“Qui accepta perdre guanya més diners que el campió”

Barcelona“Bàsicament, era una oportunitat per viure una experiència vital. Viure una temporada lluny de casa, conèixer un gran país i fer esport. Era genial, però ens vam trobar que les apostes ho van complicar tot”. El Marc és un esportista barceloní. Practica un esport d’equip, però ni tan sols vol que es digui quin esport és. Amb 20 anys se’n va anar al Regne Unit, on va compaginar els estudis amb la pràctica del seu esport en una lliga universitària. Però va acabar deixant-ho quan els seus companys d’equip van descobrir que els seus partits, jugats en ocasions davant poc més de 15 persones, rebien apostes d’arreu del planeta. “Resulta que sempre hi havia algú en un racó, amb un telèfon, fent el seguiment del partit. Aquella persona controlava tot el que passava al partit, introduïa les dades al segon. I gent de tot el món podia apostar-hi. Quan ho van saber, alguns companys van queixar-se, però d’altres van començar a apostar al nostre partit. Tot es va podrir”, recorda. Ara, altre cop a Catalunya, ja no competeix.

Segons diferents estudis, tot just un 15% de les apostes mundials en esports són legals. I més d’una quarta part dels esdeveniments esportius estan tacats per apostes il·legals que aconsegueixen incidir en el desenvolupament dels partits o els tornejos. “L’esport és la primera víctima de les apostes. Bé, les persones que hi acaben atrapades també ho són, però les apostes maten l’esport”, defensa el periodista britànic Declan Hill, autor del llibre The fix, on explica com xarxes de criminals controlen el món de les apostes il·legals. “Cal deixar clar que tenim dues classes d’apostes: les legals i les il·legals. Les cases d’apostes legals treballen amb les autoritats perquè necessiten que sigui un negoci net. Èticament criticable, però net, sense trampes. I després tenim les apostes il·legals, que intenten prendre els diners a les cases d’apostes -raona-. Avui dia, la corrupció arriba a tot arreu, a totes les categories, per molt llunyanes que siguin”, afegeix. Fa poc, van arribar a una lliga femenina de bàsquet d’institut de Tasmània, a Austràlia, sobre la qual es produïen centenars d’apostes des del Vietnam o Indonèsia. “Gairebé no hi havia públic, però es podia apostar des d’arreu del món: una bogeria”, van explicar als mitjans locals les jugadores, que van destapar, així, un cas en què molts equips intentaven apostar als seus propis partits. “La corrupció arriba a tots els nivells”, destaca Hill.

Pactar els resultats i adulterar la competició no és nou. L’any 267 abans de Crist, en un combat de lluita a Egipte entre dos lluitadors anomenats Nicantinous i Demetrius, els pares van pactar que guanyaria Nicantinous a canvi de regalar un ase a Demetrius, en un dels primers casos documentats de corrupció en l’esport. Les apostes sempre ho han complicat tot, però amb la possibilitat de poder apostar des de la xarxa en esdeveniments de tot el planeta la situació s’ha descontrolat. No hi ajuda la manca de legislació en molts països o el fet que en d’altres, com la Xina i l’Índia o molts estats nord-americans, sigui il·legal apostar, ja que potencia el mercat negre.

L’epicentre, a l’Àsia

“Els primers casos d’apostes i corrupció a l’esport ja són de l’antiga Grècia. Res és nou, però les apostes a la xarxa són més difícils de controlar. És la corrupció globalitzada. Des de qualsevol racó puc apostar en qualsevol esport a qualsevol lloc. Parlem de bilions d’euros, especialment en el mercat asiàtic, però també en altres llocs. Els casos que jo he investigat són els asiàtics. Hi ha una gran màfia amb centre a Singapur o el Vietnam que controla persones que són claus en molts països, que busquen clubs en què es cobra i àrbitres, i els ofereix diners. Pacten apostes i retornen la informació. I es fan apostes que intentin no cridar l’atenció de les cases d’apostes legals. I si cal, tenen una persona de contacte que permet que europeus apostin diners en cases d’apostes asiàtiques quan es dona el cas que les autoritats detecten un moviment estrany i s’ordena que no es pot apostar en aquell partit”, diu Hill.

El problema, però, va més enllà del futbol, ja que segons Hill “altres esports són més fàcils de manipular”. Esports com el tenis, per exemple. “En un torneig jugat a Romania, d’aquells amb graderies buides però amb una càmera fixa que permet veure per internet el partit en directe, van oferir-me cobrar 2.000 euros si perdia el meu servei més de tres cops. El guanyador del torneig cobrava 4.000 euros. I aquella oferta et permetia guanyar-ne la meitat sense haver de perdre el partit: el podia guanyar, ja que era millor que el rival. Era una aposta concreta als serveis perduts. No vaig acceptar, però conec casos de jugadors que ho han fet i han acabat guanyant, en dos partits, molt més que el que guanyarien guanyant dos tornejos”, diu un tenista madrileny que no vol dir el seu nom. “Però com pots controlar-ho, quan acceptant diners per unes jugades pots guanyar més pasta que els guanyadors dels tornejos? A l’esport modest hi ha pocs diners, és difícil de controlar-ho”, es queixa. I recorda el cas d’un jugador romanès que, perdent partits, guanyava 10 vegades més que els campions de determinats tornejos menors.

Controlar-ho tot

En una conferència d’ara fa dos anys, Chris Eaton, l’antic cap de seguretat de la FIFA, la Federació Internacional de Futbol, destacava que per protegir els esports cal tenir una persona qualificada en cada partit, per modest que sigui, fent el seguiment en directe del matx i controlant la informació. “En alguns esports tenim casos de partits en què les actes s’escrivien en paper i s’enviaven en paper. Parlem, per exemple, de partits de bàsquet femení d’una quarta divisió de Xile. Però hi havia un paio a la graderia actualitzant la informació al segon per a una casa d’apostes. Aquesta persona podia mentir, si calia, amb parcials o rebots. Algunes d’aquestes cases les controlaven màfies asiàtiques que creaven un negoci rodó: casa d’apostes aparentment legal paga a gent perquè faci el seguiment de partits menors, promociona les apostes i decideix, si cal, modificar la realitat. O pagar diners als jugadors. De vegades passava el contrari: els jugadors descobrien com funcionava, pagaven un suborn a qui controlava el partit i feien apostes ells enganyant la casa d’apostes. Tothom volia guanyar diners fàcils”, explicava. Segons Eaton, cal una legislació dura i, sobretot, una nova cultura: “Els esportistes mai volen parlar, encara que estiguin nets. No volen denunciar. I els joves ja associen les apostes amb l’esport amb normalitat. Es mouen tants diners que cal canviar moltes coses. Veure que equips de futbol tenen cases d’apostes il·legals fa mal als ulls”, deia.

“Dins de l’esport hi ha una certa cultura de silenciar aquests casos, de no parlar. Una omertà -admet Manuel Quintanar, que va ser director del departament d’integritat de la LFP, la Lliga de Futbol Professional, durant molts anys-. El problema és controlar els escenaris on hi ha un risc d’adulteració de la competició. Difícilment les apostes poden fer mal al futbol de primer nivell. Els jugadors guanyen diners, viuen bé, no s’exposaran a veure’s criminalitzats acceptant diners per deixar-se guanyar. El problema és el futbol modest, on no es cobra o es cobra poc i on poca gent et segueix. La temptació és més gran. Arriba algú i t’ofereix cobrar d’un sol cop més diners que els que veus en mig any a canvi de fallar en un moment clau una jugada. Aquí és on hi ha el risc”, comenta Quintanar. De fet, aquesta mateixa setmana la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha distribuït una enquesta a totes les federacions autonòmiques, els clubs i els àrbitres per obtenir respostes anònimes i saber fins on arriba la corrupció.

Violència contra l’esport

Segons Hill, però, també es poden comprar esportistes de primer nivell. Al seu llibre citava un membre d’una xarxa que, de manera anònima des de Bangkok, deia: “Es poden manipular totes les lligues, com la Premier i la Champions. Jo tenia jugadors al Liverpool, el Crystal Palace i el Wimbledon. Els grans clubs són una merda, els podem subornar”. Nchimunya Mweetwa, un jugador de futbol de Zàmbia detingut per col·laboració amb una xarxa d’apostadors, va afirmar en el seu judici que li havien fet xantatge amenaçant-lo d’agredir la seva família si no els ajudava. La policia de Finlàndia, on va passar el cas, va aportar proves que donaven veracitat al discurs de Mweetwa i va destapar casos en què jugadors eren seduïts per dones que enregistraven les trobades sexuals per tenir material i poder fer-los xantatge i exigir-los que pactessin resultats del seu gust.

Mark Harrison, membre d’una comissió de la Federació Internacional de Tenis, admetia al diari The Economist: “Una sola aposta a una estadística concreta, o a una jugada, no es pot detectar. Ara, sí que tenim detectats casos de jugadors que accepten cobrar un cop i després ja no es poden fer enrere perquè els mateixos criminals els amenacen de denunciar-los si no col·laboren més amb ells”. El tenista espanyol que afirma haver presenciat la compra de jugades ho té clar: “No es pot aturar. Com ho atures? Si en ocasions qui perd guanya més diners que el campió...” La Unitat d’Integritat del Tenis investiga ara mateix més de 50 partits. Alguns de tan estranys que les cases van deixar d’acceptar apostes, com la derrota de l’ucraïnès Aleksandr Dolgopòlov contra Thiago Monteiro al torneig de Winston-Salem, per 6-3 i 6-3, en què Dolgopòlov va jugar de forma indolent tot i ser clar favorit.

Les diferents federacions espanyoles, sobretot la de futbol, fa anys que treballen contra el frau contractant especialistes per controlar moviments estranys. “El problema és que pots controlar més o menys els partits professionals, però imagina’t el futbol modest, sense televisió i on l’esportista no cobra...”, admet Quintanar. Però en un estudi de Vassilis Barboukis, professor de la Universitat de Salònica, una tercera part d’un grup de 600 esportistes europeus afirmaven tenir la sensació d’haver participat en partits o tornejos adulterats per culpa d’apostes. I segons empreses especialitzades cada any es documenten més casos de partits amb senyals de manipulació.

“Cada any és més difícil aturar-ho. I quan molts esportistes veuen que els presidents o dirigents són corruptes, reben el missatge que també poden pecar per guanyar diners”, denuncia Hill.

15%

TOTAL D’APOSTES ESPORTIVES LEGALS

Segons diferents estudis, tot just un 15% de les apostes són legals. Les altres es fan il·legalment al mercat asiàtic amb persones que mouen els diners. El joc és il·legal a l’Índia, a la Xina i a la major part dels Estats Units.

Un problema que afecta tots els esports i tots els continents

150

MILIONS D’EUROS BLANQUEJATS

Segons el Centre per a la Seguretat als Esports (ICSS), el 2016 les apostes esportistes van servir per blanquejar més de 150 milions d’euros provinents d’activitats il·legals. Apostant diners bruts en apostes pactades es guanyaven més diners.

32

LLIGUES DE FUTBOL INVESTIGADES EN UN SOL CAS DE CORRUPCIÓ

La Interpol segueix estudiant el cas d’una xarxa d’apostadors controlada per Dan Tan, un ciutadà de Singapur que va ser detingut a Finlàndia perquè hauria manipulat resultats en més de 30 lligues internacionals. La investigació s’ha centrat en 680 partits, 380 dels quals a Europa, alguns d’ells de seleccions. Segons els investigadors, és només una petita part de tot el cas.

33%

ESPORTISTES AFECTATS

Segons un estudi de la Universitat de Salònica, una tercera part d’un grup de 600 esportistes europeus consultats tenen constància d’haver participar en partits o tornejos adulterats per les apostes. La xifra creix cada any que passa.

200

MILIONS ANUALS APOSTATS EN CRIQUET

Molt popular a l’Àsia, és un dels esports on més s’aposta perquè ofereix moltes possibilitats. I també és un dels més afectats per la corrupció. L’any passat, més de 10 jugadors internacionals van ser detinguts a l’Índia, Sri Lanka i el Pakistan.

34

DETINGUTS DINS DEL MÓN DEL TENIS

Diferents jugadors situats entre els 100 millors d’Espanya van ser detinguts per haver participat en una xarxa que pactava els resultats de partits o jugades concretes. En molts casos els jugadors no rebien la totalitat de la xifra pactada.