14/12: Sense retorn

Alguns mitjans especulen amb la possibilitat que Joan Carles I torni a Espanya entorn d’aquest Nadal. Si tornés, no se m’acut com podria explicar-ho. Un retorn sense que hagi canviat res de substancial des que es va expatriar -i si hi ha algun canvi, és més aviat en contra seva- convertiria la seva sortida, que es va vendre com un acte de patriotisme i de lleialtat amb el seu fill, en un gest absurd sense cap valor, com si hagués decidit anar-se’n frívolament de vacances. Si va marxar per sortir del focus que l’interrogava, si torna s’hi posa altra vegada. Si volia descarregar de pressió la monarquia, tornant incrementa encara més la pressió. Si la sortida es podia interpretar com un reconeixement de culpabilitat, la tornada sense que hi hagi res que l’exculpi només es podria interpretar com una exhibició impúdica d’impunitat. Si volia que marxar fos llegit com un gest d’expiació, la tornada ho converteix en una fugida dictada pel pànic. Si les especulacions són un globus sonda, crec que el seu retorn seria absurd i que no li convé ni a ell ni al seu fill ni a la institució que encarnen. Per entendre’ns, tornar ara seria pitjor que no haver marxat. No és explicable ni justificable, ni en nom de la misericòrdia pròpia de Nadal.