Benestar
Misc31/07/2024

7 parcs i jardins on fugir de la calor

Descobrim espais plens de vegetació prop de casa on resguardar-nos durant les hores de més calor

BarcelonaDes de temps immemorials, els humans hem passejat per parcs i jardins no només per admirar la seva bellesa, sinó també per fugir de la calor durant els mesos de canícula. Començant pels mítics jardins penjants de Babilònia, una de les meravelles de l’antiguitat clàssica, els jardins sovint són joies paisatgístiques que expliquen part de la cultura del lloc on s’ubiquen. A l’Antic Egipte ja es troben jeroglífics en què es mostra l’interès per la composició de jardins geomètrics, segons un article publicat a la revista Hidden Nature. Més tard, els grecs fomenten els jardins com a espais públics i fòrums per al debat filosòfic. Tot i que són els romans qui promouen la jardineria com un veritable art. A ells se’ls atribueix la idea de l’art topiària, que consisteix en retallar arbustos en formes esfèriques, cúbiques o prismàtiques. Un estil que reviurien els francesos segles més tard als jardins dels seus palaus.

I així com cada país ha anat cultivant els seus jardins amb espècies locals i arquitectura autòctona, amb l’arribada de la industrialització i la globalització, les fronteres s’han anat difuminant i ja és possible gaudir d’espais que et transporten a l’interior d’una natura idíl·lica, refrescant i fins i tot exòtica molt a prop de casa. Són espais on ens podem relaxar i desconnectar del dia a dia, a banda de refrigerar-nos durant les jornades d’estiu. No és casualitat que diversos estudis apuntin que els arbres contribueixen a reduir uns graus les temperatures de les ciutats; sense descomptar els que asseguren que els entorns naturals com els jardins poden ajudar a reduir l’estrès i millorar el benestar emocional, com diu un estudi publicat a la revista Health & Place, en què es destaca que les persones que passen temps en espais verds experimenten nivells més baixos de cortisol, l’hormona de l’estrès. Tan sols ens cal saber on anar per gaudir d’aquest privilegi que ens ofereix la natura. Aquests són alguns dels espais a Catalunya on us podeu anar a refugiar de la calor aquest estiu:

1

Parc Samà, a Cambrils

Cargando
No hay anuncios

Enclavat al Baix Camp, al Tarragonès, hi ha un dels millors exemples de jardineria romàntica del segle XIX. El Parc Samà, protegit com a Bé d’Interès Cultural en la categoria de Jardí Històric i membre de l’Itinerari Europeu de Jardins Històrics, és un veritable museu a l’aire lliure pel que fa a la botànica. A les seves catorze hectàrees d’espai natural es poden trobar plantes exòtiques, arbres centenaris i tota mena d’espècies. Construït com a residència estival per a la família d’indians Samà, marquesos de Marianao, el seu conjunt arquitectònic inclou un palau, un llac amb ponts penjants i jardins concebuts en ple romanticisme, on es fuig de la rigidesa i estructuració dels jardins francesos i es vol tornar a una natura salvatge i exòtica.

2.

Jardins de Santa Clotilde, a Lloret de Mar

Ubicats sobre un penya-segat amb vistes al Mediterrani, entre la cala Boadella i la platja de Fenals, a la Costa Brava, hi ha els Jardins de Santa Clotilde. Encarregats el 1919 pel marquès de Roviralta, els jardins van ser dissenyats pel jove paisatgista i arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí, que tenia una gran influència noucentista. El Noucentisme buscava la recuperació de la forma clàssica a través de la recerca de la simetria, la proporció i l’ordre. Per això, va apostar per l’art topiària i va retallar la vegetació per donar-li forma. La vegetació, pròpia de la conca mediterrània, amb pins, til·lers i xiprers, es reparteix en diversos nivells connectats per escales que s’integren formant cascades vegetals. A més, també hi ha elements escultòrics, com unes sirenes fetes per Maria Llimona que alcen el braç, com si fessin una oda al mar.

Cargando
No hay anuncios
3.

Arborètum Dr. Pius Font i Quer, a Lleida

El Jardí Botànic de Lleida és una infraestructura científica que forma part del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de la ciutat. En les seves gairebé set hectàrees de terreny es pot trobar una col·lecció de plantes vives de més de mig miler d’espècies d’arbres i arbusts provinents de boscos boreals, caducifolis, esclerofil·les i selves temperades. I dins de cadascun d’aquests biomes s’han reconstruït fins a setze ambients boscosos. Tot plegat és un bon espai per refugiar-se mentre s’aprèn sobre el món vegetal, la seva biodiversitat i la necessitat de conservació de l’entorn.

Cargando
No hay anuncios
4.

Jardins Artigas al Berguedà

Durant la seva estada a la Pobla de Lillet, Antoni Gaudí es va allotjar a casa de la família Artigas, propietària d’una de les fàbriques més pròsperes de l’època. En agraïment a la seva hospitalitat, els va regalar el disseny d’un jardí en un terreny que la família tenia davant de casa seva i de la fàbrica tèxtil. És així com van néixer els Jardins Artigas, una obra en què natura i arquitectura es fusionen en perfecta harmonia. Entre els seus ponts, bancs, fonts i baranes no falten espais amb els seus característics trencadissos o arcs catenaris, a banda d’escultures de diferents símbols bíblics, com l’àliga, el lleó o el bou. La visita, a més, es pot completar amb un viatge al Tren del Ciment, que té una parada just davant del jardí.

5.

Parc de Can Solei i Ca l'Arnús, a Badalona

Situat al sud-est de Badalona, aquest parc suposa un important pulmó verd per a la ciutat i la seva rodalia. Durant el recorregut, d’uns dos quilòmetres, es pot gaudir de més de 25 espècies botàniques diferents, així com d'elements arquitectònics singulars com la Torre del Rellotge, la Torre Arnús, el Castell i el seu llac, la Torre de l'Aigua o la Glorieta. El seu origen es remunta al 1859, quan el banquer Evarist Arnús compra una antiga finca agrícola per construir-hi la seva casa d’estiueig. Un indret que no tardà a embellir amb un frondós jardí romàntic on hi havia llacs, fonts, glorietes, grutes i ponts, a banda d’una gran varietat d’espècies vegetals.

Cargando
No hay anuncios
6.

El Parc Nou d’Olot

Des que el 1943 una finca senyorial d’Olot va obrir les portes per convertir-se en el parc municipal, els habitants han pogut gaudir d’uns jardins frondosos d’estil anglès amb una petita roureda natural catalogada amb arbres de més de 150 anys i 25 metres d’alçada. Amb el temps s’hi ha obert el Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina i el jardí de plantes medicinals de la Garrotxa. A més, també hi ha obres arquitectòniques com la Torre Castanys o la Casa Sureda, un edifici modernista que acull un centre d'informació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i el Museu dels Volcans.

Cargando
No hay anuncios
7.

Jardí Botànic Marimurtra, a Blanes

Considerat Bé Cultural d’Interès Nacional, és reconegut com un dels jardins botànics més interessants d’Europa. El seu origen es remunta a quan Carl Faust, un empresari alemany establert a Catalunya, compra el 1918 uns terrenys a la muntanya de Sant Joan de Blanes on hi ha horts i vinyes arrasades per la fil·loxera. El seu somni és convertir aquest espai de vistes inigualables al mar Mediterrani i la Costa Brava en un jardí botànic. Avui els visitants poden passejar pels diversos racons de la muntanya, que són la llar d’unes 4.000 espècies vegetals provinents dels cinc continents.