Què és veritat i què és mentida en la nova temporada de 'The Crown'?

BarcelonaD'ençà que The Crown es va estrenar l'any 2016, la sèrie s'ha convertit per a molts espectadors en el relat canònic sobre la història de la família Windsor. Per aquest motiu, en els darrers temps han sigut diversos els personatges coneguts que han alertat els seguidors de la ficció que no es poden creure al peu de la lletra molts dels fets que explica la sèrie. Aquestes advertències s'han multiplicat amb l'arribada de la cinquena temporada, la més polèmica de les que s'han emès fins ara. La desintegració del matrimoni entre Carles i Diana i la baixada de popularitat que la reina Elisabet II va patir als anys 90 són material sensible. Això ha provocat que figures públiques com ara l'ex primer ministre John Major hagin qualificat la sèrie de cúmul de "bestieses malintencionades", una crítica a la qual també s'ha afegit l'actriu Judi Dench, amiga íntima de Camil·la, actual reina consort.

Però realment The Crown difereix tant de la realitat? Amb l'ajuda de la politòloga Ana Polo Alonso, autora la biografia La reina. La increíble historia de Isabel II (La Esfera de Libros), repassem quins fragments de la nova entrega són veritat i quins són producte de llicències creatives de Peter Morgan, responsable de la sèrie. Advertència per als fans: aquesta peça inclou espòilers de la cinquena temporada.

Carles d'Anglaterra ha hagut d'esperar més de 70 anys per pujar al tron i, segons la sèrie, en alguns moments aquest procés se li ha fet especialment llarg. Una de les escenes més comentades de la nova temporada és la reunió del llavors príncep amb el primer ministre John Major per plantejar la possibilitat que la reina abdiqués. D'acord amb el relat que en fa la sèrie, Carles sentia que havia arribat el seu moment, en part gràcies a una enquesta del Sunday Times que detallava que bona part de la societat anglesa era favorable a la renúncia d'Elisabet II.

"Aquesta escena és falsa, tot i que se sap que Carles, en un moment determinat, va desitjar amb totes les seves forces que la seva mare abdiqués. Sí que va fer algun comentari a algun polític no en actiu, però la reunió amb John Major no va passar", explica Alonso, que creu que és una representació de la realitat totalment desproporcionada. De fet, el mateix John Major ha desmentit categòricament que es trobés amb el llavors príncep de Gal·les per discutir aquesta qüestió. "Mai hi va haver cap discussió entre Sir John i l'aleshores príncep de Gal·les sobre una possible abdicació de la difunta reina Elisabet II. Ni el llavors príncep de Gal·les (ni tampoc Sir John) va plantejar un tema tan improbable i inadequat", assegurava el portaveu de l'ex primer ministre anglès abans de l'estrena de la temporada.

En un moment del setè episodi, Diana està a punt de patir un accident de cotxe al bell mig de Londres quan els frens del seu vehicle deixen de funcionar sobtadament. Tot i que la sèrie no afirma que el cotxe fos manipulat, propicia que els espectadors creguin que va ser així. "Diana va explicar que als anys 80, sortint del metge, conduïa el seu Audi i va notar que els frens no funcionaven bé. Sempre va pensar que li havien manipulat el cotxe, però no hi ha constància que mai li passés una cosa tan bèstia com la que es veu a la sèrie, que està a punt d'estavellar-se al mig de Londres", afirma la politòloga. Alonso assegura que el que sí que és acurat és que Diana sempre va tenir molta por que algú la intentés matar amb un accident de cotxe provocat.

L'any 1997 la princesa de Gal·les va perdre la vida en un accident al pont de l'Alma de París després d'una intensa persecució dels paparazzis. La seva mort sobtada ha donat lloc a tota mena de teories de la conspiració.

Un dels capítols que ha rebut més bones crítiques d'aquesta temporada és el que explica la història de Mohamed Al-Fayed, pare de Dodi Al-Fayed, parella de Diana al final de la seva vida. La sèrie narra com el magnat egipci va contractar l'antic majordom del duc de Windsor, Sydney Johnson, i com el servent li va ensenyar tots els elements essencials del protocol anglès. Aquest fet és cert. "Al-Fayed estava totalment obsessionat amb la monarquia britànica. Va comprar la casa dels ducs de Windsor a París i, quan Wallis Simpson va morir, va adquirir la meitat de les seves joies", explica Alonso. La politòloga detalla que l'únic fet que no és veritat és que durant la seva joventut Al-Fayed quedés fascinat pels ducs de Windsor arran de la seva visita a Alexandria, ja que mai els va arribar a veure en directe, com explica la sèrie.

Una de les escenes més inesperades d'aquesta temporada és un moment en què, durant una visita en un centre de joves en exclusió, el príncep Carles s'atreveix a fer uns passos de breakdance. Contràriament al que es podria pensar, aquest instant és veritat i hi ha documents audiovisuals que ho demostren. L'intent de mostrar els seus dots dansaires no va tenir lloc als anys 90, sinó el 1985 i durant un acte impulsat per la seva fundació. Dominic West, que interpreta el príncep Carles en la ficció, ha declarat que en un principi aquesta escena no estava a prevista al guió i que va ser ell mateix qui va alertar Peter Morgan de l'existència d'un vídeo que deixava constància d'aquest singular moment protagonitzat per l'ara rei d'Anglaterra. "Peter Morgan va posar l'escena als crèdits del capítol i n'estic molt content perquè crec que diu molt d'ell [del llavors príncep de Gal·les]. Ho dona tot. Sap que se'l veurà ridícul, però es pot veure que té un caràcter competitiu, sobretot quan es tracta d'esports".