Miquel Grimalt: "El canvi climàtic no és el factor principal de la destrucció de la DANA"

PalmaMiquel Grimalt Gelabert (Manacor, 1961) és doctor en Geografia per la Universitat de les Illes Balears i una autoritat en plogudes i torrentades. Parlam amb ell de les darreres que han afectat Manacor

Quins són els factors atmosfèrics que fan que una torrentada ‘triomfi’?

— Perquè hi hagi una precipitació molt important s’han de combinar tres factors: un elevat grau d’humitat, inestabilitat a conseqüència d’aire fred a capes mitjanes i altes de l’atmosfera i, finalment, una acció de forçament com la que suposen les serres de Llevant; són un obstacle que obliga els vents de Llevant a ascendir. El major o menor grau dels factors explica que plogui més o manco. Al temporal passat hi havia una bona combinació d’aquests factors. Perquè la torrentada sigui excepcional ja hi intervenen altres factors de detall. Una gran riuada necessita intensitats molt fortes de precipitació, que el terreny ja estigui amarat per plogudes anteriors, que hi hagi obstacles que puguin retenir momentàniament l’aigua i després col·lapsar, entre d’altres. Aquest darrer dia, per sort, les intensitats de precipitació, que momentàniament foren brutals, es donaren a l’inici de l’episodi i encara no tot nedava, si s’haguessin donat a la part final de la tempesta, amb els terrenys inundats prèviament, hauria estat un veritable desastre.

Però pot no causar danys materials i ser potent igualment.

— Hi ha dos conceptes complementaris però no equivalents, un és la perillositat i l’altre, el risc, perquè una torrentada faci mal és imprescindible que vingui molta d’aigua, però perquè el perill es transformi en risc és necessari que hi hagi béns o persones exposats, per exemple edificis dins el pas de l’aigua i vehicles transitant per les carreteres que queden inundades, entre d'altres. El fet que el 28 d’octubre la ploguda hagi estat de nit, en un dia de la setmana amb pocs desplaçaments nocturns i en la part baixa de la temporada turística ha ajudat al fet que hi hagi hagut més pocs vehicles arrossegats o situacions de perill.

Aquesta era la torrentada que seqüencialment esperàvem després de la darrera de 1994?

— Entenc que la pregunta fa referència a si ha passat la torrentada que 'tocava' dins el repartiment d’aquests esdeveniments en el temps, tot tenint present que ja feia 30 anys que no en teníem. La distribució de les torrentades no segueix esquemes cíclics ni s’ajusta a una forma normal: per exemple, al sector de la badia de Palma no hi ha hagut cap torrentada grossa des de setembre de 1962, però això no vol dir que avui en dia hi hagi més probabilitat que se’n produeixi una a Palma que no a Sant Llorenç que només fa sis anys va rebre fort. L’estadística de fets extrems no funciona d’una manera simple, ni va per blocs ni reparteix equitativament dins el temps.

— Evidentment com més temps faci que no hi ha hagut una torrentada, segurament haurà crescut exponencialment el risc de rebre perquè els processos d’urbanització del territori han estat molt intensos i cada any que passa hi ha més població en àrees perilloses. I amb el temps es perd la memòria de viure en un lloc exposat i s’obliden les mesures de precaució.

— Si la pregunta és si pens que Manacor està lliure de perill perquè el torrent es va desviar, la resposta seria que no. Si ve una torrentada com la de setembre de 1989, una part del cabal es desviaria pel torrent nou, però si venia tant de cabal com el que va venir aquell any, una part significativa recuperaria el camí original i afectaria part de la zona urbana, i no en parlem si el cabal fos com el del 5 d’octubre de 1932, que va ser la més maleïda dels darrers 100 anys.

Quants litres per metre quadrat es van arribar a mesurar a la ciutat de Manacor la matinada de diumenge a dilluns? Són xifres ja considerades importants?

— Pluviòmetres no oficials, però de qualitat i gestionats per afeccionats amb coneixements del tema, com el que té Joan Cubells al Palau, mesuraren fins a 178 mm (litres per metre quadrat). És una quantitat molt notòria, més si es té en compte que els va ploure en només quatre hores.

— De fet, aquest observador, que mesura de fa dècades, mai no havia arribat a aquesta quantitat, ni tan sols els dies de torrentades de les dècades de 1980 i 1990. Per tant, al centre de Manacor som davant una xifra sense precedents dels darrers 40 anys.

El centre de la ciutat està preparat per absorbir-ho?

— Si es pensa en la barbaritat que és una pluja d’aquesta magnitud, els carrers, en conjunt, la varen suportar amb dignitat, no hi va haver negaments d’importància com, sens dubte, s’hagueren produït fa unes dècades.

— Evidentment tot és millorable, però amb una ploguda d’aquestes a la dècada de 1980, per exemple, el carrer de Muntaner hauria estat una veritable torrentera i a la Moladora o els Creuers s’hi hauria pogut anar en barca.

— Així i tot, bona part de les cases a Manacor degueren tenir problemes com teules que repixen, corrals que neden o aigua entrant per portals i finestrals, perquè les intensitats momentànies foren excepcionals.

Quants de litres van caure a la torrentada de Sant Llorenç?

— A la torrentada de 2018 a Sant Llorenç la quantitat de precipitació als punts crítics va superar àmpliament els 250 mm, però hem de tenir en compte que quan va venir el màxim de la torrentada llorencina, no havia plogut més que uns 170 mm, per tant, el que explica que enguany no hi hagi hagut aquells problemes és com ha plogut: el valor, la intensitat màxima, en quin moment s’ha produït i durant quant de temps s’ha mantingut.

Els llamps determinen la ferocitat d’una tempesta?

— En meteorologia sovint s’estableix una diferenciació entre tempestats virulentes (ara hi ha la mania de qualificar-les de severes) i les eficients. Les primeres duen associats fenòmens com una gran activitat elèctrica, calabruix o pedra, esclafits i fiblons; les segones van relacionades amb precipitacions molt importants. No sempre les tempestes que duen molt d’aparell elèctric són les que produeixen més precipitació, en tant que les tempestes que produeixen una gran pedregada sí que sempre solen dur molt de llamps associats.

— La passada tempesta no va venir acompanyada d’una tronadissa especialment esponerosa, el que passa és que amb uns niguls de base molt baixa, una part important de les descàrregues eren llamps nigul-terra i no llamps nigul-nigul (llampons) i això els oferia una espectacularitat addicional.

Què feim perquè una torrentada deixi de provocar tant de mal al Riuet de Portocristo? Ja és tard?

— El Riuet té mala solució, realment no és un torrent, sinó un estuari on finalitza un curs torrencial, al cap i a la fi és la mar i al fons d’una cala amb problemes de correnties (rissagues) i canvis importants del nivell de l’aigua segons la pressió atmosfèrica. A més, no s’hi poden aplicar solucions com als torrents com seria enfondir el llit perquè hi passi més aigua, tan sols es podria eixamplar fent que desapareguessin els passeigs i les terrasses. També es podria modificar el pont que no fes de presa fent-lo partir de mitjan costa, però ni així no hi hauria garantia que a les torrentades grosses no pujàs damunt els passeigs de les voreres.

— Temps enrere la riba del Riuet eren horts amb arbres fruiters que aprofitaven la humitat permanent del subsol i que si de tant en tant s’inundaven, no passava res. Les estructures que actualment, tant siguin terrasses de restauració com vehicles estacionats, són més sensibles a les torrentades.

El canvi climàtic influeix en la magnitud o virulència dels fenòmens viscuts aquesta setmana aquí o al País Valencià?

— Influeix en el fet que hi pugui haver un increment de freqüència, però realment l’increment és de danys perquè hi ha més ocupació de territori, tant d’infraestructures, com habitatges, com vehicles. El percentatge de responsabilitat directa del canvi climàtic no és menyspreable, però no és el factor principal.