Vinyetes de realitat: 10 còmics de no-ficció recents

BarcelonaL’època en què el còmic de no-ficció era cosa d’un grapat de franctiradors com Joe Sacco, Art Spiegelman o Guy Delisle ja és història. La nòmina d’autors que es desmarquen de la ficció tradicional és més llarga que mai i les llibreries tenen una oferta cada vegada més variada de còmic periodístic, assaigs en vinyetes, recreacions històriques i obres divulgatives. L’arribada del segell especialitzat en no-ficció Garbuix Books, l’aposta desacomplexada de grans editorials com Planeta i Penguin Random House i, en l’àmbit català, l’aparició del Premi ARA de Còmic de no-ficció han propiciat un petit boom del gènere. Aquestes són 10 de les obres més interessants que s’han publicat en els últims mesos.

"Una investigació il·lustrada sobre la creativitat" és el subtítol del còmic amb què el nord-americà Grant Snider medita sobre les idees i els processos per donar-los forma. El tema pot semblar àrid, però no la forma que tria Snider: petites historietes d’una o dues pàgines que reflexionen amb humor sobre la inspiració, el treball creatiu, els cicles emocionals de les idees, etc. Més que grans dissertacions, La forma de las ideas ofereix petits haikus gràfics que busquen el somriure i la identificació. Snider s’esforça a canviar d’estil i format les historietes per no caure en la rutina, però així i tot no és un còmic per llegir d'una tirada sinó en petites dosis, degustant uns gags que, en els moments més inspirats, poden recordar a l'humanisme resignat de Quino.

Després de parlar amb prop de 1.100 persones, la comissió del Parlament japonès que investigava l’accident de Fukushima va concloure que la tragèdia no havia sigut culpa del tsunami sinó de "multitud d’errors i negligències deliberades" de Tepco, la gran empresa energètica japonesa. L’informe de la comissió és la base documental de Fukushima.Crònica de un accidente sin fin, que recrea l’accident i els dies posteriors amb un esperit semblant al de la sèrie d’HBO Chernobyl: posant en valor el sacrifici i coratge d’alguns treballadors -especialment la figura heroica del director de la central, Masao Yoshida- i denunciant la negligència criminal d’empresaris i polítics.

Un dels millors còmics en català dels últims anys és aquest recull de testimonis de dones grans de les Terres de Lleida que van ser mares en la postguerra. Les experiències de criança i maternitat que relaten van del surrealisme a l'esgarrifança passant per la indignació. Com Ana Penyas a Todas estamos bien, Mariona Visa dona veu a una generació silenciada amb l'ajut de sis il·lustradores que donen forma i color –un apropiat bitò negre i vermell– als records sobre una època sense educació sexual en què experiències com la regla, l'embaràs, el part o la sexualitat eren fenòmens estranys, misteriosos i terribles. El rigor de Visa i la sensibilitat de les sis dibuixants fan de Padrines una obra important de la no-ficció catalana.

En un estil que recorda l’Scott McCloud assagístic, Edward Ross va fer servir les vinyetes per reflexionar sobre la història del cinema a l’excel·lent Filmish (Reservoir Books, 2017). El seu nou assaig gràfic està dedicat a la seva altra passió: els videojocs. A Gamish, Ross s’interroga per les arrels antropològiques de l’impuls humà de jugar i planteja un recorregut històric des dels prototips dels anys 50 fins als jocs supervendes de l’actualitat. El còmic funciona com a porta d’entrada amable a l’univers del videojoc, però també interessarà els gamers bregats en mil partides.

Amb el magnífic La grieta (Astiberri, 2017), el periodista Guillermo Abril i el fotògraf Carlos Spottorno van desenvolupar, gairebé per atzar, un fascinant format híbrid entre el còmic i la fotografia que tornen a recuperar a La falla, obra que segueix reflexionant sobre les esquerdes del projecte europeu però ja no a través de les fronteres externes, sinó la de la regió del Tirol del Sud que separa Itàlia d'Àustria. Les ferides de la Primera Guerra Mundial, l'emergència del nacionalisme i el pes geopolític del paisatge majestuós dels Alps s'examinen en un títol clau del còmic periodístic actual.

El camí iniciat pels assaigs gràfics feministes de Liv Stromquist el segueixen ara Elizabeth Casillas i Higinia Garay. La palabra que empieza por A passa revista a la història cultural, social i jurídica de l’avortament a Espanya i a la resta del món amb un dibuix estilitzat i lleuger que ajuda a pair la duresa del tema. Amb la vehemència argumental del còmic activista suavitzada pel sentit de l'humor del feminisme pop actual, l'obra de Casillas i Garay destaca per la seva habilitat a l’hora de traslladar el seu discurs polític al llenguatge de la historieta.

Extinciones és un bon exemple de com el còmic de no-ficció pot incorporar estratègies de la ficció per aconseguir els seus objectius. La història dels dos periodistes que filmen un equip científic que estudia el canvi climàtic a Heyerdahl Island és tan fictícia com aquesta illa inventada de l'àrtic, però serveix al biòleg Jean-Baptiste de Panafieu i el dibuixant Alexandre Franc per compartir d'una forma amable i divertida els seus coneixements sobre les diverses extincions massives que s'han produït en el nostre planeta: les cinc anteriors i la sisena en què ens trobem immersos ara mateix. Una obra modèlica i astuta de divulgació en vinyetes.

L'autor català que primer i millor va esculpir la seva vida en vinyetes, Ramón Boldú, canvia de terç a Bat Alan. Biografía de un asesinato social per explicar la vida de l'Alan, un noi trans que després de patir bullying a l'escola es va suïcidar als 17 anys. Tot i el gir cap al còmic de denúncia, Boldú es manté fidel al seu estil fresc i naturalista copsant l'ambient familiar i la personalitat del noi amb el traç viu i l'empatia de sempre, sense caure mai en el tremendisme. És el millor homenatge que podia fer-li a l'Alan: celebrar la seva vida.

Premi Eisner al millor còmic de no-ficció i millor novel·la gràfica del 2020 segons el New York Times, Kent State recrea amb esgarrifosa exhaustivitat l'escalada de tensió que es va produir el 1970 a la Universitat de Kent i que va culminar amb la Guàrdia Nacional obrint foc contra manifestants pacifistes. Resultat: quatre morts, vuitanta-nou ferits i una nació en xoc. Més ambiciós que a Basura o Mi amigo Dahmer, Derf Backderf fa un treball increïblement documentat –només cal veure les 25 pàgines de notes que inclou al final– per reconstruir el dia en què els Estats Units van perdre la innocència. L'obra es pot llegir en català gràcies a l'Editorial Finestres, que també en el seu catàleg té un meravellós long-seller de la no-ficció moderna: Els ignorants, d'Étienne Davodeau, que La Cúpula havia publicat abans en castellà.

Un dels autors a seguir del periodisme gràfic actual és el britànic Darryl Cunningham, que després d’investigar l’origen i les evolucions ideològiques dels magnats Jeff Bezos, Rupert Murdoch i Charles i David Koch a Multimillonarios (Panini, 2020) estudia ara l’ascens al poder de Vladímir Putin des de la seva infància al Leningrad soviètic fins a la presidència (vitalícia?) de Rússia. Un recorregut panoràmic i documentat que para atenció als escàndols, crisis i guerres del règim de Putin per oferir un retrat esfereïdor d’un dels personatges claus del que portem de segle XXI.