Les sèries que hauríem d'haver vist (segons els Emmy)

Aquest diumenge (la matinada de diumenge a dilluns per a nosaltres) l'Acadèmia de la Televisió dels Estats Units anunciarà quines són les millors sèries d'un any que no té alguns dels grans contendents, com ara Succession. En aquesta edició les grans favorites són The Crown, en drama, i Ted Lasso, en comèdia, tot i que sempre hi ha espai per a les sorpreses, com quan l'any passat Schitt's creek, relativament desconeguda aquí, va arrasar. Repassem les sèries que els Emmy consideren que hauríem d'haver vist si tenim en compte el nombre de nominacions que els han atorgat.

La sèrie sobre la família reial britànica no és precisament una nouvinguda. Aquesta és, de fet, la seva quarta temporada i no es pot descartar que s'hagi convertit en la ficció més nominada d'aquest any gràcies a l’efecte Diana. El relat que la sèrie de Peter Morgan fa de la tempestuosa relació entre Diana de Gal·les i el príncep Carles ha sigut essencial perquè The Crown estigués en boca de tothom durant setmanes. També hi ajuda que els dos actors encarregats d'interpretar-los, Emma Corrin i Josh O'Connor, fan una feina excepcional que ha estat recompensada amb les corresponents nominacions. Sembla poc probable que el drama britànic es quedi sense el màxim guardó.

Amb tantes encarnacions de l'univers de Star Wars, The Mandalorian corria el risc de ser una més de les moltes sèries i pel·lícules sorgides del món creat per George Lucas. Finalment no ha sigut així, i la segona temporada d'aquesta sèrie sobre un cowboy espacial que mai mostra la cara ha reafirmat que es tracta del gran èxit de Disney+. The Mandalorian és, juntament amb The Crown, la ficció que més nominacions acumula, encara que en el seu cas moltes es deuen a aspectes tècnics i té menys presència en les categories que es consideren grosses, tot i que aspira al premi a millor drama. Per als escèptics cal recordar que The Mandalorian va molt més enllà d'una simple història d'aventures i aporta moments realment tendres i emocionals.

Per al seu debut a Disney+, Marvel va escollir una proposta arriscada: la història dels superherois Bruixa Escarlata i Vision passada pel sedàs de l'homenatge a clàssics televisius, amb picades d'ullet a comèdies com I Love Lucy i La tribu de los Brady. La barreja, que podia semblar simplement un joc formal, acaba servint per reflexionar sobre el dol. Amb les celebrades actuacions d'Elizabeth Olsen i Kathryn Hahn, WandaVision és una de les produccions destacades en les categories de minisèrie, que aquest any estan especialment renyides.

Quan ja semblava que The handmaid's tale estava submergida en la seva decadència, la sèrie ha aconseguit remuntar el vol amb la quarta temporada, encara que segueix arrossegant alguns dels seus problemes, com certa tendència a allargar les trames o un cert sadisme amb l'espectador. Els seguidors fidels que han aguantat fins a aquesta entrega han vist recompensada la seva paciència i han estat testimonis de com la June (Elisabeth Moss), per fi, ha tingut una petita dosi de justícia. Segurament és una de les sèries que podrien fer-li ombra a The Crown, tot i que sembla que el seu moment de popularitat ja va passar.

La joia de la corona d'AppleTV+, amb permís de The morning show. L'optimista Ted Lasso va arribar a les nostres vides en el moment en què més la necessitàvem, quan la pandèmia havia ensorrat els ànims de gairebé tothom. El seu triomf, que l'ha convertit en la comèdia amb rècord de nominacions per a una primera temporada, no és exclusivament circumstancial: la sèrie de Jason Sudeikis sobre un entrenador de futbol que és tot bondat s'ha atrevit a desafiar una indústria que porta anys explotant un humor fosc i de vegades amarg. Tenint en compte el ple que va aconseguir l'any passat Schitt's Creek, una altra sèrie que practicava el bon rotllo i la concòrdia, la victòria de Ted Lasso està gairebé assegurada. Reconciliar-se amb la humanitat està de moda.

A la velocitat de vertigen que van les estrenes a plataformes, Gambito de dama sembla que faci milers d'anys que va arribar a la nostra vida, però en realitat fa menys d'un any del seu llançament a Netflix. Des de llavors la seva protagonista, la britànica (amb orígens argentins) Anya Taylor-Joy, s'ha convertit en una estrella internacional que no deixa de treballar i de passar per catifes vermelles. L'actriu va posar el seu magnetisme al servei de Beth Harmon, una prodigiosa jugadora d'escacs que s'ha d'espavilar per obrir-se camí en un món dominat per homes. Una ambientació i un vestuari cuidats fins al més mínim detall acaben d'arrodonir una minisèrie que es va convertir en una addicció per a molts espectadors.

Les 18 nominacions que ha aconseguit Territorio Lovecraft són un petit consol per als seus responsables, que fa mesos van rebre la notícia que la HBO no volia continuar amb la sèrie. Basada en la novel·la de Matt Ruff, la sèrie utilitza les figures aterridores dels universos fantàstics creats per H.P Lovecraft per explicar l'horror de les lleis Jim Crow dels anys 50, que establien la segregació racial. Potser l'empenta dels Emmy servirà perquè els espectadors la recuperin.

Queda algú que no hagi vist o no així sentit a parlar de Mare of Easttown? Sembla impossible tenint en compte el seu èxit de crítica i públic. El drama policial protagonitzat per Kate Winslet és la favorita de la categoria de minisèrie, amb premi gairebé assegurat per a l'actriu britànica (per a desgràcia d'Anya Taylor-Joy, l'altra ferma candidata). La producció de la HBO, que té molts números de passar a ser una sèrie amb més temporades, va més enllà del simple misteri: és el retrat d'una dona que arrossega una desgràcia i d'una comunitat depriment plena de secrets.