Tres pantalles per a aquest estiu

BarcelonaAquests dies en què la feina va de baixa, estic repartint el meu consum digital entre el lector de llibres electrònics i tres dispositius que feia temps que volia provar i han coincidit a casa. Cadascun d’ells representa una categoria diferent i fins a cert punt són complementaris.

El primer és l’actual televisor emblemàtic de la gamma de Samsung, el model QN900B. Amb les dues generacions anteriors ja vaig comprovar que té sentit triar un aparell amb resolució 8K encara que cap plataforma de vídeo a la carta ni cap cadena de TV estiguin emetent contingut amb tant de detall (imatges amb 32 milions de píxels, quatre vegades més que les 4K i 16 més que les d’alta definició). El secret són els algoritmes d’intel·ligència artificial (IA) que porten a terme l’operació d’escalat, consistent a inventar-se –i fer-ho amb criteri– cadascun dels punts d’imatge que calen per omplir tota la pantalla quan les imatges que volem visionar són de menys resolució que el panell. Els televisors de la marca coreana per a aquest any estan equipats amb un processador d’IA que millora encara més el procés, arribant al punt que fins i tot la programació de TDT es veu amb una qualitat excepcional. També ha millorat el control de la il·luminació del panell NeoQLED, i evita del tot l’efecte de difusió al voltant dels elements més clars de la imatge, com poden ser els subtítols. El grau de contrast i la riquesa de color aconseguits per Samsung ja fan del tot superflu el debat sobre els mèrits relatius de les tecnologies OLED i QLED, ja que les petites diferències a favor de la primera ja són només apreciables en condicions de laboratori, però no en l’ús domèstic normal.

A més, qui vulgui estar segur d’obtenir el rendiment visual màxim, pot calibrar la pantalla del televisor fent servir la càmera del telèfon mòbil amb l’aplicació SmartThings de la mateixa marca. En cas contrari es pot optar per algun dels modes d’imatge preconfigurats, inclòs l’específic per a videojocs amb baixa latència i una freqüència d’actualització de 120 Hz. Per gaudir-ne no cal ni disposar d’una videoconsola, ja que el televisor inclou l’aplicació Gaming Hub, que agrega una gran quantitat de títols de les plataformes Xbox de Microsoft, Geforce Now de Nvidia i Stadia de Google. En aquest aspecte, Samsung replica el model d’oferir aplicacions de les principals plataformes de televisió IP (Movistar+, Vodafone TV, OrangeTV), cosa que fa innecessari el descodificador extern.

Tot i això, el QN900B –que he provat en la versió de 65 polzades (3.999 euros), però que també existeix en 75 polzades (5.599 euros) i 85 polzades (7.999 euros)– disposa de quatre connectors HDMI 2.1 per a fonts externes, ubicats com la resta de l'electrònica dins de l’anomenat OneConnect, un aparell separat de la pantalla que es connecta amb ella mitjançant un únic cable força prim i discret. L’única excepció és un connector USB-C on es pot endollar una càmera web, sigui per fer videotrucades de mida gegant amb l’aplicació Google Duo o bé per veure en una finestra separada si estem seguint correctament les indicacions dels vídeos d’entrenament físic. Aquesta interactivitat porta les prestacions del televisor més enllà del consum passiu de contingut, com també ho fa l’opció de fer-lo servir com a monitor d’ofimàtica, connectat a l’ordinador Windows o Mac de la casa o a algun servei del núvol.

De 65 polzades a 100

El segon dels aparells que he provat també és de Samsung, i fa que les 65 polzades del televisor es quedin molt curtes. Es tracta del miniprojector de sobretaula Freestyle, que per 849 euros permet veure imatges de fins a 100 polzades posant-lo a només 2,7 metres de la paret. Idealment, aquesta hauria de ser blanca, però la funció d’autocalibració proporciona uns resultats molt dignes sobre superfícies d’altres colors clars. L’aparell, cilíndric i orientable, també corregeix automàticament la geometria de la imatge en cas de projecció no frontal: confesso que m’he aviciat a mirar sèries al sostre del dormitori posant l’aparell a terra, als peus del llit on estic estirat.

Val a dir que els 550 lúmens de brillantor màxima estan per sota dels que ofereixen altres miniprojectors, fins i tot més econòmics, i fan necessari enfosquir l’habitació per veure correctament les imatges. Però el Freestyle ho compensa amb la facilitat d’instal·lació: amb l’apli SmartThings del mòbil es pot duplicar automàticament tota la configuració del televisor Samsung principal, des de la connexió a la xarxa wifi fins a les aplicacions de serveis de vídeo a la carta que hi tinguem instal·lades. El Freestyle tampoc no inclou bateria, però endollant-ne una d’externa de 10.000 mAh al port USB-C s’obté prou autonomia per veure tranquil·lament una pel·lícula sencera al pati o al càmping. L’altaveu integrat de 5 W sona prou dignament, però l’experiència es pot millorar afegint-hi un altaveu extern Bluetooth més gros.

De 100 polzades a 5,4

A l’altre extrem del ventall de dimensions hi ha el tercer dels dispositius que m’acompanyen aquest estiu: l’iPhone 13 mini. Com que al meu poble no tenim cobertura 5G, el meu telèfon habitual encara és un model 4G de 5,8 polzades amb sistema Android, però aprofitant un viatge a una regió d’Europa on sí que hi ha servei 5G, em vaig emportar el model més petit de la gamma actual de smartphones Apple, que ja porta dos anys oferint iPhones compatibles amb les xarxes de nova generació. El 13 mini porta el mateix processador d’altes prestacions que els seus germans de 6,1 i 6,7 polzades, però en una mida que trobo molt més còmoda, sobretot ara que la pestanya superior de la pantalla que conté la càmera frontal i el sensor facial s’ha reduït respecte a la de l’iPhone 12. La resta de les funcions són les pròpies del sistema iOS, i els resultats de fotografia i vídeo són de primera categoria, gràcies tant a la qualitat dels sensors i l’òptica com a les funcions de fotografia computacional.

Reconec que tenint un iPad per mirar vídeos em resulta més fàcil usar un mòbil de només 5,2 polzades, però és una llàstima que Apple sigui l’única marca que encara aposta per les pantalles petites. El pitjor és que tot apunta que al setembre abandonarà aquest segment i ja no hi haurà cap iPhone 14 mini, de manera que si voleu un telèfon que us càpiga còmodament a la butxaca, us queden pocs mesos.

Ah, respecte a la connectivitat 5G, us explicaré un secret: allà on vaig trobar-ne, les velocitats de càrrega i descàrrega van ser sempre més altes quan vaig forçar el mode 4G. I això no és culpa de l’iPhone, sinó de les xarxes 5G que s’han desplegat fins ara.