Tancaments i acomiadaments massius: el futur cada cop més fosc del negoci periodístic
A mesura que els nord-americans es preparen per a un any electoral que provocarà molta desinformació, els mitjans de comunicació tradicionals lluiten per sobreviure
El sector dels mitjans, que va a menys des de l'inici de l'era digital, ha viscut unes setmanes especialment fosques als Estats Units. Diaris importants com el Washington Post o el Los Angeles Times han acomiadat reporters i editors (el diari californià ha prescindit del 20% de la seva plantilla). Els índexs d'audiència de les notícies per cable han caigut enmig d'unes primàries presidencials poc renyides. Publicacions cèlebres com Sports Illustrated, que ja eren una ombra del que alguna vegada havia sigut, han estat buidades de la nit al dia. Els últims casos a sumar-se a la llista notícies funestes han estat el digital Buzzfeed, que acaba d'anunciar que acomiadarà el 16% dels seus treballadors, i Vice Media, que prescindirà de centenars de treballadors i deixarà de publicar el digital Vice.
Mentre els nord-americans es preparen per a un any electoral que estarà ple de guerres de desinformació, propaganda generada per intel·ligència artificial i debats sobre el futur de la democràcia, el sector dels mitjans tradicionals –que era el gran vigilant de l'actualitat i el moderador del discurs públic– lluita per sobreviure.
La crisi és particularment greu a escala local. Una mitjana de cinc diaris locals estan tancant cada dues setmanes –segons la Facultat Medill de Periodisme, de la Universitat Northwestern– i més de la meitat de tots els comtats nord-americans són deserts informatius amb accés limitat a notícies sobre les seves ciutats.
“En un moment en què els Estats Units necessiten una cobertura de notícies més sòlida que mai, és molt pertorbador veure que les forces econòmiques s'organitzen amb tanta força contra les fonts de notícies tradicionals”, explica Andrew Heyward, expresident de CBS News, que ara treballa en un grup d'investigadors del MIT que estudia el futur de les notícies i la informació. “No només és pertorbador”, afegeix. “És perillós”.
Els nord-americans pateixen de fatiga informativa, aclaparats amb notícies importants com les pròximes eleccions i les guerres a l'Orient Mitjà i Ucraïna. Els que sí que segueixen les notícies opten cada vegada més per informar-se a través de les xarxes socials i webs antisistema que existeixen fora dels mitjans tradicionals. Les empreses de mitjans estan invertint més en publicitat per captar usuaris en grans plataformes tecnològiques com Instagram i Google, que alhora s'han tornat menys fiables per redirigir els lectors a fonts de notícies tradicionals. Twitter, ara X, va perdre usuaris i rellevància després de la caòtica adquisició per part Elon Musk, mentre que Google i Meta van acomiadar treballadors clau de la secció de notícies i el cap de l'aplicació Threads, d'Instagram, va dir que no se centraran en l’àmbit de les notícies.
Els problemes en l'àmbit corporatiu també han passat factura. L'auge de l’streaming i la caiguda d’espectadors als cinemes han posat en tensió els grans grups de comunicació i entreteniment, empreses matrius de molts mitjans. Disney, propietària d’ABC News, va acomiadar milers de treballadors l'any passat. Arran de la pèrdua d’espectadors en els seus serveis de televisió per cable, NBCUniversal va haver d’acomiadar diverses desenes de treballadors d'NBC News el passat gener. La CNN, propietat de Warner Bros. Discovery, està carregada de deutes i també ha passat per una ronda d'acomiadaments. Paramount, propietària de CBS News, també està planejant retallades profundes, segons una font propera a les negociacions.
El Washington Post i el Los Angeles Times semblaven preparats per ressorgir després de ser comprats per multimilionaris del sector tecnològic, la mena de benefactors que la indústria esperava que poguessin oferir un salvavides, a mesura que els ingressos de les versions impreses disminuïen. Tots dos diaris van contractar nous treballadors i van guanyar premis Pulitzer. Tots dos, però, van perdre desenes de milions de dòlars l'any passat. Al gener, Kevin Merida, el molt respectat editor del Los Angeles Times, va renunciar arran d’un desacord amb el propietari del diari, Patrick Soon-Shiong. Després van venir els acomiadaments massius.
Sota la gestió de Jeff Bezos, el multimilionari fundador d’Amazon, el Washington Post està fent retallades econòmiques. La popularitat del diari es va disparar durant l’administració de Donald Trump, però no va aconseguir mantenir el creixement de subscriptors. Poc abans de l’inici d’aquest any, el Post va anunciar que 240 empleats havien acceptat indemnitzacions per acomiadament.
El repte de la intel·ligència artificial
Les males notícies recents són, en certa manera, una continuïtat de les de l'any passat. El 2023, Business Insider, el Los Angeles Times i NPR van retallar almenys el 10% de les seves plantilles; la divisió de notícies de BuzzFeed va tancar; News Corp va acomiadar 1.250 persones; National Geographic es va desfer dels periodistes que li quedaven; Vox Media va viure dues rondes d'acomiadaments; Vice Media es va declarar en fallida, i ESPN, Condé Nast i Yahoo News van retallar llocs de feina.
Ara la indústria de les notícies mira cap a nous obstacles plantejats per la intel·ligència artificial. Alguns mitjans han expressat preocupació per la possibilitat que els algoritmes d'IA acabin reemplaçant els mitjans digitals que els usuaris consulten per seguir l'actualitat. El New York Times ha demandat OpenAI i Microsoft per infracció de drets d'autor, argumentant que milions d'articles publicats pel Times han estat utilitzats per entrenar xatbots que ara competeixen com a proveïdors d'informació.
Si hi ha un costat esperançador en aquest panorama desolador, podrien ser els canals de televisió locals. "Tot i que també tenen els seus propis problemes, com ara càrregues de treball més altes per als reporters, fins i tot quan els salaris s'han estancat, molts es mantenen en millor estat que els diaris locals", explica Heyward, que també treballa com a consultor per a diversos mitjans de comunicació locals.
El 2022 una enquesta de Gallup i Knight Foundation va revelar que els nord-americans confien molt més en les fonts de notícies locals que no pas en les organitzacions de mitjans nacionals. I només el 19% dels nord-americans van descriure la seva confiança en els periodistes com a “alta” o “molt alta” en una enquesta de Gallup publicada a finals de gener, una baixada de nou punts respecte a fa quatre anys.
“No se'ls pot demonitzar com a productors de notícies falses”, explica Heyward sobre els mitjans locals. “Si hi ha un semàfor trencat a la cantonada d'Elm i Maple, la gent ho sap i no hi ha fets alternatius. Els nord-americans tenen problemes per posar-se d'acord, però en l’àmbit local ho aconsegueixen”.
Copyright The New York Times