Les sèries maltractades de Telecinco

BarcelonaEl Príncipe va tornar dimecres a Telecinco per la porta gran. El ganxo dels quatre desenllaços alternatius que se n’han rodat i la promesa d’una recta final de vuit episodis “frenètica” permetien pensar en un gran resultat per a l’episodi d’aquesta setmana. I el capítol va tenir 4.068.000 espectadors a tot Espanya, amb una quota de pantalla del 22,1%. D’entrada, semblen unes xifres prou bones, però posades en context la cosa canvia: és el segon resultat més baix de la història de la sèrie i la primera vegada que no ha liderat la seva franja, ja que va quedar just per darrere del programa de La 1 En la tuya o en la mía.

La ficció protagonitzada per Jose Coronado i Álex González va tornar a la graella vuit mesos després de l’última emissió. Seria un espai de temps raonable -fins i tot una mica més breu de l’habitual- si dimecres se n’hagués estrenat una nova temporada, però en realitat es tractava dels vuit últims capítols de la segona temporada, que havia començat el 14 d’abril de l’any passat i es va aturar el 23 de juny.

Aquesta segona i última etapa de la sèrie ja s’havia dissenyat amb la intenció de dividir-la en dos blocs, però unes hores després d’emetre l’episodi que tancava la primera meitat de la temporada Telecinco va publicar un tuit en què anunciava el retorn d’El Príncipe. És a dir, en aquell moment es va presentar la divisió de la temporada en dues parts com una simple pausa estival. A l’hora de la veritat, però, ha hagut de passar tota la tardor i bona part de l’hivern perquè la cadena es decidís a programar de nou la sèrie que més alegries li ha donat els últims anys.

La cadena és reincident

Lògicament, no es pot atribuir tota la responsabilitat del descens d’audiència a aquest llarg parèntesi, però els precedents permeten pensar que sí que hi ha influït, encara que només sigui parcialment. Un bon exemple és B&b, de boca en boca. La primera temporada d’aquesta sèrie es va estrenar el febrer del 2014, i va superar els dos milions de seguidors en cadascun dels capítols. No són xifres especialment altes, però Telecinco es va donar per satisfeta: l’endemà de l’estrena ja va ordenar que s’allargués la temporada dels 13 episodis previstos fins a 16, i a meitat de curs la va renovar. La segona etapa estava a punt per veure la llum a principis de l’any passat, però no va ser fins al setembre -després de 15 mesos d’espera- que la cadena la va estrenar. I va punxar: tots els capítols, tret del primer, van quedar per sota del capítol menys vist de la primera temporada, i de mitjana van baixar una mica dels dos milions. En benefici de la sèrie cal dir que Telecinco va tornar a fer-li la guitza a mitja temporada, quan en va aturar l’emissió durant dues setmanes seguides per substituir-la per cinema.

Un altre títol damnificat pel departament de programació de Telecinco ha sigut Chiringuito de Pepe. La sèrie va néixer el 2014 com una ficció per a l’estiu, però el seu rendiment va ser inesperadament positiu, fins al punt que la cadena va decidir retirar-la de la graella per explotar-la durant la temporada regular. I això li va jugar a la contra: els cinc capítols emesos al juliol van obtenir, de mitjana, 4,2 milions de seguidors, i els altres cinc van caure fins als 3 milions. La sèrie, a més, va haver d’esperar més d’un any abans de reaparèixer -de l’octubre del 2014 al gener d’enguany-, i novament se n’ha ressentit: aquesta segona temporada no ha arribat cap dia als tres milions de seguidors, una xifra que fins llavors només se li havia escapat en una ocasió.

Anant una mica més enrere apareix el cas de Tierra de lobos: després de tancar la primera temporada, el 2010, amb 2,8 milions d’espectadors, i la segona, el 2011, amb 2,9 milions, la sèrie va descansar durant gairebé dos anys. Quan va reaparèixer, el 2013, es va quedar per sota dels 2,1 milions de seguidors, i allà es va acabar el seu periple, malgrat que l’últim capítol va deixar obertes moltes línies argumentals, a l’espera d’una quarta entrega que ja no va existir.

Fins i tot un clàssic com La que se avecina està sent víctima actualment d’aquests parèntesis inusualment llargs. Precisament quan la sitcom -després d’haver superat els 4 milions de seguidors amb la sisena i la setena temporades-, la vuitena etapa va quedar interrompuda entre el desembre del 2014 i l’abril del 2015, quan finalment es van emetre els cinc capítols pendents. Això sí, en aquest cas la sèrie va ser prou sòlida per mantenir els bons registres malgrat tot. I pel que fa a la novena temporada, fa mesos que se l’espera: no es va estrenar durant l’últim trimestre del 2015 -tal com havia passat amb les tres anteriors- i per ara no s’ha fixat data per al seu debut.

Rendibilitzar la publicitat

Darrere d’aquesta gestió aparentment erràtica dels continguts s’hi amaga un intent de la cadena de treure el màxim profit dels anuncis que emet. La publicitat a la televisió no es ven tant per paquets de falques sinó pel que, tècnicament, s’anomenen impactes. És a dir, que la cadena li assegura a la marca arribar a un nombre determinat de persones (i perfils) amb la seva campanya. Si el canal en qüestió passa per un moment de bona audiència, cobrirà l’objectiu aviat. Si no, necessitarà més falques per assegurar que arriba a la xifra pactada amb el client.

Aquest sistema acaba afectant l’estrena de les sèries estrella. Si el canal ja compleix amb tots els impactes promesos als anunciants, no té cap necessitat de recórrer a l’artilleria pesant per elevar el llistó d’espectadors. Prefereix guardar-se aquest recurs per si entren nous clients i no els pot servir l’impacte que reclamen, ja que té totes les franges ocupades. Com que la llei li impedeix posar més publicitat, a partir del límit de 12 minuts per hora el recurs que li queda és aixecar l’audiència i fer que amb el mateix temps d’anuncis generi més impactes i, per tant, ingressi més diners.