Xafarderies d'un autobús de campanya: els secrets de les periodistes que segueixen les eleccions

BarcelonaLes campanyes electorals són intenses tant per als candidats que es presenten als comicis com per als periodistes que en fan seguiment. Dels alts i baixos del món del periodisme polític va l'estrena d'HBO Max d'aquest dijous, Las chicas del autobús, una ficció sobre les aventures de quatre reporteres nord-americanes que cobreixen les primàries demòcrates seguint un dels candidats a aconseguir la nominació. La sèrie no podria arribar en millor moment, en ple any electoral als Estats Units.

La protagonista principal de la sèrie és la Sadie, interpretada per Melissa Benoist (Supergirl), una periodista d'un diari de Nova York que torna a un autobús de campanya després que en les anteriors primàries tingués una important crisi. Durant les setmanes que li toca fer seguiment del candidat, la Sadie conviurà amb tres periodistes més d'altres mitjans: la veterana Grace (Carla Gugino), que treballa per a un diari de Washington; la Kimberlyn (Christina Elmore), reportera d'una cadena de televisió conservadora similar a Fox News, i la Lola (Natasha Behnam), que fa informació política per a la generació Z a través de TikTok. Tot i que les seves opinions polítiques no coincideixen, totes quatre acaben fent pinya durant els dies que comparteixen autobús i habitacions d'hotel.

La premsa nord-americana situa Las chicas del autobús en l'apartat de sèries lleugeres sobre el món del periodisme i la comparen, entre d'altres, amb The bold type, que se centrava en tres amigues que treballaven en una revista femenina.

Las chicas del autobús ha estat creada per Amy Chozick, experiodista del New York Times, i per la productora televisiva Julie Plec, artífex del fenomen adolescent que va ser Diaris de vampirs. Las chicas del autobús està inspirada lliurement en les memòries professionals de Chozick, publicades el 2018 i titulades Chasing Hillary. Ten years, two presidential campaigns and one intact glass ceiling. El títol de la sèrie és una referència al llibre de no-ficció The boys on the bus, de Timothy Crouse, que detallava la vida dels reporters que van cobrir la campanya electoral nord-americana del 1972.