TikTok desferma una tempesta política en l’any més electoral

L’any 2004, els missatges SMS (Passa-ho) van desnonar el PP de la Moncloa posant en evidència la resposta indigna del gobierno als atemptats de l’11-M. Ara, exactament dues dècades després, és TikTok qui mobilitza la generació Z per pressionar els legisladors en favor d’una xarxa social que pot ser decisiva en els nombrosos processos electorals que tindran lloc aquest 2024, quan la meitat de la població mundial en edat de votar està convocada a les urnes.

La incertesa legal i política continua emboirant l'horitzó de TikTok, la popular plataforma de vídeos curts, tant als Estats Units com a Europa. Les accions recents del Congrés dels EUA i les preocupacions de seguretat nacional han generat debat sobre la propietat de l'aplicació i la seva suposada relació amb el govern xinès. Mentrestant, a Europa, la Comissió Europea i altres òrgans reguladors han intensificat l’escrutini sobre les pràctiques de l'empresa en matèria de privadesa i seguretat de dades.

La pressió exercida pels Estats Units sobre TikTok ha arribat a un nou nivell amb l'aprovació al Congrés d'un projecte de llei que pretén obligar ByteDance, l'empresa xinesa matriu de TikTok, a vendre el seu negoci nord-americà en un termini de sis mesos. El temor que el govern xinès pugui utilitzar l'aplicació per a activitats d'espionatge o influència política és el motor impulsor de la mesura, que té el suport dels dos grans partits polítics i del president Biden.

La resposta de TikTok a aquestes acusacions ha estat ferma; ha negat qualsevol influència del govern xinès i ha establert una aliança amb l’empresa nord-americana Oracle perquè aculli les dades dels usuaris nord-americans. No obstant això, la incertesa persisteix sobre el futur de TikTok als EUA, especialment amb la posició de figures com l'expresident Trump: durant el seu mandat va proposar mesures semblants, però ara s'oposa a la prohibició, ostensiblement perquè Jeffrey Yass, un dels principals contribuents a la seva campanya, és també un dels accionistes principals de TikTok i també perquè neutralitzar TikTok donaria ales a les xarxes rivals Instagram i Facebook –totes dues de Meta Platforms–, que Trump considera que el perjudiquen. Tot i això, ni Trump ni Biden són gens partidaris de penalitzar abans de les eleccions una plataforma que els facilita arribar a l’electorat més jove.

El paper del Senat dels EUA i el del govern xinès també són crucials. L'aprovació definitiva de la llei i la seva aplicació depenen del Senat, mentre que la Xina ha expressat la ferma oposició a qualsevol venda forçada de TikTok, acusant els Estats Units d'actuar amb una "lògica de lladre". Val a dir que l’èxit d’aquesta eventual venda és molt dubtós, perquè només inclouria un dels dos grans actius de la plataforma, el seu parc d’usuaris. En canvi, l’altre, l’algorisme de recomanacions instantànies que manté els usuaris enganxats a la pantalla del mòbil mirant vídeos l'un rere l’altre, no es mantindria perquè el govern xinès en blocaria la transferència al nou propietari.

A Europa, TikTok encara restriccions i escrutinis semblants. La Comissió Europea ha prohibit l'ús de l'aplicació als dispositius de treball i personals dels seus funcionaris, citant preocupació sobre la seguretat de les dades. TikTok hi ha respost obrint centres de dades a Europa –en té un a Irlanda i en prepara un altre a Noruega– i participant en diàlegs amb institucions europees per abordar les preocupacions sobre la desinformació i els algoritmes. En tot cas, si TikTok perd pistonada als EUA, el que en quedi podria acabar enfocant-se a Europa, i més concretament a Irlanda, gràcies al seu peculiar i poc solidari règim fiscal que afavoreix la implantació de gegants tecnològics globals.

Mentrestant, les regulacions de la UE, com la Llei de Serveis Digitals (DSA) i la Llei de Mercats Digitals (DMA), plantegen nous obstacles a TikTok al continent europeu. L'empresa afronta la possibilitat de multes, ordres de canvi i fins i tot prohibicions, la qual cosa agreuja encara més el seu panorama legal.

Problemes ètics i legals

Al cor del conflicte hi ha els dilemes ètics i legals sobre la propietat, la privadesa de les dades i la llibertat d'expressió. TikTok, amb molts milions d'usuaris als EUA i Europa, s'ha convertit en un símbol de la lluita entre els interessos comercials, polítics i de seguretat nacional. Per una banda, la captura de dades personals dels usuaris per part de TikTok és un dels arguments que han sortit, tot i que amb menys intensitat, perquè en realitat no fa res gaire diferent que les molt ianquis Instagram i Facebook. La postura sembla ser renunciar a la privadesa, però només si el beneficiari és dels nostres, no els orientals.

Un altre aspecte és la forta penetració de TikTok entre els ciutadans més joves, que la converteix en una eina potencialment decisiva en els nombrosos processos electorals que tindran lloc al món aquest any. Sense anar més lluny, més de la meitat dels eurodiputats actuals són actius a TikTok, si bé la proporció va per barris. De la desena d’eurodiputats catalans, només tres (Carles Puigdemont, Dolors Montserrat i Jorge Buxadé) superen els 10.000 seguidors. El representant de Vox en té 72.000, molt per sota dels centenars de milers que tenen parlamentaris d’altres estats, però el seu lideratge confirma les dades del CIS, on es veu que els usuaris més actius de TikTok (i de YouTube) són, amb diferència, els votants de Vox.

El futur de TikTok, tant als Estats Units com a Europa, és incert. Mentre l'empresa s’esforça a demostrar la seva independència i transparència, el món observa els conflictes legals i polítics que definiran el destí d'aquesta controvertida aplicació. Un signe de la capacitat d’influència de TikTok és la notificació que va enviar a tots els usuaris de la seva aplicació als EUA incitant-los a telefonar al congressista que els correspon per codi postal i reclamar-li que votés contra la proposició de llei. L’allau de trucades va ser tal que als despatxos de molts parlamentaris van deixar els telèfons despenjats durant unes hores.

En termes financers, ByteDance, la matriu xinesa de TikTok –que al seu torn té la seu a Singapur i als EUA–, ha demostrat una notable solidesa econòmica els últims anys. Amb uns ingressos globals que s’estimen en 120.000 milions de dòlars el 2023 –un 40% més que el 2022–, ByteDance ja rivalitza amb Meta, la matriu de Facebook, com la xarxa social que factura més. A sobre, TikTok ha registrat un rècord d’ingressos als EUA, assolint els 16.000 milions de dòlars el 2023, malgrat l'amenaça de prohibició. Això il·lustra la forta presència de TikTok al mercat nord-americà (170 milions d’usuaris), així com la seva capacitat per mantenir-se rendible enmig de les turbulències polítiques. Tothom té present que Huawei, la primera gran víctima del proteccionisme dels EUA disfressat de preocupació per la ciberseguretat, ha aconseguit recuperar-se gràcies al mercat interior, i el gran negoci de ByteDance són les funcions de comerç electrònic de Douyin, l’equivalent xinès de TikTok.