Una feina dedicada a salvar vides humanes

Estar a l’aguait de tot el que succeeix a la mar no és senzill. I més quan ens referim a un territori illenc com Menorca. Una embarcació és un símbol del port de Maó, i la fa especial el personal que amb dedicació, atenció i capacitat de resposta la tripulen. L’embarcació Antares és la joia de la corona de Salvament Marítim. Salvar vides humanes és el principal repte que, ara per ara, és important mencionar que s’està efectuant a Menorca. El patró de l’ Antares és Tolo Coll. Ell ens embarca en aquesta aventura per tal de copsar les sensacions que la tripulació manifesta en el dia a dia d’una jornada laboral.

Tolo Coll explica que “a cada llanxa hi ha dues tripulacions; cada una es compon d’un mecànic, un patró i un mariner. Estam en permanent activitat durant les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Cada tripulació fa una setmana de guàrdia i després canvia a l’altre grup. En total a Menorca som 12 efectius”. La vida a l’interior de l’ Antares requereix, com reconeix Tolo Coll, “un horari de permanència, perquè, a part d’atendre emergències, fem el manteniment de l’embarcació i les gestions d’oficines, de tràmits burocràtics. Tenim un temps de resposta de 20 minuts, d’ençà que es rep la telefonada al centre de salvament fins que sortim a la mar, una capacitat de resposta molt ràpida. Quan som a ca nostra, també estam operatius les 24 hores. Has d’estar a prop de la llanxa, ja que estant de guàrdia no pots partir al Mercadal o Ciutadella”.

L’ Antares és una institució a Maó. La seva arribada, l’any 1999, ha significat un punt i a part per a Salvament Marítim. L’embarcació “ha fet molta feina durant aquest període” i, des de l’any 2007, ja té companyia amb la presència a Ciutadella d’una segona nau, un poc més reduïda, i que “ens lleva molta feina”, remarca el patró de l’’Antares’. De fet, Tolo Coll detalla que “quan teníem un servei a Ciutadella, implicava moltes hores, especialment a l’estiu. Molta gent procedent de Catalunya venia a Menorca amb el seu veler i les avaries o incidències eren un clàssic. Des de l’arribada d’aquesta llanxa a Ciutadella, el temps de resposta també ha disminuït considerablement”. L’ Antares té unes dimensions de 20 metres d’eslora, mentre que la segona embarcació de Salvament Marítim a la zona de Ponent, l’ Aldebarán, uns 15 metres.

La temporada alta

Curiosament, a la mar també tenim temporada alta turística. Malgrat que a l’estiu predominin les bones condicions meteorològiques, el volum de naus que naveguen pel litoral menorquí s’imposa a l’adversitat de la mar en els mesos d’hivern. El patró de l’ Antares també admet aquesta circumstància i comenta que “per nosaltres la temporada alta comença al juliol i acaba a final d’agost, però els darrers anys s’està estenent fins a mitjan setembre. La nostra referència són les sortides que fem per donar resposta a emergències. En temporada alta arribam a fer-ne tres de seguides”.

Pel que fa a les cridades que solen arribar a Salvament Marítim, les més habituals són remolcaments d’embarcacions per avaria, a més de varades damunt les roques o arena. Precisament, aquesta és l’emergència que encapçala el rànquing d’avisos d’aquest estiu. D’altra banda, fora de la temporada, Salvament Marítim realitza múltiples evacuacions mèdiques. En aquest sentit, Tolo Coll ressalta que “Menorca és un pas de molts creuers, ferris que fan la línia França-Algèria, i és un pas de vaixells molt gran. Algun tripulant es pot posar malalt, ha pogut patir un accident o qualsevol cosa. A nosaltres ens toca fer-ne l’evacuació. L’anam a cercar, l’evacuam i el portam a terra, on ens espera una ambulància de l’112. Depèn dels anys, però la mitjana d’evacuacions se situa entre 10 i 12”.

Salvament Marítim també vetlla per la preservació del Medi Ambient. A vegades s’ha actuat davant petites taques d’oli que han aparegut. Coll recorda que “a la mar pot passar de tot” i detalla zones com “la bocana del port de Maó, on enguany sorprenentment han varat damunt la roca diverses embarcacions en un curt termini de temps. És curiós perquè altres anys pràcticament no ens n’hem trobada cap en aquest punt. En desconeixem els motius, la mar té aquestes coses”. Tret de la bocana del port de Maó, el patró de l’ Antares esmenta Binisafúller: “En aquesta zona hi ha roques que no estan a la vista de l’embarcació i acostumen a topar i provocar l’entrada d’aigua a l’embarcació. Cal dir que nosaltres duim autobombes per buidar d’aigua la nau afectada. En tenim d’elèctriques, de gasoil, i la veritat és que van molt bé. Si no podem treure l’embarcació, han de contractar una empresa privada especialitzada, per fer-li l’arranjament i traslladar-la a l’exterior”.

Objectiu: salvar vides humanes

Tot i que queda clar que la majoria d’intervencions no revesteixen gravetat o risc real de perdre una vida humana, Tolo Coll és conscient que l’únic objectiu que tenen a Salvament Marítim és el de “salvar vides humanes. Si podem, també ho fem amb l’embarcació, però tenim molt clar que primer són les persones i la nostra missió és salvar la vida”.

Un bon exemple del que estam parlant, i tendència en els darrer anys a Menorca, és l’afició creixent pel món del caiac. Coll comenta que “com que hi ha més practicants d’aquest esport, els incidents augmenten”. Hi ha un cas recent que encara continua a la retina del patró de l’ Antares. Un exatleta olímpic patí un accident amb caiac a la costa menorquina i va ser necessària la intervenció de Salvament Marítim. Tolo Coll recorda que “a aquest noi li va venir de 5 minuts, el rescat es va produir al límit i, quan el vam trobar, estava surant, obrint la boca i s’enfonsava com si s’hagués donat per vençut. El vam treure tot d’una, però amb hipotèrmia, i quedà ingressat a l’UCI del Mateu Orfila de Maó durant uns dies. És una satisfacció personal salvar una vida i et fa sentir molt útil. En qualsevol cas, també les víctimes travessen un procés dur i, quan recuperen la serenor i analitzen que han estat a punt de perdre la vida, són molt agraïts i ens feliciten per la feina feta”.

Finalment, i amb vista al futur, Coll confia que les autoritats competents, en aquest cas el Ministeri de Foment, atenguin les reivindicacions sindicals i puguin destinar a Menorca un mariner més perquè per segons quines feines és necessària aquesta figura. A més, quan Salvament Marítim requereix llençar a l’aigua una pneumàtica, es desplacen a bord dos efectius i en deixen únicament un a l’ Antares. Per tant, quatre tripulants seria idoni.

73 embarcacions i 11 helicòpters

Salvament Marítim està configurat per quatre bucs polivalents contra la contaminació marina, deu remolcadors, quatre embarcacions tipus Guardamar i 55 d’intervenció ràpida, denominades salvamares; en total, 73 embarcacions. Els mitjans de Salvament no tenen una ubicació geogràfica concreta, a excepció dels 20 centres de coordinació.

D’altra banda, Salvament Marítim també complementa les unitats d’aigua des de l’aire. Així, onze helicòpters i tres avions estan específicament preparats per dur a terme tasques de recerca i salvament marítim. Són les unitats ideals quan s’ha de menester una actuació immediata a causa de la gravetat de situacions en les quals hi ha vides en joc. Totes les unitats depenen del Ministeri de Foment.