Les tensions entre Podem i PSOE marquen els temps convulsos de RTVE

BarcelonaRTVE viu les seves setmanes més convulses, amb dimissions i destitucions a un ritme accelerat. Tot això passa, a més, en una excepcional situació de provisionalitat: l'ens no té consell d'administració, a l'espera que es resolgui un concurs que cada cop es dona més per mort. A més, l'últim ball de nomenaments té lloc en el moment en què Rosa María Mateo està a punt d'arribar als dos anys de mandat, quan l'objectiu inicial –segons va admetre ella mateixa– passava per estar-s'hi "dos o tres mesos". Una de les claus de la mala maror són els cops de colze que hi ha entre Podem i PSOE, que es traslladen al si de la corporació pública espanyola aprofitant aquesta situació de provisionalitat que la fa operar sense consell.

Quan Mateo va arribar al poder va prometre que retornaria RTVE als treballadors. Els primers moviments de peces els va fer seguint les recomanacions de Maite Martín del Caz, secretària de Comissions Obreres dins de l'ens, un sindicat proper a Podem. L'arribada d'Enric Hernández com a cap d'informació –una aposta personal de Sánchez– ha suposat la rectificació brusca d'aquesta tendència. La destitució de la directora de RNE, Paloma Zuriaga, i de la directora dels centres territorials, Carolina Ortiz, hores després que amaguessin amb dimitir, va suposar descavalcar dues periodistes considerades properes a Podem, i van ser rellevades pels periodistes, Ignacio Marimón i Ignacio Elguero. Marimón, però, va dimitir sis dies després, argumentant que el clima no permetia executar la missió que se li havia encomanat. Pocs dies abans, en un gest inèdit, els directors de tots els centres territorials s'unien en un comunicat per expressar el rebuig a les decisions d'Hernández.

L'últim a arribar ha sigut Pep Vilar, que assumeix la direcció d'Informatius, després d'un intent frustrat en què Almudena Ariza es va retirar perquè trobava que el referèndum fet a la redacció sobre el seu nomenament expressava un suport "insuficient", cosa que evidencia un cop més la fractura interna. El periodista és un veterà de TVE: ja va ocupar aquest càrrec a Catalunya del 2004 al 2007 i des d'aleshores i fins al 2012 era cap d'informatius diaris de TVE. Vilar va ser director d'informatius de Betevé entre el 1997 i el 2004 –amb Maragall i Clos d'alcaldes– i conseller de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals entre el 2012 i el 2018, a proposta del PSC.

Les dimissions i destitucions, segons han explicat a l'ARA fonts que han participat en les negociacions del nou organigrama de la cadena, s'haurien produït per la negativa dels directius a acceptar "la supervisió de la Moncloa" plantejada per Enric Hernández. El nou cap d'informació hauria exposat la necessitat de mantenir una bona relació amb la presidència del govern espanyol i de no fer continguts que disgustessin en excés els líders del PSOE. "Totes les discrepàncies provenen de la negativa a acceptar les ingerències polítiques", subratllen aquestes fonts, que, tot i criticar Hernández, reclamen no equiparar "la manipulació" feta durant els anys de govern del Partit Popular, amb la "disposició a acceptar suggerències" de la Moncloa exigida pel nou cap d'informació.

Guerra de sindicats

Les respectives proximitats polítiques dels periodistes que assumeixen càrrecs han sigut objecte d'un agre intercanvi epistolar entre CCOO i UGT, sindicats propers a Podem i PSOE, respectivament. "Us convidem a mirar menys els despatxos i més els centres de treball", deia una de les últimes fulles internes de Comissions Obreres, en referència a la secció rival. La UGT també tenia retrets. En un comunicat recent, acusava Martín de "posar noms i noms per ocupar els càrrecs" i lamentava que "ells ara posen el crit al cel sobre ingerències i comissaris polítics quan són els mateixos que trucaven i s'oferien als partits".

L'oposició radical a Enric Hernández per part de CCOO es fa palesa llegint els títols de les seves notes informatives de les últimes setmanes: "Enric Hernández, la destrucció de TVE", "Enric Hernández acaba amb els principis d'independència i professionalitat a RTVE" o "Enric Hernández ha de ser cessat de manera immediata". Simètricament, la UGT ha tendit a no criticar-lo, mentre que situava el gruix de la seva pressió en Rosa María Mateo. La polarització ha fet que els altres dos sindicats amb representació a la corporació, la CGT i el Sindicat Independent, s'hagin posicionat, el primer amb CCOO i el segon donant suport a la UGT. "És ja tot una lluita de bàndols que està complicant encara més la situació de RTVE", han reconegut a l'ARA fonts sindicals. Mentrestant, Hernández va escriure també una carta en què justificava els últims canvis, explicava que RTVE no era dels treballadors "sinó de tots els espanyols" i suggeria que algunes de les destitucions s'havien fet per resoldre "males praxis" professionals.

El pròxim punt de conflicte serà la resolució del concurs públic que havia de triar els deu membres del consell d'administració. Els experts van elaborar una llista de vint finalistes, però resulta impossible triar-ne deu i complir la llei de paritat, ja que només hi havia quatre dones, una de les quals –la persona millor puntuada, Alicia Gómez Montano– va morir al gener. A partir d'aquí, han tornat els retrets i CCOO acusa la UGT de voler saltar-se les regles del concurs per poder triar entre tots els 95 candidats que van superar el tall inicial. La UGT, per contra, argumenta que enlloc de les bases que regulen el procediment es diu que calgui establir aquest grup de 20 finalistes.

El concurs havia de portar una renovació ràpida del consell d'administració de RTVE amb un mètode que consagrés la independència política de l'ens. El resultat, dos anys després, és una gran incertesa sobre la governança de la corporació i també una fractura interna que ha generat malestar dins la casa, ja que la vàlua professional d'alguns perfils ha quedat soterrada en aquesta guerra d'assenyalaments.