Pedaços, flocs, flòbies o borrallons?

PalmaLa neu cau i, depenent de si en terra és banyat o eixut, aferra o no aferra. Però, mentre cau, els habitants de les Illes Balears de manera tradicional s'hi han referit amb diferents expressions. N'hi ha que diuen 'pedaços' i altres 'flòbies', mentre que 'flocs' és la manera més habitual utilitzada en català central i que els mitjans de comunicació han ajudat a estendre per sobre d'altres termes.

"Quan era al·lot i abans de desplaçar-me a viure a Barcelona, 'flòbia' era el mot que m'era més familiar perquè era el que s'utilitzava de manera majoritària a Mallorca. Per ventura també se sentia a dir 'borralló', però no era tan estès i el seu ús era més localitzat. En canvi, a Catalunya utilitzaven el terme 'floc' per referir-se a aquesta realitat", explica el lingüista i dialectòleg Joan Veny, autor de l'Atles Lingüístic del Domini Català.

Segons el filòleg santanyiner Cosme Aguiló, "flòbies' és el terme utilitzat de manera majoritària arreu de Mallorca". Tot i això, Aguiló mostra les seves reserves alhora d'assegurar si s'utilitza pertot. "Sens dubte és el més estès però, a qualque part de la geografia de l'illa podria ser que rebés una altra denominació. Allò cert és que una part del jovent per ventura desconeix aquest terme i es decanta per 'floc', per l'ús que en fan els mitjans de comunicació", comenta Aguiló.

D'ençà de l'inici de les emissions, els meteoròlegs d'IB3 utilitzen de manera habitual el mot 'flòbia'. "Decidírem utilitzar el mot 'flòbia', perquè aquest era el més emprat pel nostres observadors meteorològics, amb qui parlàvem de manera diària", explica el meteoròleg de la ràdio i televisió pública d'IB3 Miquel Salamanca, qui fa poc ha publicat El llibre de la neu, juntament amb Lluís Vallcaneres i Tomeu Bonet.

Salamanca afegeix més curiositats a la manera d'anomenar la neu. "Neu de pedaç' és aquella neu que en caure té una forma allargassada i si en terra no és banyat, aferra. La 'neueta' és un terme que es fa servir quan el pedaç és fi o el granet és petit. També hem recollit el terme 'pàmpol de neu', que és una exageració per referir-se als pedaços quan tenen una mida considerable, per semblança a una fulla de figuera. Fins i tot, a una dona del Llevant li sentirem a dir 'pampuleia", distingeix el meteoròleg.

L'autor de El llibre de la neu afegeix més curiositats sobre el vocabulari del fred: "La paraula 'gandaina' s’atribueix a un oratge molt fred i penetrant, propi dels dies de neu i que a vegades també es fa servir quan ve acompanyat de neueta fina. Finalment, existeix la 'neu mesclada', per referir-se a l’aiguaneu, precipitació que barreja gotes d’aigua i flòbies de neu".

Quallar o aferrar

Segons Salamanca, "a les Balears s'ha utilitzat de manera tradicional el verb aferrar per anomenar que la neu en tocar terra no es fon i persisteix". És per aquest motiu que els mitjans en català de les Illes Balears, a diferència dels mitjans en català d'altres territoris, es decanten per l'ús d'aferrar. "Quallar, tot i que molts mitjans l'utilitzen, hi ha lingüistes que asseguren que es tracta d'un calc del castellà cuajar. Altres maneres de referir-s'hi és dir 'la neu es posa' o 'la neu pren'", aclareix Salamanca.

El conglaç de cocons o bassiots

Cosme Aguiló afegeix una altre curiositat lingüística a la llista relacionada amb el fred, la neu i el gel. "Sabeu com antigament s'anomenava el vidre de gel que es forma damunt l'aigua dels bassiots –bassals, que en deim a Santanyí– o dels cocons?", pregunta el filòleg. "Idò d'això en deien conglaç. En la meva vida només ho he sentit a dir a dues persones en dos moments i llocs diferents. Fa molts d'anys ho vaig sentir a dir a un home de Santanyí i a un altre d'Artà que no tenien cap relació entre ells", respon el lingüista santanyiner.