25 personalitats que ens han deixat aquest 2024

Aquest 2024, com cada any, ens han deixat de manera més o menys esperada nombroses personalitats d'àmbits molt diferents. Figures destacades del món de l'art, la música, el cinema, l'esport, l'empresa o la política que deixen un llegat d'abast nacional, estatal o internacional. A sota d'aquestes línies hem volgut recopilar 25 d'aquests noms, els obituaris dels quals han estat publicats a l'ARA al llarg dels últims dotze mesos.

Franz Beckenbauer

Llegenda del futbol alemany

Campió del món com a jugador (1974) i com a entrenador (1990), Franz Beckenbauer va revolucionar el futbol tant des de la gespa com, més tard, des dels despatxos. La llegenda va morir amb 78 anys el 7 de gener del 2024. Conegut com el Kàiser, va ser pioner en la modernització del Bayern de Múnic, el club de la seva vida: en va ser jugador, entrenador i dirigent.

Ventura Pons

Director de cinema

El cineasta més prolífic en llengua catalana, Ventura Pons, va morir el 8 de gener als 78 anys. Director, guionista i productor de ressò internacional, va deixar una filmografia de més de trenta pel·lícules, entre les quals hi ha El vicari d’Olot (1981) i Què t’hi jugues, Mari Pili? (1991). Director de teatre abans de fer el salt a la gran pantalla, pels seus films van passar grans noms de la interpretació com Josep Maria Pou, Lluís Homar, Anna Lizaran o Núria Espert.

Aleksei Navalni

Opositor rus

Després de dos mesos tancat en una de les presons més dures de Rússia, l’opositor al Kremlin Aleksei Navalni va morir el 16 de febrer als 47 anys. Considerat el crític més ferm de Vladímir Putin, Navalni complia diverses condemnes que, des d’Occident, es consideraven de motivació política. Segons van informar els serveis penitenciaris, l’opositor va morir de cop i volta després de "perdre el coneixement" mentre passejava per dins de la presó.

Akira Toriyama

Dibuixant, creador de 'Bola de drac'

Akira Toriyama, un dels autors que més sèries de manga ha venut de tots els temps, va morir l'1 de març als 68 anys a causa d'un hematoma subdural agut. Conegut sobretot com a creador de Bola de Drac, còmic precursor de l'expansió del manga a escala global, a Catalunya els seus dibuixos van acompanyar la immersió lingüística de molts joves. A banda de les aventures de Son Goku, que ara es poden tornar a veure al 3Cat, també va ser l'autor de Dr. Slump, una altra sèrie de gran èxit a TV3.

Richard Serra

Autor de les monumentals escultures d'acer del Guggenheim de Bilbao

L'artista Richard Serra, de pare mallorquí i mare ucraïnesa, va morir el passat 26 de març a causa d'una pneumònia. Serra, que tenia 85 anys, és considerat un dels escultors més importants de l'avantguarda del segle XX i és mundialment conegut per treballar amb peces monumentals d'acer. La seva obra és present als museus més importants i en col·leccions de tot el món, com el Guggenheim de Bilbao. L'artista, tan innovador com controvertit, defensava que la majoria de les seves peces s'havien de veure des de dalt: "Quan construeixes una obra que pesa 100 tones tens uns altres codis".

Santiago Dexeus

Ginecòleg, pioner en les tècniques de reproducció assistida

La ciència també ha perdut grans exponent aquest any, com és el cas del doctor català Santiago Dexeus, ginecòleg i pioner en les tècniques de reproducció assistida a l'Estat. Barceloní de naixement, Dexeus va morir el passat 12 d'abril a Madrid als 88 anys. Gran defensor del dret a l'ús de la píndola anticonceptiva, també va contribuir a l'avanç de tècniques punteres com el diagnòstic precoç del càncer i la cirurgia oncològica que han estat fonamentals per millorar la detecció i el tractament de malalties que afecten milions de dones arreu del món.

Josep Maria Terricabras

Filòsof i polític

Josep Maria Terricabras va morir el 16 d’abril als 77 anys. Especialista en filosofia contemporània i concretament de l’obra de Ludwig Wittgenstein, que va traduir al català, també va traduir Nietzsche i Freud. La seva popularitat el va dur a fer el salt al Parlament Europeu l’any 2014, quan va decidir posar fi a 30 anys de docència per encapçalar la llista d’ERC.

Paul Auster

Escriptor

Un càncer de pulmó va acabar el 30 d'abril amb la vida del gegant de la literatura nord-americana Paul Auster. Amb 77 anys i una trajectòria de cinc dècades, l'escriptor va ser capaç de tocar gairebé tots els gèneres. Novel·les com Trilogia de Nova York (1987), El palau de la lluna (1989) i La música de l'atzar (1990) formen part del seu extens llegat, que també inclou llibres de poesia, memòries, guions cinematogràfics i volums de correspondència.

Joan Rigol

Expresident del Parlament

L’onzè president del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, va morir als 81 anys el 7 de maig. La seva trajectòria política el va dur a presidir durant 13 anys Unió Democràtica de Catalunya, partit que va abandonar el 2015 arran del procés independentista. Després de la seva escissió, Rigol va ser un dels fundadors de Demòcrates de Catalunya i va tancar les llistes de Junts pel Sí (2015) i Junts per Catalunya (2017). Prèviament, havia liderat el Pacte Nacional pel Dret a Decidir d’abans del 9-N.

Françoise Hardy

Cantant i icona francesa

La icona de la cultura pop Françoise Hardy va morir l’11 de juny als 80 anys. Cantant de cançons com Tous les garçons et les filles, Comment te dire adieu i La question, feia vint anys que patia un càncer. En els últims anys de la seva vida es va convertir en una ferma activista de l’eutanàsia. Va ser una figura clau de la generació ie-ie i de la Nouvelle Vague. 

Marta Ferrusola

Empresària i esposa de Jordi Pujol

Marta Ferrusola va morir el 8 de juliol als 89 anys. Esposa del 126è president de la Generalitat, Jordi Pujol, va ser una presència constant a la política catalana durant els 23 anys en què va ser primera dama. Filla d’uns botiguers de l’Eixample, en els seus últims anys de vida es va veure esquitxada per les investigacions al voltant dels negocis de la família Pujol Ferrusola, en els quals ella era una figura cabdal.

Rosa Regàs

Escriptora i editora

Poques setmanes després de presentar el seu últim llibre, Un llegat (Novoa), l’escriptora i editora Rosa Regàs va morir el 17 de juliol als 90 anys. Regàs serà recordada, entre moltes altres coses, per haver guanyat el Planeta amb La canción de Dorotea (2001) i per haver treballat en editorials com Seix Barral. També va fundar l'editorial La Gaya Ciencia i va dirigir la Biblioteca Nacional d'Espanya.

Fermí Puig

Xef

El gran xef de cuina catalana Fermí Puig Botey va morir a causa d’un limfoma el 19 de juliol als 65 anys. Fill de Granollers, Puig va dur la cuina del país a la seva màxima esplendor. "Darrere del prestigi dels cuiners hi ha el prestigi d'un país sencer", assegurava. El restaurador també serà recordat com un culer de soca-rel.

Teresa Gimpera

Actriu i model catalana

Teresa Gimpera va morir a Barcelona el 23 de juliol als 87 anys. Actriu, model, restauradora i empresària, Gimpera va ser moderna abans que la modernitat arribés a casa nostra. Va debutar al cinema el 1965 amb Fata Morgana (1965) i la seva carrera la va portar a realitzar un mític càsting a Hollywood per a una pel·lícula de Hitchcock. El paper, finalment, va ser per a l’alemanya Karin Dor. 

Àlex Susanna

Editor, gestor cultural i autor

Àlex Susanna, figura clau en la renovació de la cultura catalana, ens va deixar el 27 de juliol, als 66 anys, per culpa d’un càncer. L’editor, gestor cultural i autor va fundar l’editorial Columna i va dirigir, entre d’altres, la Fundació Caixa Catalunya i l'Institut Ramon Llull. A banda, va escriure una vintena de llibres. L’últim, a inicis d’aquest mateix 2024, el dietari La dansa dels dies (Proa).

Gena Rowlands

Actriu

Icona del cinema independent nord-americà dels 70, Gena Rowlands va morir el 14 d'agost als 94 anys. Retirada de la professió des de feia una dècada a conseqüència de l'Alzheimer, l'actriu serà recordada per pel·lícules com Una dona ofuscada (1974), que li va merèixer la nominació a l'Oscar, o Gloria (1980), amb la qual també va aspirar a una estatueta. El seu èxit va anar lligat a les col·laboracions amb el director John Cassavetes, que també era el seu marit. El 2015 va rebre l'Oscar honorífic.

Alain Delon

Actor

El 18 d'agost França va dir adeu a Alain Delon, actor cabdal del cinema europeu, que tenia 88 anys. Protagonista de pel·lícules com A ple sol (1960), Rocco i els seus germans (1960) i El samurai (1967), l'intèrpret va ser fonamental en la trajectòria de grans cineastes com Luchino Visconti, Jean-Pierre Melville i René Clément. Políticament conservador, es va convertir en una icona d'una masculinitat que transmetia alhora passió i fredor. El 2019 el Festival de Canes li va concedir una Palma d'Or honorífica.

Maggie Smith

Actriu

La icònica actriu britànica Maggie Smith va morir el 27 de setembre als 89 anys. Gran dama del teatre i el cinema amb un bagatge de seixanta pel·lícules i setanta obres, la seva brillant trajectòria serà recordada per pel·lícules com Els millors anys de Miss Brodie (1969) o California Suite (1978), que la van fer mereixedora de dos Oscars, però també pels papers pels quals la va abraçar el gran públic, com el de la professora Minerva McGonagall a la saga Harry Potter i el de Violet Crawley a la sèrie Downton Abbey.

Johan Neeskens

Futbolista, heroi del barcelonisme

L'altre Johan que va fer història al Barça, Johan Neeskens, va morir sobtadament el passat 6 d'octubre durant un viatge a Algèria. Feia poc que l'exmigcampista neerlandès havia fet els 73 anys i en feia cinquanta de l'any que va arribar al Barça per petició de Johan Cruyff, el seu company d’aventures. Els Johans eren amics, però Neeskens tenia personalitat de sobres. De fet, ell es va quedar a Catalunya fins l'any 1979, quan Núñez el va fer fora. Jugador de pocs títols però amb molt de carisma i sempre agraït a Catalunya, el seu fill és actualment jugador de l’Europa.

Quincy Jones

Músic

El músic i productor Quincy Jones va morir el 3 de novembre havent assolit algunes de les fites més rellevants de la música popular nord-americana del segle XX. Els discos de Michael Jackson Thriller (1982) i Bad (1987) porten el seu nom, com també nombrosos àlbums de Frank Sinatra o Aretha Franklin i bandes sonores de pel·lícules com A sang freda (1967) i En la calor de la nit (1967). Va morir als 91 anys com el tercer artista amb més premis Grammy, 28, i amb set nominacions als Oscars.

Isak Andic

Empresari, fundador de Mango

La mort per accident d'Isak Andic el 14 de desembre ha estat de les més inesperades de l'any. El fundador de Mango, que tenia 71 anys i era l'home més ric de Catalunya i el cinquè d'Espanya, va caure per un barranc a Collbató després d'una trajectòria meteòrica en el sector de la moda. L'imperi que va aixecar amb Mango contrasta amb els seus inicis amb roba importada en paradetes a Barcelona. Tot i l'èxit empresarial, va defugir sempre el lideratge de la burgesia barcelonina.

Marisa Paredes

Actriu

Una de les últimes pèrdues de l'any ha estat la de Marisa Paredes, destacada intèrpret del cinema i el teatre espanyol. Va morir el 17 de desembre a causa d'una aturada cardíaca després d'una extensa carrera que inclou títols com Entre tinieblas (1983) i La flor de mi secreto (1995), de Pedro Almodóvar, director amb qui va treballar en repetides ocasions. Actriu madrilenya de trajectòria estatal i internacional, va presidir l'Acadèmia del Cine Espanyol del 2000 al 2003 i va guanyar el Goya d'Honor el 2018.

Joan Uriach

Empresari, pare de la Biodramina

Històric president de la companyia degana del sector farmacèutic català, Joan Uriach va morir el 18 de desembre als 95 anys. Durant dues dècades al capdavant de l'empresa que porta el nom de la seva família i que el 1938 va fundar el seu besavi, Joan Uriach i Feliu, se'l considera l'artífex del salt que va fer l'empresa durant els anys 50 i 60 del segle passat. Responsable del primer departament d'investigació al sector, va comercialitzar productes com la popular Biodramina contra el mareig.

Federico Mayor Zaragoza

Científic i ministre d'Educació i director general de la Unesco

El científic i polític català Federico Mayor Zaragoza va morir el passat 19 de desembre als 90 anys. De formació científica i d'orientació catalanista, sempre serà recordat per la seva llarga trajectòria en el món de la diplomàcia educativa i cultural. Durant la Transició va ser ministre d'Educació i, entre els anys 1987 i 1999, va exercir de director general de la Unesco. Aquesta dualitat catalana i madrilenya el va convertir en un home de consens.

Jimmy Carter

Expresident dels Estats Units i premi Nobel de la pau

El polític nord-americà, mort als 100 anys el 29 de desembre, va ser el trenta-novè president de la història dels Estats Units, va ocupar el càrrec entre el 1977 i el 1981 i, entre les seves fites, figuren els Acords de Camp David, signats entre el president egipci, Anwar al-Sadat, i el primer ministre israelià, Menahem Begin, que va establir la pau entre els dos països. Tanmateix, ha estat reconegut pel seu activisme a favor dels drets humans, la democràcia i la pau a través del Centre Carter, que va fundar el 1982 amb la seva dona, Rosalynn, i que li va valer el premi Nobel de la pau l'any 2002.