Quan el teu xicot és intel·ligent, encantador... i nazi
La sèrie 'Tot allò que estimes' aprofundeix en el nou perfil de terrorista supremacista blanc que ha emergit a Occident en els últims anys
'Tot allò que estimes'
- De Marie Hafting per a Discovery+
- En emissió en VOSC a Filmin
Feia vuit anys dels atemptats terroristes perpetrats per Anders Breivik a Oslo i a l'illa d'Utøya quan Noruega es va veure sacsejada per un altre atac ultra. L'agost del 2019, Philip Manshaus, un jove de 21 anys, va assaltar la mesquita de Baerum, a pocs quilòmetres de la capital. Alguns dels assistents van aconseguir reduir-lo i van impedir així que ocasionés víctimes al temple. Hores abans, però, Manshaus havia assassinat la seva germanastra petita, d'origen xinès. A l'hora de planejar el crim, el terrorista es va inspirar en part en la massacre a les mesquites de Christchurch, a Nova Zelanda. I el seu perfil coincidia amb el d'un tipus d'extremista violent cada cop més habitual: el jove occidental adepte a la ideologia d'ultradreta i al supremacisme blanc que es radicalitza a través de fòrums d'internet.
Just en aquesta tipologia de potencial terrorista, la del noi blanc de vida "normal", furga la creadora Marie Hafting a la sèrie Tot allò que estimes. Què fa que un jove que no ha patit discriminacions covi aquesta hostilitat homicida cap a col·lectius minoritaris? Per què la ideologia ultra arrela sobretot entre sectors masculins de la població? Què diferencia aquest nou model de neonazi de l'estereotip del cap rapat agressiu de mena i amb poc senderi?
Tot allò que estimes desenvolupa el que a priori podria ser la típica història d'amor entre un noi i una noia de vint-i-pocs anys. La Sara (Mina Fuglesteg Dale) estudia a la universitat i s'acaba de mudar de pis després de barallar-se amb la seva millor amiga. En Jonas (Jakob Fort) treballa com a guàrdia de seguretat i llegeix molt pel seu compte. Tots dos es coneixien de coincidir als campaments d'estiu de petits i es retroben de casualitat al metro. Salten les guspires i comencen una relació. Però alguns indicis posen la Sara sobre avís que alguna cosa estranya passa amb en Jonas. Fins que un dia veu els missatges nazis explícits que el seu xicot comparteix al mòbil...
Set episodis de mitja hora
La ficció televisiva nòrdica fa temps que para atenció al ressorgiment de la ultradreta a Europa. Noruega ha explorat els atemptats d'Utøya des de diferents angles, amb sèries imprescindibles com 22 de juliol. Tot allò que estimes opta per una altra perspectiva: abordar la figura del noi radicalitzat no com un estrany sinó com el membre d'una parella jove prototípica. Hafting perfila la personalitat del xicot tot evitant alguns tòpics gastats. Jonas és un noi llegit, capaç de derrotar a través de la dialèctica política el típic universitari d'esquerres que es declara "no nacionalista". Algú de qui es pot enamorar perfectament una noia que en desconeix la ideologia. La sèrie també ofereix un retrat molt versemblant sobre el procés de "sortir de l'armari" de la ultradreta, de les converses online entre els joves neonazis d'arreu i de la manera com el protagonista es vincularà amb l'esclat de violència... La idea és entendre d'on ve en Jonas, però no empatitzar-hi ni compadir-lo. Resulta interessant una discussió als últims episodis sobre el posicionament de certes classes benestants progressistes, entre la responsabilitat i la culpa, respecte a aquests perfils.
Tot allò que estimes manté aquell equilibri tan ben portat de les sèries nòrdiques entre ficció dramàtica que vol funcionar com a tal i obra amb clara consciència antifeixista. La sèrie pot ser degustada per un públic general, però sobretot va dirigida als joves. Fins i tot en el seu format, que no requereix grans dosis de paciència: set episodis de menys de mitja hora de durada cadascun.