Els sis iPhones més importants de la història

Diumenge va fer quinze anys que Steve Jobs presentava a la convenció MacWorld Expo de San Francisco un aparell que definia –amanit amb els superlatius marca de la casa– com la combinació d’un iPod, un telèfon i un terminal d’internet. L’autèntica importància d’aquell primer iPhone era que redefinia la relació entre les operadores de telefonia i els fabricants de telèfons: l’acord d’exclusivitat entre Apple i AT&T (negociat al congrés de la GSMA del 2006, el primer que es va fer a Barcelona) deixava en mans d’Apple tota l’experiència dels usuaris, sense cap intervenció de la telefònica. Més enllà d’això, els iPhones han sigut des d’aleshores el patró d’una categoria de productes, els smartphones, que ara milers de milions d’humans portem tot el dia a la mà. Entre els 32 models que Apple ha comercialitzat des del 2007, he triat els sis que considero especialment rellevants.

El primer iPhone que es va vendre aquí (de la mà de Movistar) va ser també el primer model d’Apple compatible amb les aleshores flamants xarxes mòbils de tercera generació, que permetien connectar-se a internet mentre es parlava per telèfon. Però la gran aportació va ser la inclusió de l’App Store, el catàleg d’aplicacions descarregables que va generar tota una indústria al voltant de l’accés a informació i serveis des del mòbil.

Mantenint el disseny de l’iPhone 4 però sense el seu problema de recepció (l’antennagate), el 5 va fer créixer la pantalla fins a les quatre polzades, va ser el primer model compatible amb les xarxes 4G i va substituir el connector Dock de 30 contactes que els iPhones anteriors havien heretat de l’iPod pel reversible Lightning, cosa que obligava a renovar tot el parc d’accessoris.

Amb els iPhone 6 del 2014, Apple ja havia adoptat el popular disseny de cantells arrodonits, ampliat la pantalla fins a les 4,7 polzades i afegit una variant Plus de 5,5 polzades que aleshores semblava enorme. Però no va ser fins als 7 que va complicar la tria de l’usuari a l'afegir una segona càmera amb teleobjectiu només al Plus i, en el més pur estil de la marca, va prescindir de la sortida minijack d’auriculars. 

La primera vegada que Apple mirava enrere, reciclant per als compradors menys ansiosos per exhibir el model més recent –en aquell moment, el 6s– el disseny de la generació anterior, amb pantalla més petita. Fora de la mida, el primer SE (sigles de Special Edition) compartia amb el model emblemàtic la majoria de les especificacions internes i mantenia el lector dactilar Touch ID, adoptat amb l’iPhone 5S i imprescindible per al servei de pagament Apple Pay. La firma va repetir l’operació l’any 2020 amb l’actual iPhone SE, contemporani dels iPhones 11, mantenint el disseny de l’iPhone 6.

Apple va celebrar el desè aniversari del seu producte estrella canviant el sistema d’identificació biomètrica: el botó d’inici amb lector dactilar va desaparèixer, deixant pas al reconeixement facial Face ID i permetent així que la pantalla de 5,8 polzades –la primera de la marca amb tecnologia OLED– ocupés gairebé tot el frontal de l’aparell. Gairebé, per la pestanya superior que conté diverses càmeres i sensors, criticada en el seu moment però que tota la competència va acabar adoptant. Val a dir que la marca va jugar sobre segur: al mateix temps que l’X, encara va treure els iPhone 8/8 Plus.

Amb tres mides de pantalla i quatre variants, els iPhones 12 van introduir Apple a l’era de la 5G, i a hores d'ara són els mòbils més venuts del món amb aquesta tecnologia. Mantenen el format de pantalla completa nascut amb l’iPhone X i hereten dels iPhones 11 el sistema Ultra Wide Band (UWB) de localització de precisió. Destaco la variant Pro (i la seva germana gran Pro Max) perquè afegeix a les càmeres un captador làser LiDAR que millora la fotografia amb poca llum i la qualitat dels desenfocaments de fons i obre la porta a les aplicacions de realitat augmentada.