Acabant amb l’estigma dels Pirineus
Grandvalira i Andorra s'han fet un lloc al món de l'esquí gràcies a invertir en competicions d'elit
El 2002 Andorra va somiar amb organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern del 2010. Va posar en marxa la precandidatura, però no va poder passar el tall. Més enllà de si l’envergadura del projecte superava les seves possibilitats, el gran escull era un altre: que a escala internacional ben pocs associaven els Pirineus amb l’esquí d’elit. Dues dècades després la situació s’ha girat com un mitjó i avui és la Federació Internacional d’Esquí (FIS) la que anima Andorra a organitzar les principals proves del calendari. Després de fer per primer cop les finals de la Copa del Món, aquest 2019, Soldeu - El Tarter ja s’ha assegurat d’organitzar les del 2023. I a l’horitzó hi ha el projecte més ambiciós, els Mundials.
El fracàs de la precandidatura olímpica va fer obrir els ulls a les estacions andorranes que s’agrupen sota la marca Grandvalira. “Ens va fer entendre que havíem d’anar per un altre camí”, comenta Conrad Blanch, el director general de projectes estratègics d’aquesta empresa. En comptes de voler fer el cim de cop, van començar a aplanar el camí per anar escalant la muntanya, pas a pas. El 2006 es demanava per primer cop organitzar una prova de la Copa del Món, que finalment arribaria el 2012. Mentrestant, feien proves del campionat europeu, any rere any, per donar la “continuïtat” necessària a un projecte que sempre s’ha focalitzat en les estacions de Soldeu - El Tarter, les que tenen les pistes més bones.
Andorra, però, com els Pirineus, no tenia prestigi. “Sempre ens havien vist com una destinació per als debutants”, recorda Blanch, que en els seus inicis només podia aspirar a una part del mercat anglès, el de nivell més baix. “Avui captem clients de 22 països”, remarca amb l’orgull de qui, a les votacions per organitzar les finals del 2023, va competir amb les candidatures de Noruega i Suïssa i les va guanyar. A més, aquest pas endavant també pot “donar un cop de mà” a la candidatura olímpica de Pirineus-Barcelona. Si bé ni Andorra ni Grandvalira hi estan implicats.
Ara bé, tot això no ha estat únicament cosa de treballar amb turoperadors i federacions internacionals. Ha requerit una inversió milionària de Soldeu - El Tarter per modernitzar-se. L’últim projecte és el més ambiciós: una plataforma esquiable sobre el riu Valira, pressupostada amb més de 25 milions d’euros. Un projecte, per cert, que va topar amb l’oposició frontal de diversos grups ecologistes. I no els faltava raó, perquè suposava construir també un aparcament a la riba del riu. Finalment, i amb el suport del govern, van poder executar una obra que movia 70.000 metres cúbics de terres i en necessitava 20.000 de formigó.
Havia sigut la FIS la que n’havia condicionat la construcció. Resulta que, en les inspeccions a les pistes, van detectar que el final de la pista Avet era massa curt i els esquiadors tenien massa poc espai per frenar. A partir d’aquí van començar els treballs, que es van executar amb un temps rècord de 27 mesos. “És un abans i un després. Un llegat per a l’estació i també una aposta que ens permetrà ser, amb certa regularitat, als calendaris internacionals”, afegia David Hidalgo, director general de Grandvalira Ensisa.
Les finals de la Copa del Món representen cinc dies de competició al mes de març. Ara bé, un Mundial són dues setmanes al febrer, que és precisament l’època de més afluència d’esquiadors a Andorra. Per això, sent un país que viu del turisme, els Mundials es veien com una quimera fa només uns mesos. L’èxit de convocatòria, les felicitacions dels esquiadors i l’impuls de la FIS han fet que comencés a pensar en el Mundial del 2027. Andorra ja treballa -govern i sector privat- en una candidatura “de país” que s’ha de presentar a principis del 2021. Tingui èxit o no, és evident que els Pirineus ja són a la primera divisió de l’esquí mundial.