40 anys aparcant en doble fila

SubdirectoraUna nit d'estiu, la terrassa d'un bar estratègicament situat en un xamfrà tranquil de Sant Antoni és plena de gent. És un local amb tradició i una clientela antiga que consumeix amb delit tapes de tota la vida. I la mateixa tradició té l'aparcament en doble fila que practiquen, amb una naturalitat sorprenent, alguns dels comensals. Així que aquesta nit uns clients que havien aparcat correctament, estrangers –probablement no habituals i desconeixedors del costum–, es troben el pas barrat per un altre vehicle quan volen marxar. Comença el concert de clàxon que fa al cas, eixordador per a tots els ocupants de la terrassa, la majoria dels quals hi han arribat a peu. No apareix l'amo del cotxe bloquejador i la propietària d'un altre dels vehicles aparcats en doble fila –que almenys s'ha aixecat per veure si ella era la causant del problema– suggereix al conductor desesperat que vagi a buscar el culpable al menjador interior del local. L'home ho fa, però en surt sense cap resultat: ningú ha atès la seva crida. Torna a tocar el clàxon amb insistència fins que un altre dels clients li suggereix que truqui a la Guàrdia Urbana, una opció que desestima amb un somriure perplex. Deu minuts després de l'inici de l'episodi, finalment el conductor buscat apareix. Era dins del local i surt amb cara de pocs amics, assenyalant-se una orella i queixant-se que l'altre no ha cridat prou fort la primera vegada que ha entrat a buscar-lo.

No em dona la gana de callar i li retrec la seva falta de civisme. Em mira iradament. No s'explica l'atreviment. "Fa 40 anys que aparco així, o sigui que ara no vingui vostè a fer de guàrdia urbana", m'etziba. Aparta el cotxe per deixar sortir els turistes afectats i el torna posar en doble fila, tot i que ara davant seu –al lloc legal– no hi ha cap cotxe: no vol córrer el risc d'aparcar com toca i trobar-se bloquejat ell per algun altre veterà de la doble fila quan vulgui sortir. Acabo trucant jo a la Guàrdia Urbana per comunicar que en aquell xamfrà hi ha tres cotxes mal estacionats. Me'n demanen les matrícules i les dono. Em demanen el meu número de telèfon i el dono. "Ara dono avís", diu l'operadora. I aquí s'acaba tot. Només una falsa alarma com a epíleg de la història: uns vint minuts després veiem passar un vehicle de la Guàrdia Urbana a velocitat de patrulla –lenta– i per un moment creiem que el sistema funciona i que s'ha atès el requeriment d'un ciutadà sobre una infracció flagrant. És un miratge: la patrulla ni tan sols s'atura, tot i que els vehicles en doble fila es veuen perfectament des de la seva posició. Ni idea de què se n'ha fet de «l'avís» anunciat per l'operadora. A poc a poc, els conductors que tenien el cotxe en doble fila van marxant, quan acaben el sopar, cafè, copa i puro. Satisfets d'una nit d'estiu agradable. Sense cap retret, sense cap multa. Fa 40 anys que ho fan.

Dies després, l'Ajuntament anuncia una campanya de la Guàrdia Urbana per advertir als usuaris de patinets elèctrics que no poden circular per les voreres, ni a més de 30 km/h, ni parlant pel mòbil, ni amb auriculars posats i una colla de prohibicions més que formen part d'una nova ordenança que intenta adaptar les normes municipals a les noves tendències. El món canvia molt ràpid i l'administració intenta atrapar-lo com pot. Però mentre es fa lluir mediàticament la nova ordenança, no hi ha capacitat, potser ni voluntat, de fer complir ni aquesta norma ni les del segle XX que continuen vulnerant-se al segle XXI.

Efectivament, el mètode d'aparcar en doble fila mentre ets a la terrassa d'un bar és una tradició arrelada. La recordo perfectament de quan era petita, amb vergonya: la meva família l'havia practicat. Però hàbits que formaven part d'aquella mena d'incivisme consensuat dels anys 70 i 80 –com llençar papers a terra– ja no són acceptables ara mateix. Si el conductor irat de l'altre dia exhibia amb orgull el seu currículum d'infractor és perquè ningú l'ha multat mai. I si ni tan sols es respon al requeriment d'un ciutadà –tot i haver-hi patrulles disponibles–, totes les normes decauen, les velles i les noves, i esdevenen absolutament ineficaces. Pista lliure al patinet elèctric conduït com a cadascú li plagui, potser fent eslàlom entre cotxes aparcats en doble fila i vianants cada dia més arraconats a la Barcelona del 2018.