‘The handmaid’s tale’ retorça el seu malson masclista

BarcelonaEl vermell que marcava els vestits de les criades de 'The handmaid’s tale' s’escampa ara pel cos i la cara d'Elisabeth Moss en forma de sang. Aquesta imatge, una de les que ha compartit la HBO de la segona temporada, dona una idea de cap a on tirarà la sèrie revelació del 2017, guanyadora de l’Emmy i el Globus d’Or al millor drama. En la segona entrega, que s’estrena demà, la dictadura masclista de Gilead afila els seus ullals i mostra, encara més, el seu menyspreu cap a les dones.

Una de les incògnites de la nova tanda d'episodis és saber fins a quin punt Bruce Miller, el creador de la sèrie, serà capaç de continuar l’univers imaginat per Margaret Atwood en la novel·la homònima del 1985, ja que la primera temporada acabava just on es tancava el llibre. La June (Elisabeth Moss), o l’Offred, el nom que imposa la dictadura a la protagonista i que literalment significa "d’en Fred", segueix el seu 'viacrucis' en l’infern de Gilead, on l’únic valor d’una dona és la seva capacitat reproductiva. Les dones fèrtils són utilitzades pel poder com esclaves sexuals destinades a procrear."El final del llibre és bastant frustrant per als lectors perquè et deixa penjat", explica Miller a 'Variety'. "Aquí el reprenem i la història continua. Durant tots aquests anys ens preguntaven: «Què va passar després?» I ara tenim l’oportunitat d’explorar-ho", assegura el creador. A més d’avançar, la sèrie també retrocedirà perquè l’espectador pugui entendre quin va ser el procés que va portar a la creació de l’estat totalitari liderat, entre d’altres, pel comandant Waterford (Joseph Fiennes), el propietari de l’Offred, i quin paper van jugar els mitjans de comunicació.

La continuació del món d’Atwood, que tindrà 13 episodis en lloc dels 10 de la primera entrega, expandeix els límits de Gilead mostrant les cares que havien quedat ocultes en la primera entrega, com les Colònies, les zones on s’emmagatzemen residus radioactius i on s’envia les dones que han sigut descartades per a la gestació. La trama de les Colònies tindrà una convidada de luxe: l’actriu Marisa Tomei farà un paper puntual en un dels episodis centrats en el món més enllà dels murs de Gilead.

La maternitat, tema central

Un dels fils conductors de la segona entrega serà la maternitat i què significa portar un fill a un món com Gilead. "Sempre parlem del naixement del nen que està creixent dins de la June com una bomba a punt d’explotar", explica Moss sobre la situació del seu personatge. "Tenir un fill pot ser meravellós però ella el tindrà en un món totalitari on no voldria que visqués. De fet, si finalment el té, li prendran i mai podrà exercir de mare", avança l’actriu, guanyadora de l’Emmy i el Globus d’Or pel seu paper. A la reflexió sobre la maternitat hi contribuirà un nou personatge, que no s’havia vist a la primera temporada però que té un paper destacat en el llibre: la mare de la June. L’actriu Cherry Jones, vista a 'Transparent', donarà vida a la Holly, la progenitora activista i feminista de la protagonista. "En el llibre, els records que la June té de la seva mare i els seu activisme són molt intensos", explica Miller. "En la nova temporada, la mencionem una mica, però no la volem deixar de banda. És una història que volem explicar". Abans de l’arribada de Gilead, la June considerava la lluita de la seva mare massa extrema, tal com recorda en els 'flash-backs' de la novel·la.

L’altre element que vertebrarà la ficció serà la resistència. "Hi ha moltes maneres de resistir, hi ha maneres sorprenents de formar part d’un moviment de resistència", explica Moss, que assegura que, en el seu nou camí, la June, així com altres personatges com la Moira (Samira Wiley), descobrirà noves maneres de plantar cara a l’angoixant malson de Gilead.