S’acaba un duel que ha durat deu anys

PeriodistaCristiano Ronaldo i Leo Messi arribaven a Rússia conscients que disputaven el seu últim Mundial en plenitud. En altres paraules, que tenien l’última bala per guanyar la Copa del Món. A tots dos se’ls plantejava una empresa difícil i van acabar anant cap a casa als vuitens de final. Però, més enllà del fracàs col·lectiu, i per més gols o assistències que fessin, tampoc van brillar amb els seus equips en un torneig que va servir perquè les noves estrelles sortissin a la llum. Futbolistes com Kylian Mbappé, Antoine Griezmann, Eden Hazard i Kevin De Bruyne, per esmentar-ne alguns que van jugar ahir. Però també d’altres com Harry Kane, Ivan Rakitic i Luka Modric, que jugaran aquesta nit.

Cap d’ells és nou en el panorama futbolístic, però potser és la primera vegada que brillen amb llum pròpia, un cop s’ha escurçat l’ombra dels dos jugadors que han dominat amb mà de ferro el panorama futbolístic de l’última dècada. Dit d’una altra manera, després de deu anys en què Messi i Cristiano s’han repartit la Pilota d’Or, sembla difícil que aquest 2018 algun d’ells la torni a guanyar. I Neymar, que semblava el successor, va marxar cap a casa per la porta del darrere, eliminat a quarts sense poder ser el far de la seva selecció.

Amb el Mundial tocant a la fi, qui més qui menys està fent enquestes per començar a determinar quin ha sigut el nom propi del torneig, el jugador més destacat. I els candidats són futbolistes que han arribat, com a mínim, a les semifinals. Ja ningú s’enrecorda del hat trick de Cristiano contra la selecció espanyola o del partit de Messi contra Nigèria. Les actuacions queden tan llunyanes com estèrils, i el futbol ja busca nous monarques, els que no va trobar el 2010, tot i que Espanya guanyés aquell Mundial, ni el 2014, en la coronació d’Alemanya a Maracanã.

Sensació de final d’etapa

El comiat de Cristiano amb el Reial Madrid ha accentuat encara més aquesta sensació de final d’etapa. Això no vol pas dir que se l’hagi d’enterrar! Seria una temeritat pensar que deixant el Reial Madrid s’acabarà la millor versió del davanter portuguès. Però sí que s’haurà posat punt final als duels a la Lliga entre ell i el 10 blaugrana. Com a molt es tornarien a trobar a la Lliga de Campions, però ja no seria el mateix.

Ja no hi haurà aquell impuls compulsiu de mirar el retrovisor jornada a jornada per veure què ha fet l’altre i establir comparacions entre l’astre argentí i el portuguès. Esclar que des de Barcelona se seguirà l’evolució de Cristiano Ronaldo al Juventus, però amb molta més fredor. Potser hi haurà un cert morbo al principi, però l’interès segur que anirà de baixada.

“¿Si tinc cinc Pilotes d’Or, igual que Messi, com és que no cobro com ell?”, havia arribat a argumentar l’estrella portuguesa abans que es pactés la seva sortida cap a Torí. Hauran sigut deu anys dels quals es parlarà de per vida, més enllà d’ismes, de preferits i d’odiats.

El mirall entre Messi i Cristiano

És innegable que l’un s’ha emmirallat en l’altre per continuar creixent com a jugadors, sobretot Cristiano Ronaldo, competitiu com ben pocs, obsessionat a ser el millor de tots i, sobretot, que li diguin que és el millor. Per això sempre es va sentir mal pagat i demanava cada any cobrar el mateix que Leo Messi.

Fins ara Florentino Pérez havia accedit als seus desitjos, però la situació ha arribat al límit. Aquesta vegada, ni al president plenipotenciari li han sortit els números i l’única solució ha sigut obrir-li la porta.