La sèrie d'Anthony Hopkins per als que pensen cada dia en l'Imperi Romà

BarcelonaPassen els anys, les modes van i venen, però la fascinació per l'Imperi Romà sembla que no s'apaivaga mai. A part de ser l'obsessió oculta de molts homes, les aventures cruentes d'emperadors i gladiadors desperten la part més visceral de la civilització moderna. Ridley Scott, el director de Gladiator (2000), estrenarà a mitjans de novembre una segona entrega del famós drama històric sobre els romans, segurament un dels films més èpics de les últimes dècades. Abans, però, els espectadors podran sadollar l'espera amb Those about to die, una sèrie de Roland Emmerich que reprodueix amb gran rigor històric la Roma de l'emperador Vespasià, immersa en intrigues, batalles sanguinàries i lluites pel poder. "Roma, que un dia va ser el far de la civilització, s'ha convertit en una claveguera de corrupció i decadència. Als ciutadans només els interessen dues coses: el pa i els jocs", anuncia un dels personatges principals en l'inici del primer episodi, que situa l'acció l'any 79 dC.

La sèrie, disponible a Prime Video des d'aquest 9 d'agost, compta amb un repartiment de primer nivell, encapçalat per un Anthony Hopkins pletòric que encarna l'emperador Vespasià. Ja al final dels seus dies, l'emperador ha de decantar la successió del tron cap a un dels dos fills: o bé Titus, de tarannà més militar, o bé Domicià, més donat als tripijocs entre passadissos. El primer l'interpreta Tom Hughes, i el segon, Jojo Macari. També tenen un rol destacat en la trama els actors Sara Martins, Gabriella Pession, Eneko Sagardoy, Rupert Penry-Jones i Dimitri Leonidas, que es posa en la pell de Flavius Scorpus, un auriga especialment hàbil, famós arreu per liderar com ningú les lluites de cavalls.

Ara bé, la gran sorpresa de la sèrie és Iwan Rheon, molt conegut pel seu paper de Ramsay Bolton a la sèrie Joc de trons. Rheon encarna aquí el paper de Tanax, un jove criminal d'orígens plebeus que orquestra un pla contra les famílies patrícies que controlen la ciutat. Tanax afegeix una capa d'intriga a la sèrie i, de fet, el protagonisme que pren aquest personatge fa que, en certs moments, la sèrie s'acosti més a les maquinacions astutes de Joc de trons que no pas a la violència primitiva dels films sobre gladiadors.

Entre Roma i Numídia

Those about to die es basa, sobretot, en la novel·la homònima de Daniel P. Mannix (1958), que també va servir d'inspiració als creadors de Gladiator. El guió l'ha escrit Robert Rodat, que va guanyar un Oscar com a guionista de la pel·lícula Salvem el soldat Ryan, de Steven Spielberg. El títol de la sèrie és una picada d'ullet a la frase que es pronunciava durant les lluites de gladiadors per homenatjar l'emperador ("Ave Caesar, morituri te salutant", que en català seria: "Ave, Cèsar, et saluden els que aviat moriran"). A la sèrie no hi falten escenes sanguinolentes, ni imatges sexuals, ni banquets festius, però l'interès narratiu recau en la foscor que impregna una ciutat decadent, plena de traïcions i punyals per l'esquena. Una de les virtuts de la sèrie és que no només passa a Roma, sinó que amplia el focus i trasllada una part de la narració, per exemple, a la província romana de Numídia, al nord de l'Àfrica. Per tant, la sèrie evidencia el contrast entre classes socials que es perpetuava generació rere generació.

Anthony Hopkins, la gran estrella del repartiment, reconeix que abans del rodatge no coneixia gaire la història de l'emperador Vespasià. "Sabia que va ser un dels quatre emperadors; sabia que va fundar la dinastia Flàvia, va impulsar una reforma fiscal, va consolidar l'Imperi Romà i va fomentar la idea que la gent s'ha de distreure i entretenir", explica en una entrevista a The New York Times. Tot i això, Hopkins va acceptar de seguida el paper perquè l'entusiasmava treballar als estudis Cinecittà d'Itàlia. "Admiro molt la destresa amb què treballen els artesans italians, que aconsegueixen un grau de detall extraordinari –diu l'actor–. Veient les escenes de l'amfiteatre, he quedat meravellat del que han aconseguit els dissenyadors gràfics [...] Amb les curses de quadrigues i els efectes especials, el resultat és impressionant. Quan gravàvem, em posaven al davant d'una pantalla verda i em feien simular que mirava una cursa".