EL CATALÀ A LES AULES
Misc29/05/2022

144 hores per pactar dues paraules i salvar el consens pel català

L’ARA reconstrueix les negociacions entre els partits sobre la llei per respondre a la sentència del 25%

NÚRIA ORRIOLS GUIU QUIM BERTOMEU / MARC TORO CESC MAIDEU / XAVI TEDÓ
i NÚRIA ORRIOLS GUIU QUIM BERTOMEU / MARC TORO CESC MAIDEU / XAVI TEDÓ

BarcelonaDimarts passat hi havia d’haver fumata sobre el pacte pel català. Però a primera hora del matí ningú sabia si al final seria blanca o negra. Tot l’optimisme que fins dilluns impregnava les cúpules d’Esquerra, Junts, el PSC i els comuns desapareix dimarts prop de les nou del matí quan els socialistes decideixen plantar-se. No tenen més marge: des de divendres que hi ha contactes entre Salvador Illa i Alícia Romero (PSC) amb Jordi Sànchez i Mònica Sales (JxCat) per tal de trobar la fórmula per definir l’ús del castellà després de la sentència del 25% del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). I no hi ha manera d’arribar a un acord: el PSC vol usar el terme “ús curricular” mentre que Junts demana que es parli d’“ús” de llengües oficials en genèric. Els socialistes no ho veuen i fan marxa enrere. Dimarts a primera hora tornen a un redactat similar al pacte del 24 de març, del que Junts s’havia despenjat i al que no pot tornar. Salten totes les alarmes: hi ha una quinzena de versions del text i s’acaba de retrocedir, pràcticament, a la primera. ¿Com s’arriba a aquest punt? Si tenien un acord el 24 de març per reformar la llei de Política Lingüística, com acaben els partits negociant una llei ad hoc per respondre a la sentència? L’ARA ha reconstruït les negociacions que han salvat el consens pel català amb testimonis de totes les parts.

Recapitulem. Les crítiques de les entitats pro llengua i el malestar intern porten Junts a desmarcar-se definitivament de l’acord inicial el 12 de maig, malgrat que tres dies abans el TSJC havia donat quinze dies a la Generalitat per complir de forma “forçosa” la sentència del 25%.

Cargando
No hay anuncios

Creuen que hi ha d’haver només un decret llei del Govern que assumeixi la responsabilitat de fixar els projectes lingüístics davant dels centres educatius i rebutgi els percentatges en l’ensenyament. Tot es complica. Però el dilluns 16 de maig es reuneixen els òrgans de coordinació d’ERC i Junts i els republicans es mostren disposats a tirar endavant el decret llei que proposen els de Carles Puigdemont. L’endemà, a les 8 del matí, hi ha una altra trobada clau a la Casa dels Canonges: hi són el president Pere Aragonès, Sergi Sabrià, Marta Vilalta, Laura Vilagrà, Natàlia Garriga i el secretari de política lingüística, Francesc Xavier Vila, per part dels republicans; i en representació de Junts hi ha el vicepresident, Jordi Puigneró, Jordi Sànchez, Albert Batet, Laura Borràs i, de forma telemàtica, Jordi Turull. D’allà en surt un pacte: el Govern farà un decret llei, però també es promourà una nova normaad hoc al Parlament amb què s’intentarà sumar-hi el PSC i els comuns. No hi ha una altra aritmètica possible: la CUP ja ha advertit que no jugarà en aquesta negociació, el Govern necessita En Comú Podem per convalidar el decret i els de Jéssica Albiach no hi seran sense els socialistes.

Cargando
No hay anuncios

El grup de WhatsApp

Comencen a succeir-se les negociacions frenètiques al Parlament. “No havia fet mai tants quilòmetres pels passadissos”, diu un dels negociadors, ja que els despatxos d’ERC i Junts estan al cantó oposat dels del PSC i comuns. Dijous 19 de maig Romero crea un grup de WhatsApp que serà determinant per a la negociació: “Consens català”. No hi ha foto de perfil, però hi són Marta Vilalta i Mònica Palacín (ERC); Esther Niubó i la mateixa Romero (PSC); Mònica Sales i Francesc Ten (JxCat) i David Cid i Jèssica Gonzàlez (comuns). Hi ha bona relació entre tots ells i això facilita l’entesa. “El tarannà de tots els implicats ha sigut clau per arribar a un acord”, diu un d’ells. No es planteja que hi hagi ningú de la CUP: “En dos mesos no hem participat en cap reunió de treball ni negociació”, lamenten els cupaires, a qui se’ls va comunicar que “preferien que hi fos el PSC”.

Cargando
No hay anuncios

A l’hora de negociar , els grups implicats parteixen d’un text que han pactat primer Esquerra i Junts i que és inassumible per al PSC: es diu que “en cap cas” s’han d’establir percentatges a l’ensenyament per a les llengües oficials i això entra en col·lisió amb la sentència. Els socialistes, que aconsegueixen excloure el rebuig explícit a les quotes, volen deixar clar que el castellà ha de ser definit com a llengua d’aprenentatge, una de les línies vermelles per a Junts. Es donen espai durant tot el cap de setmana -tot i els contactes telefònics- i dilluns el matí cada formació reuneix la seva executiva.

Els partits comparteixen la informació. En el cas de les negociadores del PSC, que validen cada pas amb Illa i Miquel Iceta, mantenen contactes amb l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau (CiU) o el professor de sociolingüística de la UAB Albert Branchadell. Per part de Junts, hi té un rol el secretari general d’Exteriors (i ex número dos de Cultura) Lluís Baulenas i la diputada Anna Erra. Joan Ridao, president de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, i el secretari de Govern, Xavier Bernadí, assessoren ERC, mentre que els comuns estan en contacte permanent amb el diputat al Congrés i professor Joan Mena.

Cargando
No hay anuncios

El desllorigador

Però tornem al principi d’aquesta crònica, el dimarts 24 de maig quan salten totes les alarmes. El dia abans, Junts inisteix en eliminar la definició de “curricular” del castellà i el PSC no ho accepta. En un tour de force, els socialistes responen dimarts al matí amb una nova versió del text que recupera l’essència de la llei de política lingüística. Tot està a punt de trencar-se i Vilalta i Cid corren cap a despatx de Romero per intentar salvar-ho. Allà acorden una última reunió telemàtica a quatre bandes a mig matí i finalment sorgeix el consens. PSC i Junts pacten un terme mig acceptable per les dues bandes: “ús curricular i educatiu” del castellà. Els de Puigdemont ho avalen, malgrat que en una reunió immediatament posterior del grup parlamentari hi ha veus de l’entorn de Borràs que reclamen deixar fora el PSC i intentar una majoria del “52%”. En una línia similar, dilluns al Palau de la Generalitat ja hi havia hagut una reunió amb els partits independentistes, Òmnium, Som Escola i Plataforma per la Llengua.

Cargando
No hay anuncios

Són quarts d’una del migdia i només falta una reunió per arribar al final: el primer secretari del PSC i cap de l’oposició, Salvador Illa, es reuneix amb el president, Pere Aragonès, a la Generalitat i queden clars els termes de l’acord pel català. A la sortida el socialista ho comunica a Sànchez i Albiach i després de dinar tots saben ja que la fumata serà blanca. La reunió definitiva es fa als despatxos d’Esquerra, on es rubriquen les firmes a la proposició de llei amb prou temps per entrar la iniciativa al registre abans de les sis. S’informa a Òmnium -que avala el text, a diferència del primer acord del 24 de març- i a Plataforma per la Llengua, que se n’acaba desmarcant.

Però encara hi ha un darrer ensurt abans no s’acaba el periple. Quan el pacte ja està tancat i tots parlen de com sortiran a la foto davant la premsa -o fins i tot d’anar a fer un sopar i un gintònic un cop s’aprovi la llei-, els negociadors de Junts -Batet, Sales i Sànchez- es tanquen de cop al despatx de Josep M. Jové (ERC). El silenci s’apodera de la resta: tenen molt present com JxCat es va despenjar el 24 de març després de signar el pacte. Hi ha algun incendi, els confessen quan surten, però aquest cop serà un foc controlat.