama audiovisual de l'Estat. Carrà aterrava a TVE amb un currículum desorbitant: ja havia editat 21 àlbums, havia fet 10 pel·lícules i tenia una llarga trajectòria a la televisió italiana, on havia presentat espais com Pronto, Raffaella? i Raffaella Carrà Show, que aquí es va poder veure a través de TV3 gràcies a un acord que permetia emetre'l amb subtítols en català.

'Si fuera', el concurs que va marcar època

Raffaella Carrà va entrar per la porta gran de la televisió espanyola gràcies al programa de varietats ¡Hola, Raffaella!, emès al prime time de TVE entre el 1992 i el 1994. Pel seu plató hi van passar algunes de les estrelles més conegudes del moment, tant espanyoles com internacionals. El sofà de la Carrà va acollir des de Mel Gibson fins a Richard Gere o Samantha Fox, però també figures locals com Loles León, amb qui va acabar forjant una gran amistat. Però si el programa es va fer famós per alguna cosa va ser per la secció Si fuera, un concurs en què sis famosos competien per endevinar la identitat oculta d'un personatge rellevant. L'èxit d'Hola, Raffaella! va propiciar que TVE li confiés l'espai diari, A las 8 con Raffaella, que va presentar entre el 1993 i el 1994, un magazín de vespre que compaginava humor, espectacle i concursos.

Un any després del final del seu programa a TVE, Carrà feia el salt a la televisió privada de la mà de Telecinco i el programa de sobretaula En casa con Raffaella, un altre format que tornava a barrejar famosos, entreteniment i històries humanes. En una carrera plena d'èxits, En casa con Raffaella va ser una pedra a la sabata: dos mesos després de la seva presentació oficial, el programa, que seguia una pauta molt similar als anteriors projectes de Carrà, era cancel·lat a causa de les baixes audiències.

Després de passar per Telecinco, Carrà va abandonar la televisió espanyola, a la qual va tornar només per a intervencions puntuals, com quan l'any 1997 va presentar les campanades de Cap d'Any a TVE amb Ramón García i la seva mítica capa. Tot i no ser una presència constant a les pantalles espanyoles, Carrà mai va trencar del tot el vincle amb TVE: va presentar la telemarató Contigo i es va atrevir a posar-se al capdavant de Salvemos Eurovisión, l'especial amb què TVE pretenia revifar el fervor eurovisiu i que va acabar amb la tria de Rodolfo Chikilicuatre com a representant espanyol per al festival del 2008. La televisió pública també va confiar en ella per ser la cara visible de la gala de celebració dels seus 60 anys d'història.

Durant la segona dècada dels 2000, les aparicions televisives de Carrà han estat esporàdiques, deixant de banda la seva participació a la versió italiana de La Voz, on va ser coach entre el 2013 i el 2016. Precisament va ser aquell any quan la incombustible cantant va anunciar que es retirava, una noticia que desmentia una setmana després. "O no m'he explicat bé o ha sigut un malentès. Volia dir que en aquest punt de la meva carrera i de la meva vida, el meu somni és fer un projecte per donar una oportunitat a joves talents. Això no vol dir que em retiri, però vull canviar una mica la meva carrera. Sempre he escollit programes en què la intuïció em deia: «Vinga, Raffaella, accepta el risc i llança't al ring». Sempre amb il·lusió i ironia".