Sa Llotja es consolida com a referent dels pescadors de Menorca

Aquesta peixateria va ser creada per un grup de sis pescadors en plena època de crisi per combatre els elevats costos de la venda del producte de manera individualitzada

Ivan Martín
20/08/2018
5 min

MaóEl mes de juliol passat es va complir el cinquè aniversari del naixement de Sa Llotja, la peixateria creada per un grup de sis pescadors en plena època de crisi per combatre els elevats costos que suposava la venda del producte de manera individualitzada. Aquest objectiu es perseguia des de feia estona i quedava materialitzat en un projecte de ciutat però amb els esforços del sector pesquer. Un edifici en desús, propietat de l’Autoritat Portuària de les Illes Balears, acollí la idea.

Avui dia, Sa Llotja és un referent per a particulars, majoristes i restauradors. La seva ubicació, just a primera línia del port de Maó, escenifica el canvi de mentalitat: de viure d’esquena a la mar a promoure la cultura marinera i aprofitar els recursos de la Mediterrània.

Biel Morro és un dels professionals del sector pesquer que no va dubtar, de primer moment, a encapçalar una idea en uns anys de serioses dificultats econòmiques. Morro explica que “tres armadors d’arts menors, un mariscador i dos d’arrossegament vàrem impulsar aquest projecte, i la veritat és que estam molt contents amb els resultats. Per a nosaltres ha estat una millora considerable, perquè les captures van directament al punt de venda, sense intermediaris. És un servei molt còmode, ja que les pesam, les etiquetam i les enviam cap allà, sense la problemàtica de cercar compradors. Hem unificat instal·lacions i cobram sense retards, cada final de setmana”.

Sa Llotja és, ara per ara, tot un exemple d’associacionisme, però els inicis no varen ser senzills. De fet, Biel Morro recorda que “vaig presentar la idea en època de crisi a la Confraria de Pescadors de Maó en dues assemblees generals. No va tirar endavant, sobretot perquè molta gent tenia por. De tota manera, en traslladar a cinc professionals el projecte, varen reaccionar satisfactòriament i, després de cinc anys, podem assegurar que cada temporada anam a més”. Sobre les reticències inicials d’alguns pescadors de la Confraria, Morro detalla que “el sistema a Maó és molt particular, ja que cada pescador té els seus clients per fer la venda directa. A aquells que tenien tot el producte col·locat, els feia por endinsar-se en un altre sistema desconegut”.

Les vendes a Sa Llotja beneficien a tothom. Aquesta és una de les claus per entendre’n l’èxit. La venda directa a l’edifici, diu un dels fundadors, “ha estat vital, perquè permet obtenir millors preus i beneficis. D’aquesta manera, hi ha més marge que si les vendes es produeixen a restauradors o majoristes. No hi ha intermediaris, i el sistema representa menys despeses a les empreses, perquè cal pensar en la infraestructura emprada pel que fa a màquina de gel, el vehicle de transport i altres despeses derivades del procés posterior a la pesca”.

D’altra banda, Biel Morro explica un avantatge substancial per als pescadors. Mentre que abans cobraven al cap d’un mes, en aquests moments a finals de cada setmana ingressen pel valor del producte servit. A més, Sa Llotja gaudeix d’un ampli ventall de peix i marisc. “Com que a dins hi ha tot tipus de pescadors i diferents especialitats de pesca, el client hi troba pràcticament de tot. Sens dubte, el producte que més venem a l’estiu és la gamba vermella, l’escamarlà i la llagosta. En canvi, els hàbits varien a l’hivern, quan tenen més sortida peixos com els molls i la rajada”, afegeix Morro.

El punt de venda ubicat al mateix port de Maó representa una ocasió immillorable per donar a conèixer el producte autòcton. Residents i visitants coneixen l’existència de Sa Llotja, i les facilitats i comoditat per accedir-hi són tot un luxe. Cal dir que, a banda d’aquest punt de venda, el creixement dels pescadors s’estén fins al mercat del peix de Maó, on també hi ha un altre indret per col·locar el material. Finalment, la tercera ubicació és al polígon industrial d’Alaior, la Trotxa. En concret, el punt de venda es troba a l’interior de la Cooperativa de Sant Crispí. Biel Morro creu que “l’expansió experimentada en aquests primers cinc anys és rotund. Vàrem començar amb tres treballadors i ara mateix en tenim onze, tots amb contracte i unes condicions laborals òptimes”.

Morro agraeix el fet que “els principals consumidors siguin els residents menorquins i, a continuació, aquells que tenen a l’illa una segona residència. Darrerament també hem notat molt client d’embarcacions que atraquen al port de Maó i venen a adquirir producte fresc per al seu cuiner. Hem tingut un elevat grau d’acceptació i n’estam molt contents”.

L’edifici de Sa Llotja està dividit en dues parts: una de frontal, en la qual es posa a la venda tot tipus de producte dirigit a particulars, i una segona part, que configura el bloc de darrere de l’edifici i que és el punt de venda per a majoristes, hotels i restauradors. Finalment, Biel Morro emfatitza l’ajut rebut per l’Autoritat Portuària de les Illes Balears amb la cessió de l’edifici: “N’estam molt satisfets, perquè té unes dimensions i ubicació idònies per a nosaltres. L’interior del local presentava desperfectes, però hi hem realitzat fortes inversions per arreglar-ho, a més d’adequar l’establiment.

Tots els esforços han valgut la pena. Pagam un lloguer a canvi d’emprar les instal·lacions. Crec que tots hi hem sortit guanyant”. A banda de tota la varietat de peix i marisc, els impulsors de Sa Llotja no queden de braços plegats. Donar un valor afegit al punt de venda és un dels reptes i per aquest motiu comercialitzen, amb èxit, suc de peix. Hamburgueses o croquetes de peix complementen l’oferta.

Pito Quintana, el motor

El patró major de la Confraria de Pescadors de Maó és un símbol del sector pesquer a la zona de Llevant. Inquiet en tots els àmbits de la seva vida, Pito Quintana ja va parlar d’aquesta possibilitat anys abans de constatar-se l’entrada a l’edifici annex a la Casa del Mar, que anteriorment era una botiga de la coneguda empresa nàutica Pedro’s Boat Center. La idea que duia Quintana es va acabant implantant: punt d’emmagatzematge i de venda. El projecte prenia forma. Les actuals dependències de Sa Llotja varen passar a ser propietat de l’Autoritat Portuària de les Illes Balears després d’un procés d’expropiació al propietari anterior, en aplicació de la Llei de ports. Quintana sempre havia somiat en una iniciativa d’aquestes característiques i l’any 2013 arribà l’històric moment. Els pescadors paguen religiosament un lloguer i també hi han realitzat millores.

El màxim responsable de la Confraria de Pescadors de Maó es mostra nostàlgic amb tot el que ha envoltat, i dificultat, el que ara ha esdevingut Sa Llotja. Quintana és conscient que “avui dia és un referent en l’àmbit menorquí. Va ser complicat, perquè eren temps de crisi i no vàrem rebre ajut de cap administració. Només l’Autoritat Portuària de les Balears va respondre afirmativament a la nostra petició i són els únics que varen confiar en el sector pesquer sense posar-hi cap impediment”.

Per Quintana, “és un sistema molt còmode per a tothom. Les embarcacions grosses eviten augmentar despeses i en varen notar la posada en marxa. En total, ens subministren una desena de vaixells aproximadament. Tenim tot tipus de peix menys llobina, que portam de fora perquè n’hi ha força demanda i pescar-la a la nostra costa és impensable.

Una font d’ingressos que està a l’alça els darrers temps són les comandes de iots d’un poder adquisitiu rellevant. El patró major admet que “representen una entrada de diners elevada. Fan els encàrrecs a través dels consignataris o bé els mateixos mariners venen a Sa Llotja. Sembla que s’ha posat de moda i a nosaltres ja ens va bé, és clar”, afirma.

La facturació anual de Sa Llotja supera notablement el milió d’euros, una quantitat que satisfà els creadors de la iniciativa, confirma la viabilitat del projecte i posa de manifest les potencialitats dels recursos naturals de Menorca. La col·laboració institucional, en aquest cas amb l’Autoritat Portuària de les Illes Balears, també ha esdevingut una fita que simbolitza el futur i la garantia d’un sector pesquer illenc fort i unit.u

stats