Digue’m com ets i et diré quina aplicació per lligar et convé

FigueresSegurament no lligaràs amb el mateix tipus de gent a la festa major alternativa del teu poble que si vas a una discoteca on els combinats valen deu euros i no hi ha ratafia. Ni tampoc si vas a un concert de Manel i Mishima o a un de P.A.W.N. Gang i Baya Baye, si estudies en una universitat privada o en una de pública, si vas al Saló del Manga o al de l'Automòbil, si ets corredor de borsa o educador social, o si treballes a la redacció d'un diari d'esquerres o d'un de dretes. I, esclar, passa el mateix amb les aplicacions per lligar. No és el mateix baixar-se Tinder, Bumble, Luxy o Frikiradar.

"Hi ha aplicacions per a tota mena de gent, i més o menys ja saps què et trobaràs a cadascuna, és com l'ambient d'un bar o una discoteca", explica el Hasan –nom fictici–, que ha sigut usuari d'unes quantes. De fet, moltes aplis ja neixen amb l'objectiu de concentrar un públic concret. Un dels exemples més clars és el d'Inner Circle, que popularment es coneix com "el Tinder per a pijos". Tot i que ha rebut moltes crítiques, en diferents reportatges i entrevistes els directius de l'aplicació no se n'amaguen i subratllen que són els més selectius a l'hora de determinar quines persones es poden crear un perfil: n'analitzen el currículum professional, l'estil de vida, les amistats i els interessos. Fins i tot hi ha l'opció de donar-se d'alta relacionant el compte de l'aplicació amb el de LinkedIn. El que no detallen és quins tipus de treballadors no consideren dignes de formar part del seu club. Simplement diuen que descarten els avorrits i que aposten per gent ambiciosa i ocupada que de tant en tant també busca esbravar-se. Celebren festes de luxe arreu del món i acumulen milers de descàrregues. 

MillionaireMatch o Luxy també són conegudes per voler atraure persones d'un alt poder socioeconòmic i tenir un funcionament similar.

Més enllà dels diners, hi ha aplis que opten per especialitzacions de tota mena: Frikiradar, per exemple, es va fundar per als "amants del manga, l'anime i els videojocs als quals els costa trobar parella amb els mateixos gustos"; Tastebuds calcula els nivells de compatibilitat segons el gènere de música i grups preferits; Quedemonline o GentComTu tenen com a llengua franca el català i van dirigides sobretot a persones dels Països Catalans, i Awake Dating posa en contacte gent variada del món conspiracionista, des de terraplanistes fins a negacionistes, passant per amants d'El xou de Truman que es pensen Jim Carrey a la vida real o seguidors de la teoria dels reptilians.

També hi ha aplicacions per connectar persones d'una mateixa comunitat religiosa: per als cristians, QuimicaCristiana o Christian Dating; per als musulmans, Muzzmatch o Salams, i per als jueus, JDate o Jswipe. I tot el que l'amor no pugui ajuntar ho pot fer l'odi a través de Hater: el portal que uneix persones d'arreu el món que diuen odiar el mateix. "El problema d'aquestes aplicacions més minoritàries és que hi ha molt poca gent al teu voltant i no trobes ningú. Fan gràcia, però en general també són força inútils", diu el Hasan.

D'altra banda, hi ha aplicacions que no neixen amb l'objectiu d'atraure un públic en concret, però al final són els usuaris els que acaben determinant quin tipus de gent s'hi pot trobar. "Si el negoci funciona, ja els va bé, perquè així l'aplicació també aprofita per vendre-ho com una especialització que facilita la feina de trobar la persona adequada", diu el psicòleg i sexòleg Ignasi Puig Rodas a l'ARA. També apunta que, paradoxalment, els portals de cites creen expectatives d'èxit altes perquè t'hi inscriguis però, a la vegada, "volen que fracassis o no ho allarguis gaire amb cap persona perquè tornis com més aviat millor a l'aplicació a buscar més gent".

Orientació i gustos sexuals

També hi ha aplicacions més enfocades a orientacions sexuals concretes. Una de les aplis que acumulen més descàrregues és Grindr, que té un funcionament similar al de Tinder i és gratuïta, però amb la diferència que sobretot l'utilitzen gais. També hi ha portals que es coneixen per ser principalment, per exemple, per a lesbianes, com Wapa, Scissr, Lesbosfera o Her, en què directament els homes no es poden crear cap compte. "Al món gai hi ha més promiscuïtat i, en general, costa més que una dona i una dona o un home i una dona facin match i acabin al llit que no pas que ho facin dos homes", diu la sexòloga Eva Moreno.

Les persones que mantenen relacions obertes o tenen gustos sexuals concrets tampoc han de patir. Hi ha aplis per donar i per vendre. "Una de les més famoses per a parelles liberals és Okcupid i, per als que volen ser infidels, Ashley Madison o Gleeden", explica Puig Rodas. A més, dins daltres aplicacions més conegudes es pot filtrar tenint en compte quin tipus de relació i de sexe es busca.

Les dones com a mercaderia

Un dels problemes principals amb què es troben la majoria d'aplicacions és la falta de dones. Tot i que Tinder, per exemple, es nega a donar aquestes dades, el 2018 la companyia francesa de tecnologia de publicitat mòbil Ogury va publicar un estudi independent que apuntava que nou de cada deu usuaris de l'apli són homes. "És en aquest context que les dones s'acaben convertint en mercaderia, tal com passa en moltes discoteques. Volen que es vegi que hi ha dones i a vegades fins i tot les deixen entrar de franc perquè facin de reclam per als homes, que són els que s'hi gastaran més diners", critica Puig Rodas.

Moltes dones també acaben deixant Tinder perquè se senten abassegades. "En general ells posen molts m'agrades i, després, si fas match, acabes veient que realment no li agradaves, sinó que simplement te l'havia posat per provar sort. Acabes parlant amb molts nois per a res", explica la Berta, que prefereix no dir el seu cognom. Per aquest motiu es va fer Bumble, en què només poden enviar el primer missatge les noies. "Em va anar bé. Vaig trobar-hi un noi amb el qual congeniàvem força i ens vam veure uns quants cops, però la cosa es va refredar. També hi perdia molt de temps", recorda la Berta. A més, destaca que una de les coses que li agraden més de Bumble és que normalment els perfils donen molta més informació. Entre altres coses, l'apli demana, per exemple, la tendència política dels inscrits o si són fumadors.

Des de l'altre costat, el Hasan explica que també va deixar Tinder perquè se sentia "frustrat". Explica que li contestaven poc, que les converses sempre eren les mateixes i igual de buides i que sovint no hi havia un interès real. A vegades també el deixaven plantat. "El problema d'aquestes aplicacions és que les trobades sexuals s'han banalitzat molt i les relacions es tornen molt egoistes i fredes. Ens és igual fer mal a l'altre perquè no hi ha emocions implicades", diu la sexòloga Moreno.