7/12: Francisco a La Marató
EM SEMBLA BÉ que en el disc de La Marató d’enguany hi canti l’alcoià Francisco. Només amb una condició, que compleix, que la versió de My way sigui en català, tant me fa si com el parlem a Terrassa o com el parlen a Alcoi. Sí, ja sé que Francisco és un fatxa. Que ha dit penjaments inadmissibles sobre el país, la llengua i la mateixa TV3. Però crec que posar-lo al disc de La Marató, en català, no és un regal per blanquejar-lo. Al contrari, és fer-li l’abraçada de l’ós. A favor de la llengua. És una manera de demostrar amb els fets que la llengua és i pot ser i ha de ser la de tots. Fins i tot la dels fatxes. Que fer servir el català/valencià no és una opció ideològica, sinó l’opció natural per a la gent del país, pensi com pensi. Si Francisco canta My way en valencià està reconeixent que és una llengua útil, viva, que és la seva i que s’ha de fer servir. Ja no podrà dir segons què sense que se li refregui per la cara. La tradició del catalanisme és aprofitar totes les ocasions i totes les escletxes. Si no estem d’acord en el 99 per cent, però l’altre 1 per cent suma a favor de la llengua, aprofitem aquest 1 per cent. No dic que li hàgim parat una trampa. Però amb l’operació hi guanyem nosaltres més que no pas ell.