La sèrie que fa entendre per què moltes dones no denuncien la violència dins del matrimoni

"La violència és invisible", sentencia la Miren, la protagonista de Querer en la vista judicial al seu marit, a qui ha denunciat per violència de gènere. La declaració té a veure amb les seves dificultats per fer entendre els abusos del seu cònjuge, atès que no existeixen proves visibles perquè ell no la pega en cap moment. La violència hi era, malgrat tot. Malgrat la manca d'evidències, malgrat el fet que ella no es veiés amb cor de denunciar-lo fins molts anys després, malgrat que mantingués una aparença de normalitat de portes enfora. En aquesta minisèrie d'Alauda Ruiz de Azúa, tampoc es mostren els fets del passat que denuncia la protagonista. I aquí rau una de les fortaleses de la proposta. No cal legitimar la versió de la Miren a través del típic flashback que reconstrueix un esdeveniment concret i li atorga pàtina de veritat. L'estratègia de Querer és creure la protagonista a partir del seu testimoni i de la principal conseqüència de l'abús que ha patit: la por al seu home que ha covat.

Al principi del primer episodi se'ns mostra el pànic real que genera aquesta violència invisible. La Miren aprofita que el seu marit està de viatge de negocis per denunciar-lo i organitzar la fugida de casa. Però, mentre ella fa les maletes, l'home torna inesperadament a la llar. El terror en la cara de la Miren (impressionant, l'actuació de Nagore Aranburu), en una escena de pur thriller psicològic, fa palpable la tensió psicològica en què viu instal·lada la protagonista, que fuig igualment de l'edifici tan bon punt pot.

Querer és una ficció exemplar a l'hora de fer palès per què tantes dones no denuncien la violència masclista quan es produeix en el si del matrimoni, una institució que tradicionalment s'ha considerat fins i tot incompatible amb el concepte de violació. Des d'una sobrietat remarcable en un territori, el de la ficció televisiva, sempre propensa als subratllats narratius i dramàtics, la minisèrie s'endinsa en tot el procés que suposa denunciar el marit, des de la fortalesa d'abandonar el domicili conjugal quan amb prou feines es tenen recursos alternatius fins a passar el tràngol d'un judici que potser desemboca en una sentència desfavorable.

A través del personatge del marit, Iñigo Gorosmendi, a qui dona vida Pedro Casablanc, Querer també ofereix un retrat d'un tipus concret de masculinitat i d'un privilegi de classe. Com en tants matrimonis, la desigualtat socioeconòmica es converteix en una situació naturalitzada i, en conseqüència, en un territori fèrtil per a l'abús. Gorosmendi representa una certa classe benestant basca molt identificable en l'exercici dels seus privilegis i formes subtils de discriminació, en unes dinàmiques fàcilment trasplantables als rics de qualsevol altre territori. A través dels dos fills del matrimoni, la sèrie també deixa clar com el tarannà masclista pot semblar, en principi, una pulsió que s'hereta, però en cap cas respon a un fatalisme que no es pugui reconduir.

Coneguda per la seva exitosa opera prima,Cinco lobitos (2022), Alauda Ruiz de Azúa debuta amb Querer al món de les sèries, tot demostrant el seu talent com a directora de drames intimistes amb intèrprets capaços de transmetre l'evolució interior dels seus respectius personatges. Als crèdits de Querer també destaca Eduard Sola, un nom que veiem repetit en altres dues produccions d'èxit d'aquesta temporada. Firma o cofirma els guions de Casa en flames de Dani de la Orden i La virgen roja de Paula Ortiz (amb una altra crac de l'escriptura, Clara Roquet). Caldrà seguir-li la pista.