Xips: entre poc i massa

És previsible que la coneguda escassetat de xips, sobretot els destinats als cotxes i als productes de gran consum, es mantingui encara uns quants mesos pels problemes logístics. Però també ho és que la demanda de xips baixarà aviat a causa de la crisi econòmica global, amb la qual cosa l'oferta actual tornarà a ser suficient.

A mitjà termini es tem que hi hagi una gran sobreproducció de xips, perquè tant Corea del Sud com Taiwan, el Japó, la Xina i fins i tot darrerament l'Índia estan invertint molt en noves fàbriques, que haurien d’assolir la plena producció cap al 2025. Això pot provocar que tant Europa com els Estats Units passin a dependre encara més que ara dels xips d’origen asiàtic, quan precisament pretenen aconseguir el contrari.

És significatiu que Intel, que havia previst posar el 22 de juliol la primera pedra de la fàbrica de xips que vol construir a l’estat d'Ohio amb una inversió d'almenys 20.000 milions de dòlars, hagi decidit ajornar la cerimònia sense posar-hi nova data. El motiu és la incertesa que plana sobre la llei federal d’innovació, altrament coneguda com a CHIPS Act (que respon a les sigles de Creating Helpful Incentives to Produce Semiconductors for America), que el partit demòcrata i el partit republicà porten gairebé un any negociant, per aprovar un pressupost de 52.000 milions de dòlars que promogui la recerca, el desenvolupament i la producció domèstics de semiconductors.

Els EUA volen afrontar així l’amenaça que representa la Xina, que cada vegada fabrica més xips i més sofisticats, però tampoc és clar que la citada llei CHIPS serveixi de gaire. A més, als polítics, sobretot els republicans, no els fa gens de gràcia subvencionar empreses privades. Tot indica que Intel, que comptava rebre substancioses subvencions a compte de la llei citada, està frustrada perquè no s’acaba d'aprovar. La construcció de la fàbrica d’Ohio, que hauria d’engegar aquest any si es vol que comenci a produir el 2025, requerirà invertir 100.000 milions de dòlars en els pròxims deu anys, però tot dependrà de si els suposats ajuts estatals es materialitzen.

En aquesta banda de l’Atlàntic, la mateixa Intel va anunciar a finals de març que invertiria 17.000 milions de dòlars per construir una gran fàbrica de xips a Alemanya, gràcies a generosos ajuts amb fons estatals i comunitaris. En aquest cas, la situació econòmica i la incertesa del mercat podrien provocar un replantejament de les subvencions europees. La planta europea d’Intel, en tot cas, no hauria de començar a produir xips fins al 2027.

Mentrestant, qui no para d'invertir en la fabricació de xips són les coreanes Samsung i SK Hynix i les taiwaneses TSMC i UMC, que sumen un total de 500.000 milions de dòlars en els cinc anys vinents. No és cap anècdota que l’hereu de l’imperi Samsung visités fa poques setmanes Veldhoven per implorar a l’empresa holandesa ASML que li proporcioni més maquinària per produir semiconductors de gamma alta. Se’n devia sortir, ja que Samsung ha anunciat aquesta setmana –avançant-se a TSMC– que té a punt els primers xips del món amb tecnologia de 3 nanòmetres, que són un 16% més petits, un 23% més ràpids i consumeixen un 45% menys que els de 5 nanòmetres, els més punters de l’actualitat. La coreana ja ha superat aquest any Intel com a líder mundial en facturació de semiconductors gràcies als xips de memòria, i s’ha proposat desplaçar TSMC del lideratge en processadors abans que acabi aquesta dècada.

Àsia vs. Unió Europea i els EUA

Amb aquest panorama, els plans de la Unió Europea i dels EUA per ser una mica autosuficients en semiconductors es queden molt curts. Per la seva banda, la Xina continua invertint en la fabricació de xips, uns 58.000 milions de dòlars el 2021, i ja va facturar 150.000 milions de dòlars, un 18% més que el 2020.

Tot indica que la intenció dels Estats Units d’acorralar la Xina en la producció de xips ha provocat l’efecte contrari: l’ha estimulat. Per la seva banda, el Japó tot just ha aprovat un pla d’inversió massiu en la fabricació de xips per recuperar el terreny perdut en els darrers anys. Fins i tot l’Índia preveu destinar 30.000 milions de dòlars a impulsar la seva indústria electrònica per reduir-ne el grau de dependència d’altres països, i Singapur atrau noves inversions en fàbriques de xips. Ningú no vol quedar enrere, ni tan sols Espanya, que ha reservat més de 9.000 milions d’euros procedents de fons europeus.

Els experts havien pronosticat un fort augment de la demanda de semiconductors en els anys que venen, passant dels actuals 600.000 milions al bilió de dòlars abans que acabi aquesta dècada. De fet, la facturació va créixer l’any passat un saludable 14%, però durant el primer trimestre d’aquest any ha registrat un lleuger decreixement (0,03%) respecte del trimestre anterior. És la primera vegada des de fa dos anys que la facturació d’un trimestre és més baixa que la de l’anterior.

Ara com ara, l’estancament és poc significatiu i el primer trimestre de l’any acostuma a ser fluix en vendes. Tot i això, pot indicar un canvi de tendència: en pocs anys podríem passar d’una manca de xips a una gran sobreproducció, que de retruc provoqués una caiguda dels preus i, consegüentment, de la facturació global dels semiconductors, encara que se’n venguessin més unitats.

La indústria de semiconductors ens té acostumats a pics, tant d’oferta com de demanda. Tanmateix, els nivells d’inversió actuals són tan elevats que si no es manté un bon ritme de creixement de la facturació de xips durant tota la resta d’aquesta dècada –i res no està garantit– moltes empreses no podran recuperar la inversió. Seria dramàtic que la fal·lera de molts països per voler ser autosuficients en xips acabés portant a la ruïna algunes de les seves empreses més emblemàtiques.