Com aconseguir que els infants mengin fruita

BarcelonaDonar fruita a les criatures pot convertir-se en tot un repte depenent de l'edat de l'infant i, sobretot, de la cultura gastronòmica de la llar. Els primers purés a base de pera, plàtan i poma solen ser bastant fàcils d'introduir, però aconseguir que continuïn menjant-ne peces de manera habitual segons van creixent no és tan senzill ni evident. Segons aconsellen pediatres com Carlos González, en la conquesta de l'hàbit de menjar fruita cal, com en tota l'educació gastronòmica infantil, no forçar mai ni obligar les criatures per no obtenir l'efecte oposat de rebuig. Tampoc caure en suborns ni amenaces perquè el nen "sap molt bé què necessita".

Igualment, val la pena recordar que els sucs de fruites, tot i que siguin naturals, no són opcions recomanades pels experts, com l'Acadèmia Espanyola de Pediatria, que en critiquen l'elevada concentració de sucres lliures i el seu escàs poder saciant i poc contingut en fibra. "És millor prendre la fruita en trossos", remarquen. Passant per alt tot el que ja se sap sobre els grans beneficis nutricionals de consumir fruita cada dia, pel que fa al combat de l'obesitat infantil i la prevenció de malalties, paga la pena remarcar la necessitat de no tirar la tovallola i recordar que sempre s'és a temps de canviar els hàbits i reconduir aquestes situacions amb paciència i bones estratègies.

Les criatures són grans imitadores en tot el seu aprenentatge primerenc. Si a casa es menja fruita, també ells ho adoptaran d'una manera natural i demanaran tastar allò que l'adult degusta amb plaer. La màxima és senzilla: com més fruita es mengi a casa i com més sigui present en els diferents àpats, més normalitzada la tindrà la criatura. Per contra, no té gaire sentit pretendre que l'infant adopti uns hàbits que no observa en els adults, o bé que ell hagi de menjar una pera mentre a casa es mengen galetes per berenar. Com en el llenguatge i les maneres, la imitació és la seva guia suprema.

Sempre que un adult de casa mengi fruita, és bona idea oferir-la a l'infant perquè la tasti i compartir plegats el plaer del mos. Per a la canalla podrà semblar part d'un joc, una atenció del món adult cap a ell, però entre línies oferir-los constantment allò que es menja és una gran opció per ampliar les seves mires gastronòmiques, de manera que com més oportunitats tingui la fruita, més s'afavoreix que la canalla la incorpori i, fins i tot, la consideri un joc recurrent o una manera de cridar l'atenció del món adult.

Tot i que sembli mentida, el que les criatures poden veure amb els seus ulls és sovint el que els ve de gust menjar, com fan amb les joguines que tenen els altres. Si les galetes i productes de brioixeria són a l'abast, de seguida ploraran per obtenir-ne, mentre que si situem la fruita accessible a la seva vista i fins i tot alçada, aconseguirem activar en el seu desig aquesta necessitat i fer, fins i tot, que la demanin o se'n serveixin ells mateixos. Contribueix a aquesta actitud el fet de tenir-la més o menys sempre en el mateix lloc, de manera que ells mateixos sàpiguen on són els plàtans i on hi ha les pomes.

Pot semblar evident, però per oferir amb èxit qualsevol fruita cal estar atent al moment de maduració òptim de la temporada. Un meló verd o una taronja passada poden resultar desagradables al paladar, de manera que la criatura evoqui un gust més amarg o àcid d'allò que és realment i el recordi d'aquesta manera. En aquest sentit, i aprofitant l'atracció natural que la canalla sent pel dolç, és molt oportú donar la fruita quan aquesta treu tota la seva artilleria en gust i dolçor. Una bona pinya a l'hivern, unes maduixes dolces a la primavera o un préssec estiuenc poden convertir-se en regals dels déus i obrar el miracle.

Cal reconèixer que una peça de fruita no és gaire temptadora en si mateixa, de manera que la presentació, tan cridanera com sigui possible, ofereix un petit marge per introduir-la. Tallar la peça a trossets i, amb aquests, dibuixar formes que els infants coneguin (per exemple, d'animals o de cares) és una gran manera de cridar-los l'atenció i d'animar-los a experimentar amb el que hi ha al plat.