“Per què cal reantenitzar?”: 15 preguntes per entendre-ho tot sobre els canvis a la TDT
Us oferim una guia per resoldre tots els dubtes relacionats amb el dividend digital, la reantenització, la resintonització i els nous canals de televisió
BarcelonaGairebé un milió d'edificis de tot Espanya haurien d'haver adaptat l'antena abans del 31 de desembre. Però, per què s'ha de fer aquest procés? I què passa si no es fa? La resintonització de l'octubre pot substituir l'antenització? I què té a veure amb la pèrdua d'un múltiplex per part de TV3? A continuació resolem aquests i altres dubtes relacionats amb això que s'anomena "dividend digital".
1. Què és l'espectre radioelèctric?
Tots els senyals de telecomunicacions, ja siguin de televisió, de ràdio, de telefonia sense fils o qualsevol altre, es desplacen per l'aire mitjançant ones electromagnètiques de diferents freqüències. El conjunt de tot aquest àmbit de freqüències, que va, aproximadament, des dels 3 hertzs (Hz) –o 3 cicles d'ona per segon– fins als 3.000 gigahertzs (GHz) –3 bilions de cicles per segon– és el que s'anomena espectre radioelèctric. A tot el territori estatal la titularitat de l'espectre correspon al govern espanyol, que s'encarrega de gestionar-lo i adjudicar les freqüències als operadors o a altres administracions.
2. Què és el dividend digital?
L'espectre radioelèctric està dividit en centenars de trams de freqüències, cadascun de les quals està destinat a un tipus concret d'emissions –navegació, telefonia, senyals de satèl·lit, radioaficionats, etc.–. L'any 2007, la regió 1 de la Unió Internacional de Telecomunicacions –que inclou els països europeus, africans i del Pròxim Orient– va acordar reservar la banda de freqüències entre els 790 i els 890 megahertzs (MHz) per a la telefonia mòbil. Aquesta disposició es va concretar el 2010 en una directiva europea que fixava l'1 de gener del 2013 com a data límit perquè aquesta part de l'espectre, coneguda amb el nom de dividend digital, quedés lliure i pogués començar a ser utilitzada per a la telefonia mòbil de quarta generació –l'anomenat 4G–. Tot i així, la normativa contemplava la possibilitat d'autoritzar exempcions per a determinats països si les seves circumstàncies particulars ho feien recomanable, però en tot cas establia el 31 de desembre del 2015 com a límit màxim per alliberar el dividend digital al conjunt de la Unió Europea. En el cas d'Espanya es va fixar la data del 31 de desembre del 2014.
3. Què és un múltiplex?
Amb la televisió analògica, cada canal emetia a través d'una freqüència diferent, tal com passa, per exemple, amb la ràdio FM. La televisió digital terrestre (TDT), però, permet agrupar diversos canals en una mateixa freqüència. Cadascun d'aquests paquets de canals es coneix com a múltiplex. Inicialment es considerava que cada múltiplex podia acollir fins a quatre canals de definició estàndard (SD), però la millora de les tècniques de compressió permet encabir-n'hi actualment fins a cinc sense reduir la qualitat d'imatge. Cada canal d'alta definició (HD) ocupa aproximadament el doble que un de SD, tot i que també és possible rebaixar-los la qualitat i aconseguir estrènyer en un sol múltiplex més canals dels que en principi li correspondrien. A més dels senyals de televisió, els múltiplexs també tenen espai per a emissores de ràdio i altres serveis. Les freqüències es coneixen també amb el nom de canals radioelèctrics, cadascun dels quals identifica un punt de l'espectre a través del qual es pot emetre un senyal. Per això, sovint els múltiplexs no s'identifiquen en funció de la freqüència que utilitzen, sinó del canal radioelèctric que ocupen.
4. Per què cal reantenitzar?
L'any 2005, quan la televisió analògica encara era absolutament majoritària a Espanya, el govern espanyol va aprovar el pla tècnic que havia de regular la TDT i va atorgar als operadors les freqüències que haurien d'utilitzar després de l'apagada analògica, el 2 d'abril del 2010. En aquell moment, i fins al proper 31 de desembre, la televisió tenia reservada la banda de freqüències situada entre els 470 i els 862 MHz –és a dir, entre els canals radioelèctrics 21 i 69–. Això va fer que quatre múltiplexs d'abast estatal quedessin situats dins el que després es convertiria en el dividend digital, que comença al canal 60. A més, a bona part del territori català –entre altres zones– també va quedar dins l'àrea afectada un múltiplex d'àmbit autonòmic. De totes maneres, es va optar per no reubicar aquests canals i es van mantenir els múltiplexs adjudicats, que encara segueixen emetent i ho faran fins al 31 de desembre. A partir de llavors, però, els canals que els ocupen només es podran sintonitzar a través d'altres freqüències, que els van ser assignades pel govern espanyol aquest estiu. Algunes d'aquestes freqüències corresponen a múltiplexs que fins ara estaven desactivats i, per tant, per poder rebre aquests senyals caldrà adaptar les antenes.
5. Qui ha de reantenitzar?
No tots els edificis tenen el mateix tipus d'antena. Les cases unifamiliars i els blocs de dos o tres veïns acostumen a tenir amplificadors de banda ampla que no cal tocar perquè poden captar el senyal de TDT a través de qualsevol freqüència. Per als edificis més grans hi ha dos sistemes: la centraleta programable –que pot rebre el senyal de qualsevol freqüència però que cal programar en funció dels múltiplexs actius en cada moment– i els amplificadors monocanal, és a dir, uns mòduls que s'acoblen a l'antena i cadascun dels quals rep una sola freqüència. Amb l'activació de nous múltiplexs, doncs, cal retirar els mòduls que ja no serviran i instal·lar els nous. Tant els usuaris de centraletes programables com els d'amplificadors monocanal han de demanar a un tècnic que els adapti l'antena. En total, segons el ministeri d'Indústria, s'han de reantenitzar 998.000 edificis al conjunt d'Espanya –un 55% de la població, és a dir, 26 milions de persones– i 182.000 a Catalunya –on la població afectada és de 4,7 milions un 62% del total.
6. Hi haurà prou temps per antenitzar?
L'any 2012, el govern espanyol va anunciar que el dividend digital s'alliberaria el 31 de desembre del 2013, un any abans del límit màxim fixat. Aquest pla, però, va quedar anul·lat el maig de l'any passat, i a l'hora de la veritat el termini s'esgotarà pràcticament fins a l'últim segon. De fet, el ministeri d'Indústria no va començar a caminar cap a aquest objectiu fins aquesta primavera, i el nou pla tècnic de la TDT no es va aprovar fins al setembre. Això ha provocat que, en poc més de tres mesos, s'hagin d'adaptar les antenes de gairebé un milió d'edificis, un termini que els instal·ladors consideren del tot insuficient. Miguel Ángel García Argüelles, el director gerent de Fenitel, la federació espanyola d’instal·ladors de telecomunicacions, explicava a l'octubre a l'ARA que l'ideal hauria estat disposar d'entre 9 i 12 mesos, i argumentava que, més enllà de la limitació temporal, l'acumulació de tantes actuacions en tan poc temps estava provocant un esgotament de l'estoc d'amplificadors monocanal. Una altra agrupació d'instal·ladors, Fecotel, alertava al novembre que 300.000 edificis no tindran l'antena a punt el 31 de desembre, i el mateix ministeri xifrava fa unes setmanes en 83.066 –és a dir, un 8% del total– els blocs que havien completat el procés el 31 d'octubre. El 3 de desembre, associacions d'usuaris, de canals de televisió, d'instal·ladors i Abertis –responsable de la distribució del senyal televisiu– reclamaven en un comunicat conjunt a Indústria que endarrerís tres mesos l'alliberament del dividend digital, però el ministeri va rebutjar la proposta.
7. Què passa si no antenitzo?
Precisament per evitar el risc de perdre els espectadors que no es reantenitzin a temps, els operadors de televisió han optat per situar els seus canals principals als múltiplexs que ja estaven actius fins ara, i han deixat per a les freqüències de nova creació els canals més petits. Així, qui no tingui l'antena a punt l'1 de gener només deixarà de veure Boing, Energy i Gol Televisión, a més dels canals en alta definició de La 1 i Teledeporte.
8. Qui paga la reantenizació?
El govern espanyol havia dit en un primer moment que cadascú pagaria l'adaptació de la seva antena, però finalment va fer marxa enrere i va aprovar un pla d'ajudes per cobrir aquest cost. A partir de l'1 de gener començarà a abonar a les comunitats de veïns que ho hagin sol·licitat les quantitats fixades. En el cas de les centraletes programables es pagaran 100 euros. Si es tracta d'amplificadors monocanal s'abonaran 100 euros per cada mòdul que calgui instal·lar –fins a un màxim de cinc, tot i que en la majoria de casos només se'n canviaran tres– i 50 euros extres. La sol·licitud de l'ajuda ja es pot fer a través del portal www.televisiondigital.es, aportant la factura de la instal·lació i el butlletí de la instal·lació que facilita el tècnic. Només es podrà demanar l'ajuda si l'antenització va a càrrec d'un tècnic autoritzat pel ministeri. El registre d'instal·ladors es pot consultar a la mateixa web.
9. Hi haurà nous canals de televisió?
El ministeri d'Indústria ha aprofitat els canvis de freqüències motivats per l'alliberament del dividend digital per dissenyar un nou mapa de la TDT que contempla menys múltiplexs però, alhora, la creació de nous canals d'àmbit estatal. Això és possible per diferents motius: d'entrada, la infrautilització d'alguns múltiplexs que existia fins ara; en segon lloc, les millores tècniques que permeten encabir més canals en menys espai, i, finalment, el tancament, el maig passat, de nou canals per ordre del Tribunal Suprem, que va anul·lar la concessió de freqüències que havia fet el govern espanyol l'estiu del 2010 en considerar que el procediment no s'havia ajustat a la legalitat. Per omplir tot aquest espai, Indústria té previst obrir, durant el primer trimestre de l'any que ve, un concurs públic per adjudicar nous canals, previsiblement quatre o cinc, tot i que la quantitat exacta encara no s'ha precisat. En algunes zones, canals sense llicència –sovint dedicats al tarot o a altres continguts il·legals– han ocupat de manera no autoritzada aquestes freqüències ja actives però encara no assignades.
10. Per què vam haver de resintonitzar?
Els múltiplexs situats dins el dividend digital no s'apagaran fins a l'1 de gener, però les noves freqüències assignades pel ministeri d'Indústria ja estan actives. Algunes d'aquestes corresponen a múltiplexs de nova creació, però altres s'han ubicat en múltiplexs que ja existien però que estaven infrautilitzats. El govern espanyol va fixar el 26 d'octubre com a data a partir de la qual els canals havien de començar a emetre per les noves freqüències, però fins al 31 de desembre la majoria ho estan fent en 'simulcast', és a dir, simultàniament per aquestes noves freqüències i per les antigues. En canvi, alguns canals –Energy, Boing, 13TV, Teledeporte i els d'HD espanyols– no poden fer-ho així perquè el múltiplex que utilitzaven fins ara ha passat a mans d'un altre operador, i actualment ocupen només la freqüència nova. La resintonització del 26 d'octubre –que ha de fer tothom independentment de si li toca antenitzar-se o no– va permetre, per tant, que es comencessin a rebre els canals ja per les freqüències noves i que no es perdés el senyal d'aquestes cadenes que ja han desaparegut de la freqüència antiga.
11. Per què veig canals repetits?
La majoria de canals emeten actualment en 'simulcast', i per tant es poden sintonitzar en dues freqüències diferents tant si l'edifici ja està reantenitzat com si no. Els operadors indiquen amb paraules com 'definitivo' o 'desaparece' al costat del nom del canal quina és la freqüència que es mantindrà a partir de l'1 de gener i que, per tant, és recomanable situar al lloc desitjat del comandament. Si es vol, l'altre senyal es pot eliminar. Cal tenir en compte, però, que en els edificis que encara no hagin adaptat l'antena caldrà fer una nova sintonització en el moment que s'hagi completat aquest procés per tornar a rebre el senyal dels canals que només emeten per múltiplexs nous.
12. Com puc saber si ja m'han reantenitzat?
Els presidents de les comunitats de veïns o els administradors de finques són els encarregats de contactar amb els instal·ladors i de gestionar el procés d'adaptació de les antenes. Per tant, ells han de saber si el seu edifici ja s'ha reantenitzat o no. De totes maneres, els usuaris que van resintonitzar el televisor el 26 d'octubre –o més endavant– també poden comprovar si el seu edifici s'ha reantenitzat en funció dels canals que rebin: si veuen Energy i Boing a les freqüències identificades com a definitives, els canals d'HD de TVE i el senyal dels nous canals que s'han de crear –tant si estan buits com ocupats il·legalment– és que el seu edifici ja ha estat reantenitzat.
13. Com afecta aquest procés TV3?
Actualment, Catalunya disposa de tres múltiplexs d'abast autonòmic, dos dels quals els opera la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i el tercer el Grupo Godó. Un dels dos múltiplexs de la CCMA –per on emeten TV3, el 3/24, el Super3/33 i l'Esport3– es troba dins la zona afectada pel dividend digital, però el govern espanyol ha decidit no atorgar-li cap nova freqüència per substituir-lo, de manera que els mitjans públics catalans disposaran a partir d'ara d'un únic múltiplex. Indústria recorda que totes les comunitats n'han perdut un i que Catalunya continua tenint-ne més –les altres passen de dos a un–, però oblida que Televisió de Catalunya té actualment cinc canals, mentre que a la resta d'autonomies n'hi ha com a molt tres. Tant el Govern com la Corporació han insistit repetidament en la seva voluntat de mantenir l'oferta actual, que inclou els quatre canals de definició estàndard, un d'alta definició i espai lliure per fer arribar de nou a Catalunya el senyal d'IB3 i d'una futura televisió autonòmica valenciana en cas d'un hipotètic acord amb aquestes comunitats. El president de la CCMA, Brauli Duart, va explicar el 28 de novembre que s'estava a punt de tancar una solució alternativa que permetria mantenir tota l'oferta actual –tot i que no deixaria marge a una futura reciprocitat amb les Illes i el País Valencià–, una sortida que molt probablement passarà per arribar a un acord amb Godó per ocupar una part del seu múltiplex. Actualment, aquesta freqüència l'ocupen 8TV, RAC105 TV, Barça TV i Bom, i tècnicament seria possible encabir-hi encara un altre canal de SD mantenint la qualitat d'imatge. Això permetria que el canal d'HD de TV3 compartís espai amb els altres tres canals de definició estàndard de la CCMA.
14. TV3 hauria pogut mantenir el segon múltiplex?
La CCMA i el Govern consideren que la decisió d'Indústria de retirar-li el segon múltiplex està motivada per raons “polítiques”, ja que des del punt de vista tècnic hauria estat perfectament possible atorgar-li una nova freqüència fora de la zona afectada, tal com s'ha fet, per exemple, amb Televisió Espanyola. De fet, l'espectre radioelèctric té encara moltes freqüències desocupades que haurien pogut ser adjudicades a TV3.
15. Com quedarà ara el mapa de la TDT?
El pla que ha dissenyat el ministeri d'Indústria preveu que a partir de l'1 de gener hi hagi actius a Espanya set múltiplexs d'abast estatal, un menys que fins ara. D'aquests, 1,66 correspondran a Radiotelevisió Espanyola –que fins ara en tenia dos de sencers– i la resta seran per als canals privats. Mediaset, que en tenia dos, n'ocuparà ara un i mig; Atresmedia passarà d'1,75 a 1,25, i Net TV i Veo, que en tenien un cadascuna, passaran a compartir-ne un al 50%. La resta –una mica més d'un múltiplex i mig distribuït en tres freqüències diferents– és l'espai reservat per als futurs canals. A aquests set múltiplexs s'hi ha de sumar l'autonòmic –dos, en el cas de Catalunya– i diversos d'àmbit local, que es mantenen intactes.