Sis sèries curtes per al pont de Sant Joan

BarcelonaEl pont de Sant Joan és sinònim d’inici d'estiu, platja i festa amb amics i família. Però, si teniu una estona lliure dins la vostra agenda social i voleu dedicar-la a mirar alguna sèrie curta que no us tregui molt de temps, des de l'ARA us fem sis propostes.

Tot i que Suècia potser no és un mercat televisiu del qual tinguem gaires referències, les propostes que ens arriben en comptagotes es fan mirar. Una de les últimes estrenes de Filmin és aquesta petita comèdia romàntica sueca que va passar per l'últim festival Canneseries i que és ideal per als descreguts en l'amor. La protagonista d'aquesta ficció encaixa en aquesta etiqueta: l'Ava és una terapeuta de parelles que té el do sobrenatural de saber quin és el futur sentimental d'una persona simplement col·locant-li la mà sobre el pit. Això ha fet que desenvolupi una aversió a les relacions amoroses perquè està convençuda que no tindran bon final. El seu cinisme entra en crisi amb l'arribada d'un nou terapeuta a la seva oficina. Després de tocar-li accidentalment el pit, té una visió en què veu com tots dos estan a punt de casar-se, una premonició que li fa sonar totes les alarmes. La minisèrie consta de sis episodis de 20 minuts cadascun.

Si el que necessiteu és una sèrie que us reconciliï amb l'ésser humà, heu de donar una oportunitat a aquesta comèdia britànica que explica l'amistat aparentment impossible entre el Jack, un noi gai i tímid, i el Danny, prototip d'heterosexual extravertit. Tots dos es coneixen quan els emparellen per compartir allotjament a la universitat, un punt de partida casual per a una amistat que acaba sent una part fonamental de les seves vides. El grup d'amics que a poc a poc van confeccionant es converteix en una família escollida que resultarà essencial per enfrontar-se als seus traumes passats i presents. Dues temporades de sis episodis de mitja hora cadascun.

En un moment en què vivim empatxats de true crime, trobar-ne un que sigui impecable pel que fa al tractament del cas és motiu de celebració. La francesa El caso del Sambre s'allunya de la glorificació del criminal, en aquest cas un violador, i se centra a explicar el context social que va fer possible que actués amb total impunitat durant dècades. Cada un dels sis episodis se centra en un personatge diferent per no deixar cap aspecte sense tractar. La sèrie arrenca amb un potent capítol dedicat a una víctima i a la incomprensió, i inclús maltractament, per part de les autoritats a les quals recorre per denunciar.

És una de les sorpreses més recents del catàleg d'AppleTV+, que sense pressa però sense pausa, s'ha anat posicionant com un segell audiovisual de qualitat. Colin Farrell es llança a la piscina amb aquesta sèrie, que veu del cinema clàssic de forma explícita i que segueix les passes d'un especialista a trobar persones desaparegudes. El John, contractat per trobar la neta d'un milionari californià, adora les pel·lícules noir i actua com si fos el germà bessó de Humphrey Bogart, però amb un punt més de dolçor i delicadesa. Farrell i Amy Ryan (per fi les sèries busquen partenaires femenines que s'escapin del motlle de dona jove i insubstancial) formen una parella meravellosa, que es mou entre la tendresa, la tensió sexual i l'humor. Per si aquests motius no fossin prou per convèncer-vos, aquí teniu l'últim: té un gir de guió que us deixarà amb la boca oberta (i que funciona).

Las largas sombras podria ser sense gaires problemes l'alternativa espanyola a Big litte lies, encara que en la ficció liderada per Elena Anaya no hi ha rastre d'aquell humor negre que, de tant en tant, despuntava a la sèrie de Reese Witherspoon. Deixant això de banda, totes dues comparteixen el fet de posar l'amistat femenina al centre, mostrant els seus defectes però també les seves fortaleses. Anaya interpreta una directora de cinema que torna al seu poble per qüestions familiars i s'ha d'enfrontar als secrets del passat.

Un delsgrans hits des de principis d'any. Més enllà de les polèmiques judicials, Mi reno de peluche és una de les sèries més impactants del 2024, un relat sobre assetjament i abús sexual escrit en primera persona, ja que el creador i protagonista hi ha bolcat les seves experiències reals, com la persecució que va viure per part d'una dona obsessionada amb ell. Incòmoda per a l'espectador i poc complaent amb el mateix protagonista –la sèrie explicita les seves contradiccions internes i evita convertir-lo en una víctima immaculada–, Mi reno de peluche podria causar sensació a les nominacions dels premis Emmy d'aquest any.