Vint anys d'abusos sexuals a l'Aula de Teatre de Lleida

Lleida / Barcelona"Hem plorat cinquanta mil vegades totes juntes parlant del tema i això ens ha permès arribar aquí i fer aquest cafè amb tu". Una a una s’asseuen en una cafeteria del centre de Lleida per explicar el que van viure quan eren adolescents a l’Aula de Teatre, a pocs metres d’on ara rememoren el que Antonio Gómez, director i professor de l’escola, els va fer durant anys. Cristina, Goretti, Violeta, Aida, Laura, Míriam, Sònia, Patrícia i Marta –tots noms reals–. Elles van presentar l’any 2018 la denúncia contra Gómez per abusos sexuals entre els anys 2001 i 2008, quan eren unes adolescents. Va ser massa tard. Per por, per vergonya, perquè van trigar molt temps a entendre i digerir el que havia passat, la denúncia va arribar quan el cas ja havia prescrit i es va arxivar.

Durant els últims mesos l’ARA ha investigat què va passar a l’Aula durant aquells anys, ha parlat amb una quarantena de persones i ha pogut constatar que els abusos de Gómez –que nega els fets– no van limitar-se al que van denunciar les noies, sinó que van seguir fins que ell va abandonar el centre. El professor va marxar de l’Aula el juliol del 2019 amb una indemnització a la butxaca i moltes víctimes més, totes molt joves, d’entre 15 i 18 anys.

Tot va arrencar en una reunió del col·lectiu Dones a Escena. A la tercera cita, la Goretti es va envalentir. Eren poques, sis o set, i això va permetre que s’aixequés per denunciar el que portava més de 15 anys silenciant. "A la nostra ciutat també hi ha hagut abusos", va deixar caure. La Goretti, que aquell dia anava acompanyada de la Marta, va narrar el que havia passat a l’Aula. Entre totes es van empoderar i van decidir buscar més víctimes, fins que finalment 9 noies van acabar presentant la denúncia. Els casos eren molt diferents entre si, tot i que sempre es repetia un doble patró: una forta sexualització durant les classes i l’abús de poder per part del professor. Hi havia noies que van ser agredides sexualment; d’altres que, sent adolescents, havien tingut una relació amb el professor –que les doblava en edat– i que amb el pas dels anys havien comprès que havien estat manipulades, i d’altres a les quals havia vexat o fet tocaments en el marc d’unes classes totalment sexualitzades. La denúncia, a més, també anava contra un segon professor, Rubén Escartín, amic de Gómez i que havia vexat més d’una alumna i abusat d’una de les denunciants.

Antonio Gómez, que va treballar a l’Aula durant dècades, va ser-ne cap d’estudis i la va dirigir del 2009 al 2017, ho era tot a la institució. "Ell era l’Aula", resumeix una de les noies. Tenia poder per fer i desfer, per convertir la institució municipal en un lloc on satisfer els seus desitjos. Feia classes els diumenges, quan no hi havia ningú més a l’edifici, s’enduia les menors de festa o a casa seva, es colava amb elles al cinema, compartia habitació amb les actrius quan feien un bolo, entrava al vestidor quan es canviaven i sempre amb el sexe present.

Un depredador insaciable

A les classes promovia exercicis amb excessiu contacte físic, i molts cops hi participava sense avisar. Feia tancar els ulls als alumnes i els demanava que fluïssin per l’escenari, tocant-se entre ells, deixant-se anar. Llavors ell ho aprofitava. "Ens tocava per sota de la samarreta, pels pits. Als exercicis amb la llum apagada em feia petons a la cara. Jo sabia que era ell. Jugava amb la por", diu la Goretti. "Va venir a fer-me un massatge i em vaig sentir afortunada. Em va posar la mà sota la samarreta, i jo feliç. Era guapo, jove", afegeix la Marta. A ella, l’experiència d’aquells anys li ha provocat que no pugui suportar que li acaronin l’avantbraç. "Ni els meus fills ho poden fer perquè m’ho feia ell".

L’Aida rememora com l’Antonio es feia passar pel "teu millor amic" per tocar "a tothom". No hi havia límits entre alumnes i professor. "«T’he tocat el pit? Et veig despullada? No te n’has d’avergonyir, és normal, al teatre ja passa», ens deia. Havíem normalitzat aquestes coses", recorda. "Ell tenia un munt de noies de 14, 15 o 16 anys i triava la que li feia més gràcia. A partir d’aquí, coquetejava, començava històries romàntiques. Nosaltres l’admiràvem i ell se n’aprofitava", explica la Míriam, que durant molt temps pensava que "havia tingut una relació amb ell", però amb el pas dels anys va veure que havia estat "manipulada". Tenia 17 anys. "Era un depredador que tenia clars els seus objectius. Vaig adonar-me’n un dia que em va fer tornar sola a casa a les 3 de la matinada, menor com era", afegeix.

"Jo soc el Peter Pan i tu ets la meva campaneta". És un dels missatges que ell enviava a les alumnes, a les quals gairebé doblava l’edat. "Buscava la nena", expliquen totes: "Et diu que s’ha enamorat de tu i amb 17 anys t’ho creus". Era el professor que les feia sentir especials i desitjades, en un entorn altament sexualitzat en el qual ell sempre remarcava que l’edat no era important. "És com un abús dins de la família, tot ho feia amb delicadesa, sense agressivitat. L’any passat, abans que el fessin fora, vaig veure quatre noies baixant d’un cotxe per assajar, un dia festiu, i em va recordar tot el que havia passat", relata la Sònia, que té clavada la imatge de l’Antonio tancant-se amb noies de 14 i 15 anys al bany durant un sopar on hi havia la resta de professors. "Era un secret del domini públic, però no teníem a qui acudir per dir-li tot el que passava", reflexiona l’Aida.

La Violeta va estar amb 15 anys sola amb el Rubén i l’Antonio a casa seva. Van beure vi i es van posar a veure una pel·lícula. Era L’últim dels mohicans. El Rubén va sortir de l’habitació i l’Antonio va començar-la a petonejar al coll, fins a arribar a la boca, tots dos de genolls sobre el llit. "Sentia una barreja d’adrenalina i culpa, per l’edat i perquè era el meu professor". Quan el Rubén va passar per davant per abandonar el pis, ella va reaccionar i va frenar-ho. "Em doblava l’edat, vaig ser-ne conscient i això em va salvar".

De l’atracció al fàstic

A més d’una alumna li havia proposat fer un trio i, en una estada a la muntanya amb dues noies, es va posar al llit amb elles amb l’excusa que feia fred i va començar a tocar-les. A una de les dues actrius, amb qui mantenia una relació, la va despullar i hi va intentar tenir sexe mentre l’altra, que era menor, intentava processar el que passava en aquell llit: "El meu cervell pensava, m’agrada o no m’agrada, vull o no vull. El cos va ser més ràpid i vaig clavar-li un cop de colze. Sabia que ell estava tenint relacions amb tres o quatre noies al mateix temps".

A la Goretti la va citar a les vuit del matí a casa seva el dia que estrenaven obra amb La Inestable 21, la companyia juvenil de l’Aula. "Vaig deixar-me portar, no recordo dir que no, però tenia 15 anys. El temps m’ha fet veure que va aprofitar-se de la seva posició: no era consentit, va ser un abús de poder", relata.

Amb La Inestable 21 acostumaven a fer sortides tant per tot Espanya com a l’estranger per representar l’obra que havien preparat durant el curs. Eren estades curtes en què el grup d’actors compartia un parell de dies amb el director de l’obra, que en aquells anys era l’Antonio, el Rubén o bé l’aleshores directora de l’Aula, Mercè Ballespí. En una d’aquestes sortides a Galícia, l’Antonio va fer-s’ho venir bé per compartir habitació i llit de matrimoni amb una alumna de 15 anys. Mai ningú de l’Aula es va preguntar per què la distribució de les habitacions no quadrava i les actrius sempre havien de dormir amb ell. De fet, aquell dia, el grup va dormir en llits individuals menys ell, que va acabar en un de matrimoni amb una noia, mentre enviava l’altre actor adolescent que quedava sol amb el tècnic al·legant que els dos alumnes no podien dormir junts. Quan van apagar els llums, després de creuar algunes paraules, la va besar i la va acabar agredint sexualment, mentre ella, paralitzada, només podia contemplar el sostre groc de l’habitació, com ella explica al testimoni que acompanya aquest relat. Ell va intentar penetrar-la, sense preservatiu, i va ser quan ella va poder apartar-lo. Ell va demanar-li disculpes, parlant en plural per fer-la partícip de tot el que havia passat. "Què estem fent?", repetia mentre ella seguia aterrida contemplant el sostre groc. "Al cap d’uns mesos ho vaig explicar a un amic i quan vaig veure la seva cara, al·lucinat del que li deia, em va fer mal. Va fer que no ho tornés a explicar tan explícitament fins al cap de molts anys", recorda.

Moltes noies més el van patir

Però els abusos van anar més enllà de les 9 denunciants. La Laia es va assabentar del que havia passat a l’Aula al tornar del Perú, on va viure un temps. Ella també el va patir quan tenia 18 anys. L’Antonio li va dir que l’acompanyava a casa, però la va fer esperar en una cantonada. "Vaig pensar: «Per què s’amaga?» Recordo estar a casa seva, al dormitori. Compartir físicament, però alhora sentir fàstic, sentir-me utilitzada. A l’acabar em va dir: «Et pago un taxi a casa». Estava confosa, era el professor, tenia 33 anys, era carinyós i jo una adolescent. Un cop va passar va dir-me: «Si dius alguna cosa faré que et suspenguin». Em va amenaçar".

Altres noies confirmen el que van denunciar les seves companyes. Però fins que no van passar uns anys i van créixer, allunyades de l’Aula, no van ser conscients del que havia passat quan eren adolescents. "Tenies 15 anys, i ja corrien rumors que l’Antonio s’havia liat amb una o una altra i ens feia gràcia. Ens feia massatges, ens tocava el cul, ho veiem com una cosa normal", explica la Maria. "Et feia petons, notaves el contacte físic, ens va manipular perquè havíem crescut al seu costat des de petites, l’admiràvem i se n’aprofitava", afegeix la Clàudia.

Antonio Góméz nega els abusos a les seves alumnes. "No hi ha res, es va arxivar, si tot això fos veritat la justícia hauria actuat", es defensa l’exdirector, que considera que és la "paraula d’un contra la d’un altre".

Però els abusos no eren només sexuals. L’Antonio i el Rubén li van fer la vida impossible a la Mireia. Es van assabentar que tenia nòvia i la van pressionar perquè sortís de l’armari. "Fins que tu no siguis sincera no participes a classe". Més tard, quan ella estava en una depressió, la van obligar a fer una escena d’amor, amb contacte físic, amb un noi que havia estat parella amb ella i li havia sigut infidel feia poc. El Rubén la vexava dient "Si ets lesbiana és perquè no has provat una bona polla". Va estar-se molts dies plorant, aguantant els acudits dels dos professors: "«Que bé, festa de nois!», deien mentre jo era l’única noia". Una actitud de menyspreu que no amagaven. "Si un professor et fa això, què han de fer els companys? Un noi em va fotre mà i no dius res perquè et sents culpable".

Vexacions i sexisme

L’Antonio va ser un mirall on es va reflectir el Rubén. "Es van mimetitzar, es van convertir en la mateixa persona", descriu la Marta. Ho certifica una actriu que va tenir una relació amb el Rubén quan era una nena. "Estava manipulada", conclou. "Teníem 15 anys, els veies com a déus, penses que potser els agrades. Vaig tenir un enamorament amb el Rubén, tot i que amb mi no va passar de petons als llavis, carícies i mostres d’afecte exagerades", diu la Laura. "Un cop, a classe, em va tirar a terra, jo de genolls, i ell a sobre, forçant. Vaig passar-me tota la classe plorant tancada en un armari", relata una noia. Entre els dos professors van recrear un ambient de llibertat en què el sexe estava sempre present. "El que has de fer és ensenyar els pits, que a partir dels 20 tot baixa", recorda la Cristina que els deia el Rubén a noies de 15 anys. "Ell no va ser tan llest com l’Antonio", sentencia la Sònia.

Perquè el Rubén va acabar fora de l’Aula quan una noia li va parar els peus. Una de les 9 denunciants va trencar el silenci el 2006. L’amic inseparable de l’Antonio l’havia estat perseguint durant mesos. Quan ell portava les noies a casa després d’un assaig, sempre la deixava última a ella, tancava el cotxe perquè no pogués sortir i la besava. Un dia, a casa del professor, va anar més enllà i va abusar-ne. "Saps què és un orgasme?", va dir-li ell, que havia enganyat la noia dient-li que hi serien tots els alumnes i, en realitat, eren dues parelles. A l’altra habitació hi havia l’Antonio amb una altra menor. "No va ser consentit, però no sabia dir que no, era una nena i ell tenia uns 30 anys".

En un viatge a Madrid, el Rubén va entrar a l’habitació d’ella però la noia va aconseguir aturar-lo i va començar a explicar a tothom el que el professor intentava fer. La notícia, segons el seu relat, va arribar a la directora de l’Aula, però ell va advertir a la noia que ho havia de negar tot. "«¿Ha passat alguna cosa?», em va preguntar la Mercè Ballespí, la directora. «Sí», vaig dir. No em va preguntar res més". Ballespí admet la trucada, però assegura que durant la conversa no va poder extreure’n que l’alumna hagués deixat l’Aula per haver patit abusos. "Em responia només amb monosíl·labs. Em vaig interessar molt per ella, en absolut vaig pensar que hi hagués un tema sexual darrere. No vaig trobar cap indici", diu Ballespí. L’exdirectora defensa que el Rubén va marxar de l’Aula per motius professionals el 2008. L’ARA s’ha posat en contacte amb l’exprofessor i ha declinat fer qualsevol tipus de valoració sobre el tema.

Anys actuant sempre igual

Just abans de la marxa del Rubén, l’Antonio va estar uns mesos fora, embarcat en altres projectes lluny de Lleida. Però va tornar i la seva manera d’actuar no va canviar. La Maria, la Saray, la Núria, el Gonzalo, la Carla, la Marina, la Joana... i moltes altres alumnes de l’Aula durant els últims anys certifiquen les males praxis, els jocs sexualitzats, massatges, petons i un permanent abús de poder. Per a moltes d’aquestes noies ell ho era tot, una figura "idealitzada" que els havia descobert el teatre i "moltes coses de la vida", però alhora algú que s’aprofitava de la seva joventut i a qui ningú fiscalitzava.

"Ens feia fer un joc en què havíem de tocar el màxim de culs possible en un minut. I ell hi participava", diu la Saray, que recorda com en un exercici amb els ulls tancats va descobrir el professor "forcejant amb una noia, tocant per sota de la samarreta" mentre l’alumna es pensava que era un company de classe. La Carla també té gravada una escena similar, amb el professor a sobre seu, estirats tots dos a terra, acariciant-la als braços i les cuixes durant deu minuts i empenyent-la a "trencar barreres".

La Maria el va conèixer el 2018. Ell tenia 43 anys i ella 18. En un exercici amb la "classe fosca" s’havien de deixar portar per la música, "sempre sensual", i si es trobaven algú havien de ballar. "Em van començar a tocar a saco i, per l’olor i les mans, vaig descobrir que era ell. Va tocar-me el cul, les ingles, els pits: amb l’excusa de l’alliberament ens refregàvem literalment per la seva polla", diu l’alumna, que rememora com ell entrava al vestidor mentre estaven en roba interior i els descordava els sostenidors entre rialles.

Altres noies admeten que l’Antonio els tocava el cul als assajos o les cuixes quan anaven amb la furgoneta. A noies de 15 anys els preguntava amb quins professors s’embolicarien o sobre les seves relacions sexuals. "Vaig dir-li a la mare i em va dir que s’ho imaginava: havia vist l’Antonio mirar-me i no ho feia com si jo fos una nena", diu la Joana. El Gonzalo, que era alumne de l’Aula, es va presentar molts cops voluntari per compartir habitació amb ell i així evitar que dormís amb les actrius. "Va sortir una notícia d’una nena embarassada i va etzibar enmig de tothom: «Encara són 16 anys el consentiment?»", explica.

El fantasma de Zacarías

Una altra noia admet que el professor, 25 anys més gran que ella, va intentar generar-li la "necessitat de ser desitjada" i que era un personatge "sàdic i bavós", que a l’inici tenia una actitud "innocent" però que a mesura "que es guanyava" la seva confiança va anar apujant el to dels comentaris i els tocaments. Un dia que explicava una anècdota de la selectivitat, l’Antonio va dir-li que ella "havia aparegut als seus somnis amb un vestit semitransparent" i la va estar "perseguint per l’aula", intentant llepar-li el braç: "Jo m’hi negava i ell insistia dient-me que ho malinterpretava". En un viatge li va dir amb mirada "lasciva i fastigosa" que dormirien junts i a la furgoneta es passava el viatge acariciant-li "el coll o la cama" mentre parlava d’amor i deia que als homes els agraden "els cossos femenins joves".

Fa gairebé un any que l’Antonio va marxar de Lleida. Ara continua exercint lluny de la ciutat, malgrat que la seva figura continua planant sobre l’Aula. Quan els llums s’apaguen, retorna el fantasma que, durant un dels jocs que feia a les classes, l’Antonio explicava que hi havia dins l’edifici als joves alumnes: el Zacarías. Un fantasma que durant molts anys es va fer real i encara avui persegueix moltes d’aquestes noies.

Per què la direcció de l'Aula no va frenar els abusos

Antonio Gómez va exercir de professor a l’Aula de Teatre de Lleida durant dècades. Al llarg de tots aquests anys, les alumnes van patir abusos sexuals i de poder i la direcció de l’Aula de Teatre mai va actuar per frenar-ho. La institució està gestionada per l’Associació Cultural Aula de Teatre de Lleida i té una concessió amb l’Ajuntament. Per què no van fer res els responsables de l’Aula?

La Sònia Palau i la Marta Santacana van treballar com a professores de l’Aula de Teatre a principis dels anys 2000. Totes dues recorden haver-se reunit amb l’aleshores directora de l’equipament, Mercè Ballespí, i haver-li traslladat el seu malestar davant els comportaments de Gómez amb les alumnes. "Quan vaig tornar a l’Aula de Teatre, vaig parlar amb la Mercè i li vaig demanar explícitament que no volia estar sota la coordinació de l’Antonio", explica Palau. "Al principi es pensava que la meva petició estava relacionada amb un problema personal. Com que no ho entenia, li vaig dir:«Vigila, Mercè, perquè qualsevol dia els pares de les alumnes de La Inestable denunciaran l’Aula», perquè el que estava fent l’Antonio amb les seves alumnes no era correcte", diu Palau.

Marta Santacana, que aleshores també era professora de l’Aula de Teatre, recorda una situació similar. "Ens vam assabentar que l’Antonio estava tenint una relació amb una alumna que era menor d’edat i vam decidir exposar els fets a l’aleshores directora, la Mercè. Vam tenir una reunió al seu despatx i l’hi vam explicar. Ella ens va demanar discreció i ens va dir que ja resoldria el problema. I així es va quedar", explica Santacana, que va abandonar l’Aula pocs mesos després arran del malestar generat per aquesta qüestió. Les exprofessores recorden, però, que en aquella època "no es parlava tan clarament d’abusos com ara" i que "fins i tot hi havia relacions normalitzades entre els adults que ara no ho serien".

Queixes entre els professors

Mercè Ballespí, que va exercir de directora del 2001 al 2009, assegura que desconeixia els abusos fins al 2018, quan es va fer pública la investigació arran de la denúncia feta per les nou alumnes. "A mi, formalment, ningú va informar-me de casos d’abusos a la meva escola. Tampoc informalment. Em sento impotent, perquè si hagués estat assabentada de tot això, hauria pres les meves mesures", diu Ballespí, que afegeix: "Em sap molt de greu, perquè elles no van tenir la confiança de dir-m’ho en aquell moment i jo tampoc ho vaig saber veure". L’exdirectora de l’Aula explica que alguns mestres s’havien queixat de la professionalitat de Gómez i que hi havia mala maror. "Vaig rebre moltes queixes de la seva actitud professional. Al claustre de professors hi havia una situació força dura, tensa. Però mai vaig tenir cap indici d’abusos sexuals en absolut", assenyala Ballespí. Antonio Gómez va deixar la direcció de l’Aula de Teatre el 2017 (però va seguir-hi vinculat com a gerent i professor) i Mireia Teixidó va assumir el càrrec, després d’exercir-hi de professora durant anys. L’actual directora diu que no va conèixer l’existència dels abusos sexuals fins que va rebre la carta de la Fiscalia sobre la investigació. Abans, explica, "tenia constància de relacions que [Gómez] havia tingut amb alumnes, però sempre eren majors d’edat". En conèixer la denúncia, Teixidó va parlar amb les demandants i va demanar-los permís per explicar els fets als professors de l’Aula. "N’hi havia que ho sabien i d’altres que no", diu la directora.

"Quan va passar tot això l’Antonio era al Brasil. Vam haver de fer-lo dimitir com a president de l’associació i acomiadar-lo. Va ser un procés de negociació difícil, perquè no hi havia ni un judici ni una condemna. Però no li vam donar cap altra opció", explica Teixidó. El juliol de l’any passat Gómez va firmar la documentació i va desvincular-se definitivament de l’Aula de Teatre de Lleida. A finals de febrer, l’Aula de Teatre va presentar un protocol –elaborat amb la Paeria– per prevenir casos d’assetjament i abusos a les escoles artístiques. "L’hem fet amb molta cura –explica Teixidó–. També hem creat una aplicació que permet denunciar els casos d’abusos sexuals. No volem que torni a passar mai més".

"Va crear monstres": tres exalumnes acusen un company

"Els nens intentaven tocar-nos i enrotllar-se amb nosaltres. Ho feien perquè veien com l’Antonio feia apologia del sexe obert", explica la Cristina. El clima que es va crear a l’Aula de Teatre de Lleida durant molts anys va propiciar que alguns alumnes imitessin el mestre. "Hi va haver nois que van mimetitzar la seva manera de fer. És una de les coses que ens preocupa ara, va crear monstres", afegeix la Marta. "En una escena íntima, vaig dir al meu company on podia tocar i on no, però ell tocava més del compte tota l’estona i l’Antonio no feia res, només repetir l’escena", relata la Saray.

Les alumnes assenyalen que aquests episodis eren habituals durant les classes de Gómez. En recorden especialment un: després d’una representació al Teatre Lliure, dues actrius de La Inestable 21 van enxampar dos actors gravant-les amb una càmera de vídeo mentre s’estaven dutxant. Tots quatre eren menors d’edat. Un d’aquests nois era el Gerard. "Teníem 15 o 16 anys, recordo gravar-les per fer la brometa. Elles van riure i després vam esborrar el vídeo", explica el Gerard. Al cap d’uns anys, quan ja era major d’edat, ell va ser denunciat en un entorn ja fora de l’Aula per una noia que també havia estat alumna de Gómez. La denúncia es va arxivar per falta de proves.

Els fets van passar després d’una festa a casa d’uns amics. La Laura anava molt beguda i es va despertar amb el Gerard a sobre seu abusant-ne sense cap tipus de consentiment. El mateix li va passar a l’Alexandra. Després d’una festa amb molt alcohol un company la va posar a dormir en un matalàs. Al cap d’unes hores, quan tothom dormia, es va despertar "desconcertada" amb algú tocant-la per sota de la roba. Era altra vegada ell. "Pensava que volies", va dir-li el Gerard i ella es va quedar perplexa, perquè estava dormint. Va marxar corrents a una habitació i s’hi va tancar descol·locada. L’endemà, quan va anar a buscar-lo per retreure-li el que havia passat, ell ja no hi era. "Em penedeixo molt de no haver denunciat o, si més no, recolzat molt més a la Laura", reconeix l’Alexandra. La Maria va viure una situació similar, tot i que admet que en el seu moment no va saber dir que no: "Anava molt beguda, ell m’havia donat absenta, em trobava malament i vaig anar a dormir. En despertar-me, ell estava allí". Sobre els fets denunciats, el Gerard subratlla que "es van investigar i la policia va concloure que no havia passat res".

[Aquesta investigació s'emmarca en una més àmplia sobre abusos sexuals al món de les arts escèniques i l'audiovisual a Catalunya i Espanya. Si tens qualsevol informació, contacta amb l'equip d'investigació: https://www.ara.cat/investigacio.html]